Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Hem llegit l’escrit que el Sr. Miquel Puig ha publicat al diari Ara (10-4-2021) i ens ha astorat que algú nomenat coordinador de la Comissió Catalunya – Next Generation EU, escrigui allò que ha escrit a l’article “Transició energètica, raves i fulles”, tot volent donar lliçons sobre què hauria de fer Catalunya.

Si no ens falla la memòria, el Sr. Miquel Puig va ser, a partir de l’any 1984, director General de Seguretat i Qualitat Industrial, director general d’Indústria i secretari general del Departament d’Indústria.

I, ben curiosament, a l’article esmentat diu: “Ens equivoquem, doncs, si ens pensem que Catalunya transformarà cap a millor el seu model de creixement a base d’instal·lar […] aerogeneradors.” I afegeix: “L’únic vessant de la transició energètica que pot constituir una ‘estratègia de creixement’ és […] fabricar […] aerogeneradors.”

El Sr. Miquel Puig hauria de saber que Catalunya va tenir l’oportunitat de ser una respectable potència eòlica als anys noranta. Encara avui en resta el llegat: un centre tecnològic, d’R+D+i de primer ordre mundial, amb més de cinc-cents enginyers treballant per fer possible la construcció, justament… d’aerogeneradors! (on-shore i off-shore). Que una persona amb el seu currículum a l’administració i en càrrecs públics no sàpiga, o amagui, aquest fet, ens hauria de fer dubtar de tanta gent que de les tribunes estant ens volen fer “combregar amb les rodes del seu molí”. I, com és que a Barcelona hi ha aquesta capacitat de disseny tecnològic? Doncs li explicarem la història, per si no la sap.

Tot va començar a mitjan anys setanta, quan els monopolis elèctrics franquistes van imposar a Catalunya tres reactors nuclears de tecnologia nord-americana, cosa que va originar un gran moviment antinuclear. Recordem les grans manifestacions populars a Barcelona contra les nuclears (11-3-1979) i a Vic contra la mineria d’urani (22-6-1979). I en aquest context un equip de vuit enginyers (tres de sèniors i cinc de júniors) van emprendre l’aventura de crear una cooperativa de treball associat, justament per dissenyar tecnologia per a captar la força del vent i convertir-la en electricitat, seguint l’exemple de Dinamarca.

En aquell petit país, semblant per extensió i població a Catalunya, el moviment antinuclear va fer possible que el parlament votés una llei que prohibia la generació d’electricitat nuclear (1985), mentre que a Catalunya el nostre parlament beneïa els dos reactors d’Ascó (1981). A Dinamarca, aquella decisió els va dur a cercar alternatives. I van recuperar els coneixements adquirits per Poul la Cour quan havia començat a desenvolupar i construir la primera màquina eòlica per a generar electricitat, l’any 1891, a les escoles d’Askov; una tasca que va tenir continuïtat en Johannes Juul, a partir del 1947, amb l’aerogenerador de Gedser (200 kW), que va funcionar del 1957 al 1967, tot generant uns 300.000 kWh/any. A Dinamarca molts poblets varen tenir llum elèctrica per primera vegada a partir d’aerogeneradors.

Tot plegat va fer que, després del 1973 (la primera crisi del petroli) en el si del moviment antinuclear danès (OOA) nasqués l’OVE, l’organització de les energies renovables, i els activistes comencessin a recuperar els coneixements del passat recent, tot promovent la construcció d’aerogeneradors fins de 50 kW de potència en petits tallers de maquinària agrícola dispersos per Jutlàndia, amb el suport innovador (tecno-social) del Folkecenter for Renewable Energy, sota la batuta de Preben Maegard (1935-2021). Un d’aquests tallers –amb l’apropiació social de la tecnologia eòlica que va fer un ampli sector de la societat danesa creant les cooperatives eòliques– es va convertir en Vestas, avui l’empresa capdavantera al món en tecnologia eòlica.

Era l’any 1981 quan naixia a Barcelona Ecotècnia SCCL!, amb un primer local social al barri de Sants. I només tres anys després, posava en funcionament el primer aerogenerador modern, dissenyat i construït totalment a Catalunya i connectat a la xarxa elèctrica. Es va inaugurar el març del 1984 amb una festa popular i l’assistència d’unes 500 persones. De passada demanem al Sr. Miquel Puig, si tan interès té en la necessitat de desenvolupament de tecnologia eòlica autòctona, com és que no va ser present a la festa ni es va preocupar aleshores, des dels càrrecs de responsabilitat política que va anar ocupant al Departament d’Indústria, de fer costat a la iniciativa pionera de tecnologia eòlica nascuda al nostre país?

La tossudesa i la voluntat dels pioners d’Ecotècnia va fer que se’n sortissin, tot i la deixadesa energètica dels diversos governs de la Generalitat de Catalunya. Era quan el president Jordi Pujol anava pel món dient: “Per als polítics, la cosa fàcil es dir que el problema de l’energia es pot resoldre amb la solar i l’eòlica, però això són ximpleries. I són ximpleries que han dit polítics molt importants. Queda clar que la base de l’energia és avui d’origen tèrmic o nuclear” (així es va expressar el dia 28-5-1982 en l’acte d’inauguració de la instal·lació d’energia solar a l’hospital-residència de Sant Camil, a Sant Pere de Ribes).

A desgrat del menyspreu del president Pujol vers la tecnologia eòlica naixent, Ecotècnia va convertir-se en una empresa eòlica pionera i en una de les deu empreses eòliques més importants del món, i contribuí al progrés tecnològic que va fer possible que la tecnologia eòlica arribés fins al punt on ha arribat avui. I va ser tecnologia eòlica made in Catalonia la que va fer possible la instal·lació de milers d’aerogeneradors a tot l’estat espanyol (no pas a Catalunya) i l’exportació a diversos estats del món. Ecotècnia va crear fàbriques d’aerogeneradors a Buñuel (Navarra) i Somozas (Galícia), i una fàbrica de torres a Coreses (Castella i Lleó), atès que en aquelles comunitats hi havia programes eòlics ben actius, amb instal·lació de parcs eòlics equipats amb aerogeneradors que s’hi fabricaven. També va muntar una fàbrica al Pla de Santa Maria (Alt Camp) per a tecnologia solar FV, arran d’un projecte important a Flix.

El progrés tecnològic de l’energia eòlica a Catalunya va fer que de l’aerogenerador Ecotècnia 12/15 (15 kW de potència i 12 metres de diàmetre del rotor) es passés a l’Eco 100 (3 MW de potència amb un diàmetre de 100 m). El prototip d’aquesta màquina potent va ser instal·lat al parc eòlic del Perelló (Baix Ebre) i inaugurat el 25 de juliol de 2008 pel president José Montilla, quan Ecotècnia havia deixat d’existir perquè havia estat comprada per Alstom Power, l’any 2007, per crear Alstom Wind, sense que a la Generalitat l’hagués preocupat gens ni mica. Més tard, el 2015, Alstom Wind va ser adquirida per l’americana General Electric – GE, que avui manté un centre d’R+D+i sobre tecnologia eòlica (on-shore i off-shore) a Barcelona, al mateix edifici on hi havia Ecotècnia SCCL. Paga la pena de dir que l’edifici industrial de l’antiga Plateria Rivera, popularment anomenat “Can Culleres”, va ser comprat per la cooperativa i totalment rehabilitat, amb criteris d’eficiència energètica pioners, per donar exemple d’inserció en l’entramat industrial de la capital de Catalunya.

Avui, ben pocs saben que el primer parc eòlic off-shore dels EUA, a sis quilòmetres al sud-est de Block Island (Rhode Island), anomenat Block Island Wind Farm, té cinc aerogeneradors Haliade H150 de 6 MW de potència, amb torres de 100 metres d’alçària i 150 metres de diàmetre de rotor. I que la tecnologia d’aquesta màquina eòlica va ser dissenyada i desenvolupada, justament, a Barcelona. És operatiu des del juliol del 2015.

Sr. Miquel Puig, això que vostè ha escrit no té cap fonament. Demostra que no comprèn la complexitat de la cadena de valor de les tecnologies d’energia renovable, perquè fins i tot instal·lar i utilitzar instal·lacions eòliques i solars fotovoltaiques aporta un gran valor afegit al país. I si us plau, evitem que Catalunya continuï essent depenent de l’energia que ve de fora (ni que sigui solar des dels Monegros, ni eòlica des de Terol! Deixem que els raves vagin fent fulles, agafem el bou per les banyes i posem-nos tots plegats, urgentment, a fer la transició energÈtica, si us plau.

A banda, estaria bé que expliqués als ciutadans de Catalunya, amb pèls i senyals, què va fer, i no fer, mentre va ocupar alts càrrecs de responsabilitat al Departament d’Indústria, perquè avui Catalunya no tingui ni una indústria autòctona de disseny i fabricació d’aerogeneradors i ni de captadors solars fotovoltaics i tèrmics, ni una política industrial clara i definida.

Els vuit cofundadors d’Ecotècnia SCCL:*

–Miquel Cabré i Mallafrè, enginyer de telecomunicacions per la UPC;
–Josep Congost Iglesias, enginyer industrial per la UPC;
–Joaquim Corominas Viñas, doctor enginyer industrial per la UPC; Master of Science Electrical Engineering, Universitat de Califòrnia, Berkeley; professor jubilat de la UAB;
–Pere Escorsa Castells, doctor enginyer industrial per la UPC; catedràtic jubilat de la UPC;
–Ermen Llobet i Martí, enginyer de telecomunicacions per la UPC;
–Pep Puig i Boix, doctor enginyer industrial per la UPC; professor jubilat de la UAB;
–Pep Prats Mustarós, enginyer de telecomunicacions per la UPC;
–Xavier Traver Cervera, enginyer industrial per la UPC (DEP).

El director d’Ecotècnia SCCL:

–Antoni Martínez, enginyer industrial per la UPC.

*Els socis fundadors i el director d’Ecotècnia varen ser guardonats per la Conferència Europea d’Energia Eòlica del 2001 (2001 European Wind Energy Conference) amb el Poul la Cour Prize for outstanding contributions to the development of wind energy. I, en concret, per “l’èxit destacat de la indústria eòlica europea i, específicament, per la seva iniciativa única de crear una cooperativa per a la fabricació d’aerogeneradors eòlics. En vint anys d’existència, han crescut amb la indústria eòlica i han mantingut la condició de cooperativa. Avui són uns dels actors més importants en el creixement del mercat eòlic espanyol“.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.