25.08.2026 - 13:51
|
Actualització: 25.08.2026 - 18:45
La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha comparegut avui al congrés espanyol per donar compte de l’actuació del govern arran de l’arribada multitudinària de persones a Ceuta i ha respost a les amenaces de desestabilització que considera que hi ha sobre la ciutat.
En un primer terme ha volgut respondre a les reivindicacions que s’han fet del Marroc estant sobre la sobirania de la ciutat autònoma. “Ceuta i Melilla són espanyolíssimes”, ha reiterat en unes quantes ocasions, i ha insistit que qualsevol intent d’agressió a les ciutats era una agressió també a Espanya: “La nostra sobirania és intocable. L’estat hi respondrà amb fermesa, dins la legalitat.”
Alhora, també ha reclamat a la Unió Europea més cooperació en la política migratòria, atès que entén que els fets han posat de manifest la necessitat de reforçar-la, al mateix temps que es protegeixen els drets fonamentals de les persones que migren “perquè no puguin ser utilitzats per màfies criminals o terroristes radicals”.
“Amenaça híbrida”
En aquest punt, ha qualificat l’arribada multitudinària de persones com una “amenaça híbrida” d’“agents desestabilitzadors” a partir de l’ús interessat de les xarxes socials. “Contrarestar la desinformació de les xarxes que usen sistemes de comunicació descentralitzats i encriptats presenta una dificultat enorme”, ha dit.
Així i tot, ha assegurat que el CNI va fer la seva feina els dies previs a l’entrada i que va informar les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol, tot i que no n’ha volgut donar més detalls pel “deure secret” del centre d’intel·ligència.
Per un altre costat, ha defensat el paper de les forces armades i dels cossos de seguretat durant el dia de l’arribada. Ha dit que l’allau no es podia evitar ni amb l’ús “mínimament proporcional” de material antiavalots ni amb “uns altres mitjans armats”, atès que “el nombre de morts seria incomptable”.
La crisi, en tres fases
Robles ha dividit la crisi en tres fases. Ha assenyalat una primera fase de migració concentrada, a partir de la sentència del Tribunal Suprem espanyol del 8 de juliol sobre les devolucions en calent. Segons la ministra, la sentència va ser “distorsionada i manipulada”, explicant que si s’entrava nedant a Ceuta no hi podria haver un retorn, “cosa que no és correcta”.
Ha dit que en aquesta primera fase múltiples persones ja van nedar cap a Ceuta i difonien els seus “assoliments” a les xarxes, fent encara més publicitat sobre la possibilitat de travessar la frontera. En aquells dies entraven unes 150 persones diàriament a Ceuta. Robles denuncia que es va transmetre una suposada disminució d’efectius policials al costat marroquí i es va detectar una gran activitat en grups de Facebook creats amb la finalitat d’organitzar passos a la frontera, també amb itineraris i instruccions per a accedir-hi nedant.
La segona fase l’engloba el dia 30 de juliol, quan unes quantes desenes de milers de persones van passar la frontera “dominades per una sensació d’urgència”. Ha assenyalat que la majoria no estaven preparats i no havien rumiat de travessar la frontera. Aquestes pàgines de Facebook van deixar de ser accessibles i van proliferar unes altres xarxes d’accés ràpid, com TikTok, en què es mostraven imatges de gent travessant i amb missatges reivindicatius sobre la marroquinitat de Ceuta i Melilla, segons Robles.
La tercera fase correspon al retorn en massa al Marroc, que comença la mateixa tarda. Un gran nombre de persones constaten que la situació “és insostenible” a Ceuta. A les 14.30, diu, ja havien tornat 25.000 persones de manera voluntària i un 90% els dies següents. En aquest punt també canvien les narratives i xarxes i el govern diu que ha detectat propostes de sabotatge contra el sistema de distribució elèctrica de la ciutat.
Dissuasió d’una segona arribada multitudinària
Robles ha dit també que la presència de les forces armades, col·laborant amb les forces de seguretat, amb les polítiques de contenció que es van fer, va dissuadir d’una segona arribada multitudinària de persones que es promovia a les xarxes.
“Moltes qüestions trigaran a saber-se. Com els actors interessats que hagin afavorit la crisi o la utilitzin amb una clara finalitat política de desestabilització d’Espanya i de la UE en un context internacional amb la guerra d’Ucraïna, la situació del Llevant i el repunt del radicalisme integrista a l’Àfrica”, ha dit durant la primera intervenció.
