06.08.2026 - 08:53
Barcelona ha perdut una de cada quatre merceries i drogueries entre el 2016 i el 2024, i prop d’un 30% de les sabateries i els negocis de pell, segons els censos municipals de locals comercials. Les dades mostren el retrocés del comerç tradicional i al detall.
En el sector de l’alimentació, també han disminuït les peixateries –se n’han tancat 141 en aquests vuit anys, gairebé un 25%–, les botigues d’ous i aviram –un 15% menys– i les carnisseries –un 10% menys.
El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, va proposar fa poc de regular els lloguers comercials i crear un fons per a comprar locals emblemàtics en risc. A la centenària merceria Perelló, al barri de Sant Andreu, no tenen clar que la quarta generació n’agafi el relleu, segons que han explicat a l’ACN.
En aquests vuit anys ha tancat una de cada quatre merceries de Barcelona i ja n’hi ha menys de dues-centes a tota la ciutat. El cas més recent és el de la històrica merceria Tarragona, al barri de Gràcia, que va tancar a començament de juliol després de 109 anys d’activitat.
Ramon Martínez Perelló representa la tercera generació de la merceria Perelló, fundada fa 103 anys al barri de Sant Andreu. El negoci resisteix “adaptant-se de forma camaleònica al client i al que demana avui”, però Perelló dubta que la quarta generació continuï el llegat familiar.
“Abans hi havia una merceria cada tres cantonades”
Resignat, però sense perdre l’humor, Perelló resumeix així el declivi del sector: “Abans hi havia una merceria cada tres cantonades, ara n’hi ha una cada tres barris.”
El botiguer reconeix que uns altres negocis els han perjudicat, sobretot “els grans basars xinesos”, que ofereixen molts dels seus productes, tot i que, segons ell, “amb una qualitat molt inferior i un servei d’assistència del qual no es poden fer càrrec, començant per la llengua”.
“De moment, en tenim per uns quants anys”, diu Perelló per tranquil·litzar la clientela habitual. No descarta que el negoci pugui continuar amb un traspàs, encara que deixi de portar el nom de la família. “Crec que no tancarà, perquè tenim uns valors que no hi ha enlloc més.”
L’ACN ha analitzat l’evolució dels comerços tradicionals de Barcelona, tant si són històrics com si no. Concretament, ha estudiat les merceries, les sabateries i els negocis que treballen la pell, les drogueries i les perfumeries. En l’àmbit de l’alimentació, s’ha fixat en els comerços de venda al detall al marge dels supermercats, com ara les peixateries, les carnisseries, les xarcuteries i les botigues d’ous i aviram.
No hi ha una delimitació clara de què s’entén per comerç tradicional. Fins i tot hi ha negocis que podrien formar part d’aquesta categoria, com ara les tintoreries i les perruqueries, que han crescut aquests darrers anys.
Amb tot, la comparació entre el cens de locals del 2016, el primer amb aquest grau de detall, i el del 2024, el darrer disponible, mostra un retrocés pronunciat de la majoria dels establiments tradicionals. Probablement, si es pogués retrocedir més en el temps, la caiguda encara seria més marcada, perquè el declivi d’aquesta mena de comerços no és recent.
També disminueixen les sabateries, les drogueries i la petita alimentació
Les sabateries i els negocis de pell també retrocedeixen. En menys d’una dècada n’han tancat 250, gairebé un 30% dels que hi havia el 2016.
Les drogueries i perfumeries també van a la baixa. N’han desaparegut dues-centes de les prop de vuit-centes que encara hi havia el 2016: una de cada quatre, la mateixa proporció que les merceries.
El sector de l’alimentació s’ha anat transformant i concentrant al voltant dels supermercats. Les peixateries i marisqueries són els establiments que més han disminuït: se n’han perdut 141, gairebé una de cada quatre.
Els punts de venda d’ous i aviram han caigut menys percentualment, un 15%, però ja n’hi havia pocs. N’hi havia prop de tres-cents el 2016 i en quedaven 260 en el darrer cens comercial.
També han tancat 120 carnisseries, un 10% de les 1.137 que hi havia el 2016 a Barcelona. Les botigues de fruita i verdura també han disminuït aquests darrers anys i ja són menys d’un miler, amb 158 locals actius menys.
La veu dels comerciants
Pròsper Puig, president de la Fundació Barcelona Comerç i antic propietari de la històrica Cansaladeria Puig de Sant Andreu, encara oberta i ara en mans d’un grup xarcuter català, assumeix que el tancament del comerç tradicional és una realitat que volen combatre. Amb tot, defensa que els eixos comercials mantenen “una fortalesa important”.
“Veiem un canvi de tipologia del comerç, s’està professionalitzant molt i entren un altre tipus d’operadors que abans no hi eren”, explica. Segons Puig, els negocis que “necessiten presencialitat” resisteixen molt més que els altres, més afectats per les opcions de compra per internet.
Sobre la proposta de Collboni de regular els lloguers comercials i comprar locals emblemàtics “en risc”, uns quants dies abans de l’anunci Puig havia dit a l’ACN que considerava “difícil” de protegir el comerç històric, però que “es poden fer moltes coses”.
Ajudes econòmiques i menys normativa
Perelló no solament demana “mesures econòmiques” com les proposades per Collboni, sinó també més facilitats o, fins i tot, un “estatus especial” per a protegir aquesta mena de comerç.
Com a exemple, reclama que es flexibilitzin les “normatives municipals” sobre la retolació, la il·luminació, l’accés adaptat o la regulació laboral, entre més qüestions, “que fan que cada vegada ens sigui més complicat tirar endavant el negoci”.
Malgrat la incertesa, Puig defensa el comerç de proximitat i reivindica que hi ha sectors que han evolucionat “moltíssim” i que, gràcies a la professionalització i al bon servei al client, esdevenen imbatibles.
“Professionalitat, bon servei i bon producte; això, en un món en línia, és impossible d’oferir”, rebla.
El dinamisme comercial de Barcelona
Les dades d’obertura i tancament d’establiments s’han de situar en un context de dinamisme comercial. El darrer cens compta 61.875 locals actius a Barcelona, un 2,6% més que el 2016, cosa que equival a uns 1.500 negocis.
L’augment és d’un 5% respecte del 2022, tot i que aquesta comparació és condicionada per la sortida de la pandèmia. A més, la distribució territorial dels locals actius es manté estable d’ençà del 2019 i el nombre ha crescut a tots els districtes, pel cap baix respecte del 2022.
Per tant, el retrocés dels establiments tradicionals no es pot atribuir a una disminució general del nombre de negocis.
Hi ha, a més, unes quantes activitats comercials que han crescut de manera destacada. És el cas dels gimnasos i els centres de fitness, dels quals Barcelona en té un terç més que el 2022. En tan sols dos anys, han passat de 367 locals a 486. No se’n pot fer la comparació amb el 2016 perquè aleshores els gimnasos i els equipaments esportius apareixien agrupats en una mateixa categoria.
L’impacte del comerç electrònic també es pot inferir de l’augment de les activitats d’emmagatzematge. Han crescut d’un 44%, amb prop de vuit-cents nous punts a la ciutat en dos anys: de 1.684 a 2.419.
L’índex de comerç quotidià es manté en un 13%
Arran de la pandèmia i els confinaments, l’Ajuntament de Barcelona va incorporar a l’anàlisi periòdica de l’activitat comercial un nou indicador: l’índex de comerç d’ús quotidià. Aquest índex mesura la proporció d’aquesta mena de comerç respecte del total d’establiments.
L’indicador també inclou els supermercats i les entitats financeres, en un context de reducció d’oficines bancàries que es considera una barrera per a una part de la població.
Segons l’ajuntament, l’índex s’ha mantingut aquests darrers anys en una mitjana del 13%. L’anàlisi per barris mostra diferències importants entre les zones amb més comerç de proximitat, com ara la Trinitat Nova, a Nou Barris, amb un 30%, i les que en tenen menys, com la Marina del Prat Vermell, a Sants-Montjuïc, amb un 2,1%.
El darrer informe municipal sobre l’estat del comerç també ofereix les dades per districtes. Nou Barris encapçala la classificació, amb un 15,5%, tot i que és el districte on més ha disminuït l’índex: un punt en dos anys.
A continuació hi ha Horta-Guinardó, amb un 14,1%; Sants-Montjuïc, amb un 13,5%; Ciutat Vella, amb un 13,3%; Gràcia, amb un 13,2%; i l’Eixample, amb un 13,01%. El districte amb l’índex més baix és Sarrià-Sant Gervasi, amb un 11,4%.
L’informe descriu Barcelona com una ciutat “molt activa en comerç i serveis” i destaca que té una densitat de comerços i, per tant, un abastiment comercial superior al d’unes altres metròpolis, com ara París.
“La ciutadania de Barcelona té al seu abast una oferta de comerç molt abundant; múltiples variables com poden ser la compacitat urbana, la gran quantitat de visitants que cada any rep o la seva morfologia fan de Barcelona una ciutat molt activa en comerç i serveis”, diu l’informe.
