T’escric aquestes línies a propòsit de la teva invitació a l’acte d’inauguració del memorial ‘Som i serem ciutat refugi’ i el comptador de la vergonya per reivindicar la urgència d’un passatge segur i un canvi en les polítiques d’asil europees. Com saps, la situació de les refugiades és una preocupació compartida per la CUP Capgirem Barcelona, en totes les seves etapes. Ens preocupa que hagin de fugir de la guerra, la gana i l’explotació colonial, i ens preocupa encara més que per fer-ho hagin de jugar-se la vida al Mediterrani, a les tanques de Melilla o amagats sota camions. I ens preocupa molt més què els passa quan ja són a casa nostra. Cal fer tant com es pugui per canviar les polítiques europees –si és possible, en el marc de la UE del capital i la guerra–, però cal fer-ho també quan són a la nostra ciutat, on hi tenim una responsabilitat directa ineludible.

Els actes, els monuments i els viatges són actes simbòlics que contribueixen a generar un estat de consciència col·lectiva necessari per a canviar les coses, però la pràctica política a les institucions que ens governen és la prova del cotó fluix de la distància entre discurs i pràctica, d’allò del ‘pensa globalment i actua localment’ que tantes lluites ha inspirat. I a Barcelona, i molt a desgrat nostre, veiem que la realitat de les polítiques cada dia és més lluny del discurs que fa el govern, o encara pitjor, el discurs assumeix el marc mental del sistema que hem vingut a combatre.

També t’he de dir que em vaig quedar sorpresa del tomb en el teu discurs al darrer ple de la ciutat, quan et vam preguntar com es podia evitar que les actuacions contra venedors ambulants els enviessin als CIE o a la deportació. En primer lloc, perquè no ens vas contestar, i continuem preocupades perquè les actuacions de la guàrdia urbana no acabin fent que veïnes de la ciutat acabin en el circuit racista de la llei d’estrangeria. I, en segon lloc, per l’advertiment que vas fer insinuant que identificàvem activitats il·legals amb immigració i que això era un discurs racista. Ens dol profundament que hàgiu emprès aquesta retòrica que hem denunciat juntes tantes vegades. Una retòrica que defineix el racisme des de la concepció del món de les persones blanques, que només serveix per a intentar justificar-lo o ocultar-lo en les actuacions contra la venda ambulant de la guàrdia urbana ordenades pel govern municipal. Però sobretot ens preocupa que ignoreu la realitat. La majoria de les persones migrades són les més subalternes de la classe treballadora, les sense-drets, les sense-nom, les més pobres. A més a més, la situació d’apartheid jurídic que els converteix en ‘sense-papers’ les aboca necessàriament a viure de la caritat o de l’economia submergida, no tenen cap més sortida. Com deia Daouda Dieye, del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, en una entrevista recent, ‘si els manters som “il·legals” no podem fer res legal’. I per això insistim a dir que reduir la qüestió de la venda ambulant a la legalitat o il·legalitat de l’activitat, a la qual us referiu sistemàticament com a ‘no autoritzada’, és assumir el marc ideològic que imposa aquest mateix apartheid, que criminalitza la pobresa i que condemna migrades i refugiades a la misèria.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb