24.07.2026 - 17:32
|
Actualització: 24.07.2026 - 17:45
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha reprovat el tractament que Ricard Ustrell i El matí de Catalunya Ràdio van fer del vet als fotoperiodistes als concerts de Rosalía al Palau Sant Jordi de Barcelona.
L’organisme conclou que el programa va vulnerar tres criteris del codi deontològic del periodisme català: el deure d’informar de manera acurada i precisa, l’obligació d’evitar perjudicis causats per informacions sense prou fonament i el dret de rectificació i de rèplica. El dictamen, aprovat per unanimitat el 20 de juliol, resol una queixa presentada pel fotoperiodista Jordi Borràs arran de dos programes emesos els dies 13 i 14 d’abril. Durant aquelles emissions, Ustrell va presentar la protesta dels fotoperiodistes com una disputa per poder entrar de franc als concerts i va sostenir que els professionals podien comprar una entrada i fer fotografies de la graderia estant.
El CIC considera que aquestes afirmacions no van ser prou contrastades i que transmetien una visió simplificada i potencialment desqualificadora de les reivindicacions del col·lectiu.
“Això no és censura”
La controvèrsia va començar després de la decisió de Rosalía i de la promotora Live Nation de no acreditar fotoperiodistes ni equips audiovisuals per als concerts de la gira Lux Tour al Palau Sant Jordi. Durant una tertúlia del programa, Ustrell va negar que la restricció pogués ser considerada censura i va reduir el conflicte a una qüestió d’accés gratuït. “Això no és censura. El que no tens és una entrada gratis per entrar al concert”, va dir.
També va afirmar que els fotoperiodistes podien pagar una entrada i fer “les fotos que vulguin amb les càmeres que vulguin”. En unes altres intervencions, va suggerir que les empreses periodístiques havien de pagar les entrades als professionals i que aquests no havien de “renyar Rosalía”.
Borràs, que va ser esmentat durant el programa, va respondre públicament que els fotoperiodistes no reclamaven assistir de franc als concerts, sinó poder-hi treballar en condicions professionals. En la queixa presentada al CIC, va explicar que els reporters acreditats acostumen a fotografiar únicament les primeres cançons i que després abandonen el recinte per editar, documentar i enviar les imatges. També va remarcar que les condicions d’accés prohibien d’entrar amb equips fotogràfics professionals i que fer-ho d’amagat podia comportar sancions de la promotora.
“No és cert que puguem entrar un equip de foto professional i treballar des de la graderia”, va denunciar. Segons Borràs, les afirmacions d’Ustrell havien estat “falses, esbiaixades i no contrastades” i havien atacat la dignitat de la professió.
La tertúlia no eximeix del rigor
Catalunya Ràdio va defensar davant el CIC que les declaracions havien estat fetes principalment a L’Àgora, un espai de tertúlia i opinió clarament identificable pels oients. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va argumentar que no hi havia hagut cap confusió entre informació i opinió i que les intervencions formaven part d’un debat legítim sobre les acreditacions, les relacions entre les promotores i els mitjans i l’abast del concepte de censura.
També va assenyalar que Ustrell havia introduït una de les informacions amb l’expressió “em diuen que”, cosa que, segons la corporació, l’atribuïa a terceres persones i evitava de presentar-la com una afirmació categòrica del programa.
El CIC rebutja aquesta defensa. Segons el dictamen, la distinció entre informació i opinió és necessària, però no eximeix els periodistes de mantenir un mínim de rigor quan formulen afirmacions que poden ser comprovades objectivament.
El codi deontològic estableix que els mitjans han de distingir clarament els fets de les opinions, difondre únicament informacions contrastades i evitar de presentar conjectures o rumors com si fossin fets. A més, diu explícitament que “les opinions expressades pels periodistes no poden contenir dades falses ni basar-s’hi”.
Sense la veu dels afectats
El Consell també retreu al programa que no incorporés el punt de vista dels fotoperiodistes ni de les organitzacions professionals que havien denunciat públicament les restriccions.
En el moment de l’emissió, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes i el Sindicat de la Imatge UPIFC ja havien publicat un manifest conjunt en què advertien que impedir la feina dels reporters gràfics i substituir-la per imatges controlades per les promotores reduïa la pluralitat informativa.
Aquest posicionament no obligava Catalunya Ràdio a compartir les tesis del col·lectiu, diu el CIC, però sí a contrastar les afirmacions amb alguna de les fonts directament afectades. El dictamen considera que la reiteració del relat segons el qual els fotoperiodistes volien entrar de franc podia projectar una imatge desqualificadora de la professió. El conflicte no era simplement sobre el preu d’una entrada, sinó sobre la possibilitat de cobrir periodísticament un esdeveniment cultural amb independència de l’artista i de la promotora.
Borràs havia remarcat en la seva queixa que les imatges seleccionades i distribuïdes per Rosalía o Live Nation no podien ser considerades fotoperiodisme. Eren, segons ell, material promocional, publicitari o propagandístic sotmès a un únic punt de vista. El CIC no entra a valorar si Rosalía o la promotora tenien dret d’impedir l’accés dels fotoperiodistes. L’expedient analitza únicament el tractament que en va fer Catalunya Ràdio. Tanmateix, el Consell constata que la controvèrsia afectava principis professionals i deontològics que el programa no va explicar adequadament.
Una rèplica insuficient
El tercer criteri vulnerat és el dret de rectificació i de rèplica. Borràs va telefonar a Catalunya Ràdio durant el programa del 13 d’abril, després d’haver estat esmentat, i va demanar d’intervenir-hi per desmentir les afirmacions. Segons la seva queixa, una persona de l’equip li va dir que traslladaria la petició a Ustrell, però no li van donar pas en directe. Hores després, una periodista dels serveis informatius de l’emissora va contactar-hi i va enregistrar unes declaracions que es van emetre en un butlletí. No van aparèixer, però, a El matí de Catalunya Ràdio, l’espai on s’havien fet les afirmacions controvertides.
El CIC admet que aquesta actuació demostrava una certa voluntat de recollir la posició de Borràs, però considera que no va ser una rectificació suficient ni proporcional. El programa no va corregir expressament les dades i el fotoperiodista no va poder respondre en unes condicions equivalents a aquelles en què havia estat al·ludit.
El CIC no imposa cap sanció a Ustrell ni a Catalunya Ràdio. És un organisme d’autoregulació de la professió i els seus dictàmens tenen caràcter ètic, no administratiu ni judicial. La resolució, però, constata formalment que es van vulnerar els criteris 1, 2 i 3 del codi deontològic i demana a l’emissora que reforci els mecanismes de contrast, pluralitat i contextualització.
