L’accident d’un tren de rodalia ahir a Vacarisses, que causà la mort d’una persona i ferides a una quarantena, ha posat sobre la taula un debat gairebé etern: la manca d’inversions a la xarxa ferroviària. Per a entendre aquest problema amb més detall, parlem amb el president de la plataforma Promoció del Transport Públic, Ricard Riol. Apunta que la principal mancança de la xarxa de Rodalia és que no s’hi inverteix prou en manteniment. Això, sovint, es tradueix en retards, però aquesta vegada l’efecte ha estat molt més dramàtic. Tanmateix, creu que cal analitzar l’incident correctament, perquè aquests últims anys, precisament en aquest punt, s’hi havien fet inversions.

Quin és el principal problema de la xarxa de Rodalia del Principat?
—Falta un pla d’inversions per a modernitzar, millorar i ampliar la xarxa. Però un pla que sigui estable. No de milers de milions, sinó de centenars de milions, però cada any. És a dir, un sistema constant d’inversions i de manteniment, no un període de vaques grasses seguit d’un de vaques magres. Una constància que vetlli pel manteniment, és a dir, per allò que es té, i per l’ampliació del futur.

Podem dir que la xarxa és infrafinançada?
—Sí. En general té un problema de recursos i es pot veure perquè de vegades falta personal. Hi tenim inversions esporàdiques, és cert, perquè no tot és com al segle XIX, però no hi ha un programa de manteniment prou potent, un programa que sigui de despesa corrent, no pas d’inversions. Bé, també tenim problemes d’inversions perquè la xarxa no creix, però això que ha passat avui i el que passa moltes vegades és un problema relacionat amb la despesa corrent, que és molt baixa.

Observant les imatges de diumenge, on es veu com els talussos es converteixen en saltants per culpa de la pluja, creieu que s’hi podia circular?
—Bé, no puc jutjar-ho per unes imatges on cau aigua. Això s’ha d’analitzar amb uns altres paràmetres. En aquesta línia ja hi va haver dos incidents el 2009 i el 2011. I després va haver-hi una campanya d’estabilització de trinxeres, a càrrec d’Adif, amb una inversió de 400.000 euros, només en aquesta línia. L’any passat s’hi van fer més revisions, s’hi va posar una malla metàl·lica… Ara mateix no podem valorar si la línia s’havia abandonat, que no ho sembla, perquè s’hi han fet campanyes en la matèria que ha fallat avui. Però, deixant de banda això que ha passat, sí que hi ha una manca de manteniment general a la xarxa d’Adif.

Adif diu que l’accident no es pot pas atribuir a la falta de manteniment, sinó a la meteorologia. Però això no és cap excusa, perquè has de tenir la xarxa preparada per a qualsevol incidència atmosfèrica.
—Això encara s’ha de determinar, perquè el fet és que ha fallat. Sí que és cert que no hi ha res infal·lible en aquesta vida. Ara recordo que el 2016 una noia va morir perquè li va caure una pedra al cotxe a la C-17. Tothom es va llançar sobre la Generalitat: que com era possible que caiguessin pedres en una carretera. Bé, doncs, passa. Ara hem de determinar fins a quin punt es poden evitar, perquè no hi havia cap malla metàl·lica. Aleshores, amb l’ajuda dels geòlegs i experts en manteniment potser sí que s’han de revisar els protocols de manteniment preventiu.

Per què creieu que els polítics sempre parlen d’inversions i no de manteniment?
—Els sindicats i experts en matèria ferroviària fa molts anys que denuncien que el capítol de despesa corrent en matèria de manteniment és molt fluix, en comparació amb les inversions. Perquè el manteniment no talla cintes inaugurals. Inaugurar un tram nou d’infrastructura sí que és més llaminer. I això és un problema que tenim com a país. Què s’estimaria més un polític: fer arribar una línia de metro on no n’hi ha o invertir en el manteniment d’una línia? Això també passa amb trens i autopistes. En fi, aquest accident posa de manifest que el capítol de manteniment és l’assignatura pendent en aquest país. I que en el capítol de pressupost del Ministeri de Foment és una qüestió que ha d’agafar molta més importància, perquè quan fas un bon manteniment evites ensurts com els d’avui, però, a més, obtens fiabilitat. Avui hem lamentat una desgràcia humana, però molts dies hem de lamentar retards per avaries o per manca de disponibilitat del servei.

El 2016 el Departament de Territori va publicar un informe amb els 126 punts negres de la xarxa ferroviària de Catalunya. Aquest era un punt negre?
—Eren punts de limitació de velocitat, que trobem quan alguns elements de la infrastructura no està a punt. ‘Punt negre’ és una expressió que ens fa pensar que hi ha morts. I no és el cas. Tenim una mortalitat baixíssima en el sistema ferroviari, tot i les mancances de manteniment de la xarxa convencional.

Però si hi ha cap limitació de velocitat és que la xarxa no és en condicions al cent per cent.
—Sí, és evident que la inversió que s’ha fet no és adequada. Però a vegades són problemes menors que no requereixen de tallar la línia i deixar la gent sense transport, sinó que es pot mantenir el transport amb una limitació de la velocitat. El problema és quan se n’abusa. Quan no arriben els diners per al manteniment i les situacions de provisionalitat esdevenen definitives. Però en aquest cas es va suprimir com a punt de limitació de velocitat. Tornava a tenir la velocitat de la via.

Sí?
—Sí. És que en aquest tram hi ha hagut inversions, és la paradoxa d’això que ha passat. En aquest àmbit de la via s’hi havia actuat. Hem de veure si amb això que es va fer n’hi ha prou o no, si se n’ha de fer cap anàlisi més exhaustiva… Al marge que les condicions meteorològiques no són habituals. Així i tot, sí que és bo de revisar els protocols, sobretot sempre que hi ha accidents, perquè són excepcionals i no s’han de repetir.

Què heu pensat quan heu sabut la notícia?
—M’han despertat violentament amb la notícia. M’han dit que havien bolcat dos cotxes de Rodalia per un talús. Jo m’esperava vint morts. La primera cosa que he demanat és on anava al tren, si anava a Manresa o anava a Barcelona. Llavors he dit ‘merda’. Prò per sort havia estat un error del locutor del 3/24, i no havia bolcat cap cotxe de Rodalia terraplè avall. És a dir, no ha donat voltes de campana, no s’ha xafat la carrosseria. Realment la persona que ha mort, ha mort en unes circumstàncies dramàtiques, perquè, segons que he sabut, ha sortit disparat del tren i després li ha caigut un munt de pedres a sobre. Realment és tot brutal. Per avaluar aquesta situació encara es necessita més informació.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb