La plaça de la Sardana de Ripoll és buida. El sol ho crema tot i els veïns el defugen rere les persianes. D’algun racó surt un fil musical. Els gronxadors i la pista de futbol espera la vesprada, quan l’ombra del Catllar retorna la vida al carrer. En aquest rectangle de ciment despintat Moussa Oukabir, Said Aalla, Omar Hichami i els germans Abouyaaqoub corrien, suaven i, amb una mica de sort, marcaven gols… com tants altres nens de la vila.

Alguns veïns, dos anys després del 17-A, encara no s’expliquen què va portar la mainada de la plaça i els seus germans a perpetrar els atemptats. ‘Aquí tots ens coneixem i parlem. Ningú no sospitava. He recordat mil vegades les converses i les trobades amb ells dels dies abans… i res. Van ser la mar de normals’, diu un veí, que també destaca que la convivència amb les famílies és bona. ‘Però tot hauria anat millor si el dol s’hagués fet sense periodistes i pressió mediàtica. Hi ha recels amb els mitjans’, afegeix.

No gaire lluny de la plaça, entre les vies que s’escapen a Puigcerdà i la llera del Freser, hi ha el locutori de Salh el-Karib, un dels detinguts l’endemà del 17-A. Després de gairebé una setmana en presó provisional, Fernando Andreu, jutge de l’Audiència espanyola, va decretar-ne la llibertat perquè no tenia vinculació amb l’organització de l’atemptat.

El locutori consta de dotze cabines, una desena d’ordinadors i una nevera amb begudes. El-Karib és fora i el local el mena un familiar. Quan li demanem com es troba, el familiar torç el rostre i no vol donar-ne detalls. En una entrevista a La Razón, el-Karib va declarar que l’operatiu policíac li havia arruïnat la vida i que prenia pastilles per poder dormir.

Al carrer, una parella mira com el Freser passa amb desgana per sota del pont del Raval. Les aigües murmuren abans de ser engolides pel Ter.

—Com veieu el poble dos anys després?
—La vida no s’ha aturat. Només se’n parla quan es publiquen detalls sobre la investigació o notícies sobre el cas.
—Ha deixat seqüeles?
—El cop va ser molt fort. No tothom ho ha interioritzat de la mateixa manera, però els ripollencs, malgrat les ferides i els estigmes, han tirat endavant.

Després del 17-A, per evitar una ruptura de la convivència, s’han articulat accions i iniciatives en l’àmbit institucional, però també en el veïnal i l’associatiu. La més visible fou la manifestació del 27 d’agost de 2017, en què gairebé tres mil persones van omplir la plaça de l’Abat Oliba. Un dels instants més emotius va ser durant el discurs d’Hafida Oukabir, germana de Moussa i Driss, que amb la veu esqueixada va declarar: ‘Hem de treballar tots junts perquè no torni a passar mai més.’

Un nou model de convivència

I això cerca el nou model de convivència: un Ripoll més inclusiu amb la seva diversitat cultural, però també de gènere i funcional. La iniciativa és pionera a Catalunya i l’han impulsada de manera transversal l’ajuntament, el Consorci del Benestar del Ripollès, els departaments d’Afers Socials i d’Educació i més entitats socials.

Elisabeth Ortega, directora del consorci, diu que no treballen amb terminis ni amb un rumb concret. ‘És una feina molt vivencial que es basa en la prova i l’error, cosa que ens obliga a formar-nos i evolucionar a mesura que avancem. No hi ha fórmules màgiques’, diu. En la fase inicial els esforços s’han centrat en la diagnosi per a entendre quins errors es van cometre en el model anterior. Per això s’han format taules de treball i de diàleg que han servit per a identificar mancances i prioritats.

‘Ens hem centrat a fer xarxa comunitària. Promoure la comunicació entre els actors locals per aconseguir una reflexió crítica i profunda. No volem arribar a un consens, sinó suscitar una entesa que ens permeti de trencar els estereotips i els prejudicis’, afegeix.

Una de les prioritats identificades aquests mesos de treball són els joves. Per això, l’any vinent Ripoll formarà part del pla educatiu d’entorn, de manera que es farà un acompanyament i una orientació dels joves, fins i tot en aquells períodes en què l’educació no és obligatòria, la franja de 0 a 6 anys i de 16 a 20. L’objectiu és aconseguir l’èxit acadèmic, però també el personal i professional.

Tanmateix, les institucions no són les úniques que s’han hagut d’adaptar i aprendre sobre la marxa. Els veïns ho han fet i s’han organitzat en associacions com Som Ripoll. ‘Vam néixer com un espai de cures i de dol. Per a tothom, sense distincions. Després hem evolucionat com a plataforma per impulsar activitats a favor de la convivència’, expliquen.

Recentment, Som Ripoll ha fet un pas més i col·labora amb col·lectius antiracistes i antifeixistes per tal de contrarestar el discurs xenòfob del Front Nacional de Catalunya (FNC), que a les eleccions municipals va aconseguir 503 vots i un regidor. La mateixa representació que tenia Plataforma per Catalunya el 2011.

‘Ens perseguirà sempre’

La mesquita Annour, on predicava el cervell dels atemptats, l’imam Abdelbaki es-Satty, és tancada. Del carrer estant només s’intueixen unes catifes vermelles que toquen els vidres esmerilats de l’entrada. En un passeig de la vora, alguns membres de la comunitat expliquen que bona part del col·lectiu, com ara el president Ali Iassine, són al Marroc de vacances. Per això, Mohamed el-Onsre, l’imam actual, només obre en horari de pregària.

Els membres de la comunitat seuen en un banc de ferro, entre ells parlen de manera efusiva. Però si els demanes sobre el 17-A i es-Satty emmudeixen. Un parell s’excusen dient que no parlen prou bon castellà i que no volen ser mal interpretats, però asseguren que en tenen un record molt dolorós. ‘Allò que va passar és una barbaritat. L’islam és una religió de pau. El que va fer aquella gent no ens representa, però ens perseguirà sempre’, diu un altre, que també assegura que els autors de l’atemptat amb prou feines trepitjaven la mesquita.

La comunitat s’ha esforçat a trencar estigmes i ha mirat d’acostar l’oratori d’Annour a la ciutadania. Han fet jornades de portes obertes i durant l’Id al-Fitr, la celebració que marca el final del ramadà, es va fer un esmorzar popular amb tast de productes marroquins.

Transparència per tancar el dol

El batlle del municipi, Jordi Munell, assegura que Ripoll ha recuperat la quotidianitat, tot i que el 17-A sempre formarà part de la memòria col·lectiva. Segons ell, cada ciutadà ha interioritzat de manera diferent els atemptats, però assegura que només afloren en la conversa dels veïns quan hi ha ‘impactes mediàtics o revelacions judicials’.

De totes maneres, creu que el poble no podrà tancar completament el dol fins que ‘no s’esclareixi tot allò que va passar’ abans i després del 17-A. Munell, que és el president de la comissió d’investigació dels atemptats al parlament, lamenta que una quinzena de compareixents, entre els quals ex-ministres espanyols i càrrecs policíacs, no s’hagin presentat, fet que deixa molts interrogants sense resposta.

‘Cal transparència màxima per part de l’estat. En un país normal la comissió d’investigació s’hauria fet al congrés, però no és el cas. La gent mereix saber tota la veritat, perquè el silenci que ha imperat fins ara només serveix per a alimentar les especulacions i els rumors’, conclou.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb