La responsabilitat del parlament, la responsabilitat del seu president

Els que entren en el debat de si el President tenía o no que treure una pancarta d’ una institució que no participava de les eleccions generals, i que a més a més no era una pancarta de cap partit polític, és acceptar que demà la JEC li digui al President de la Generalitat q no pot portar una bufanda groga durant el periode electoral, o que han de fer la u amb un canut o el que els plagui. Aquesta és una part de la begenada que pregonen senyores molt esverades dés de Faq’s i en “prime time”, acusant a Juntxcat de fer partidisme amb la desobediència, per desgastar a ER. Com si fós Juntxcat qui demans a la JEC que faci aquest intervencionisme inconstitucional a la nostra sobirania, que va dés del primer día a vetar o destituir qualsevol President independentista q no renuncii a la unilateralitat i el President Torra no és més que un més de la llista ( President Puigdemont i Jordi Turull). No senyora esverada, no. Tranquilitzi’ s que suava i tot. El sectarisme no és bo, especialment si éts periodista, de qui s’ espera una mica més de templança en l’ anàlisi. En tot cas, a vostè li passà per alt que estava cridant ajuda perquè s’ aprobin els pressupostos amb l’ ajuda dels Comuns, q si demà ens plantem es veu que ens castigarán de cara a la pared i de retruc a ER. Doncs miri, com a catalana i com a demòcrata, no li hauria de preocupar tant els resultats electorals d’ un partit com la defensa de la democràcia. I ni tant sols la desgraciada Catalunya es pot permetre el luxe de donar l’ esquena al món acceptant arbitrarietats per qüestions partidistes. Ni tant sols econòmiques. Demà seré a la protesta que han convocat t.me/urquinaona a les 14.00 al Parc de la Ciutadella. Demanen que anem preparats que será un día i una nit llarga. Hem de fer pressió perquè no es venguin la Generalitat a preu de saldo. Qui no vulgui pagar preus que baixi del vaixell, però ningú té cap dret d’ estaballar-lo. Punt.

Demà cal plantar-se i , si l’estat vol, que envie forces de seguretat a detenir al President Torra o a qualsevol diputat, mesa inclosa. Cal posar l’estat en la situació de fer una aberració semblant a la que van fer l’1-O.
La comunitat internacional, especialment la UE, no s’ho podran empassar … Sanchez tampoc, … i es veurà nítidament l’autèntica cúpula judicial de l’estat, com a ariet d’uns partits polítics hereus dignes del franquisme.

El president Torra pot seguir-ho sent encara que no sigui diputat. L’important ara és no perdre el temps ficant-se en essencialisme estèrils que sabem que els tenim perduts. No siguem espanyols: ni Numància ni Sagunt. Realpolitik.

Ara estem on estem però té mèrit, per posar una pancarta i baixar-se els pantalons en 48 hores, haver de dedicar un munt d’esforços, de temps i de gestió, i posar en risc més gent i dirigents de perdre més batalles, en comptes de dedicar-nos a treballar de debó per enfortir el país i superar tots els dèficits que van conduir a la derrota del 17. Hàbil visió política la del President.

Tinc molt poca confiança amb el parlament, no van voler envestir a Puigdemont, i veig difícil que defensin a Torra, no son capaços de plantar cara i els de Madrid fan el que volen. El parlament calla, no se si per por o be perquè, a alguns ja els va be la situació.
De moment, tot i les petites victòries a Europa, crec que estem en un camí sense sortida. La política de judicial izar-ho tot els va molt be , judicis, multes i preso no fan gens de gràcia, als polítics catalans que sempre que diuen quelcom els surten amb la mateixa amenaça. Si la gent surti’m al carrer pero tampoc podem parar re.

No sé que farà vostè demà, gairebé avui, senyor Torrent; em temo que cedeixi a les pressions españoles i retiri l’Acta de Diputat al President Torra.
Pensi que, si fa això, a més de quedar molt malament davant una part molt gran de la ciutadania del país, no en traurà res perquè els españols no s’acontentaran amb això i continuaran posant les grapes en el Parlament i en el nostre país, posant i traient Presidents al seu gust i això no ho podem tolerar.
Ah!, i recordi que ningú no li garanteix que l’endemà, no vagin a per vostè.
I recordi també que no es pot fiar de cap pacte amb aquesta gent, se’ls en refum saltar-se’ls quan els convé.
Ja sé que no em llegirà i si per aquelles casualitats ho fés, segur que tampoc em faria cas, seguiria el seu propi criteri i el del seu partit i dels seus assessors, però jo li ho havia de dir. Vostè veurà que fa.

Molt d’acord en l’editorial i la majoria de comentaris, és un moment molt important, però més ho era fa dos anys, quan el President del Parlament no va deixar votar el President elegit, i ho vam deixar passar, hem pagat molt car el que va fer el Sr. Torrent i el que no vam fer ni les institucions ni la gent, que era respondre amb determinació. És als nostres polítics als que hem i podem exigir, no ho vam fer, després de dos anys el mateix senyor manté el mateix poder, espero que aprenguem.

Torra no va desobeir ningu, perquè allò que se li “ordenava” era una ordre absurda i il•legitima. Pur autoritarisme de sergent xusquero i qui li ho ordenava no tenia autoritat per fer-ho per més galons que s’auto atribuira.
El silogisme de tota aquella que el volen fora de la politica ja sigui dels “seus” o dels “altres” partiran d’aquesta premisa per construir el seu argumentari i justificar el desarmament i la rendició incondicional.
L’autoritat té un component moral imprescindible per ser-ho. Cas contrari no es tracta d’autoritat sinó d’autoritarisme.
Si la pancarta que la JEC no tenia símbols partidistes no hi havia cap raó per obeir una ordre absurda i per tant esdevenia un exercici de simple llibertats d’expressió. L’obligació del president Torra era no fer cas d’una ordre il•legitima. La seua figura si que era per contra font d’autoritat, democràtica perquè representava el poble de Catalunya.
Avui escoltarem tot tipus d’arguments tramposos més o menys elaborats però tots construïts sobre una premisa falsa.
Tot excuses perer anar destruint inexorablement l’autogovern de Catalunya i la resistència democràtica que representa.

No en donc n’hi un duro de l’actitud que prendrà finalment el president Torrent.
Té el seu historial i tant de bo m’equivoqui, però crec que serà conseqüent, una vegada més, amb la seva forma dr procedir.
Opino també que comptarà amb l’equivalent suport a càrrec del partit, amen d’una justificació o més aviat uns condemna, a la figura del MHP Torra, no pas per haver estat coherent (i valent) en la seva feina, sinó – justificaran- pel contrari. Tant de bo m’equivoqui que rectificare gustos haver fet aquest pronòstic.

Des del meu punt de vista allò que pugui passar demà al Parlament té una importància relativa en el context en el qual ens movem.
L’aparell profund de l’estat espanyol està efectuant una croada per recuperar les essències de la pàtria. La principal essència és la unitat sagrada que, com a cosa sagrada, és absolutament metafísica i indemostrable i es pot convertir en un dogma que permet “portar a la foguera” els infidels amb el convenciment que s’està fent el bé.
Al mateix temps, la sagrada unitat serveix com una capa perfecta per ocultar les abjectes relacions de domini i control econòmic dels poders oligàrquics habituals. I tot això ve de lluny ja que va començar després del cop d’estat d’en Tejero que va abolir la diferència entre nacionalitats i regions del pacte constitucional. Heu sentit algú que parli de nacionalitats? Doncs són a la Constitució i podrien ser una eina valuosa per resoldre els conflictes territorials. Però no ho volen. Volen uniformar, volen la unitat uniformada. I arribem nosaltres i els hi posem en qüestió tota la feina meticulosa i subterrània de dissoldre l’estat de les autonomies i esborrar les nacionalitats.
Ara, els servidors de l’estat profund estan molt enfadats pel nostre atreviment i es passen tres pobles reprimint els ciutadans com si res. Això, els que vam viure el franquisme ho recordem perfectament.
Des del meu punt de vista, si no els comprenem bé serà difícil prendre les decisions correctes i, si els hi posem els dits a la boca, ens els mossegaran perquè en tenen ganes i , dins l’estat, juguen com volen.
En els embats a “caixa o faixa” de moment, si no actuem amb finor, ens tocarà caixa…i una cosa és fer o escriure comentaris, més o menys abrandats, i l’altra és estar tancat a la presó.

Sovint es vol entendre que pragmatisme i comoditat van plegats però, si més no ara mateix, no és així. En aquests moments ser pragmàtic vol dir renunciar a la comoditat i enfrontar les dificultats, els problemes i, fins i tot, les conseqüències immediates. L’Estat Espanyol ens han preparat un gran parany, i per no caure-hi cal defugir decisions inconsistents amb el que som i el que volem, costi el que costi. Alerta, el que ara es faci serà, com diu en Partal, transcendent per al futur de la nació catalana.

Dieu: “procés de destrucció de l’autonomia catalana”. El MHP Torrent pot ser la propera víctima (i passar un calvari com el del José María Atutxa i al.). Està en una posició molt més exposada que el mateix MHP Torra (fins que no hi hagi sentència de la sala 2a del TS. Però diria que l’objectiu és el Gob. Pedro Sánchez i les seues negociacions sobre els “privilegis” als catalans (on és vist que els catalans no siguin considerats com a éssers inferiors?).
Pal i pastanaga: Sánchez, 500€ de multa per fer campanya electoral explícita des de La Moncloa; Torra, un any i mig de inhabilitació per fer campanya pel drets humans (contra la unitat d’España).
Ja ho digué el Carlos Lesmes el setembre de 2018, que la democràcia es basava en la unitat d’España (els altres estats del món no deuen ser demòcrates per no defensar explícitament la unitat d’España).

Si el President se li retira l’acta de diputat, el que ell hauria de fer automaticament es fer una crisi de Govern , fer fora a tots el consellers de ER i posar els del partit,així no tindriem els traïdors dins del del Govern.
Sembla que a Aragonès l’unic que li interrressa són els presupostos, quan els tingui aprovats, faran tot el possible junt amb Comuns i PSC de treurel-hi al President Torra el seu cárreg, suposo que és per això que no estan fent la taula de negociació, que desde el primer dia que vinc dient que está pensada per fer-la Xanxes i Aragonés, i el temps malauradament ‘está donnant la raó.
Avui tots al Parlament, es molt important que es vegi que el poble defensará el seu President i les seves institucions-

Quan Torrent va cedir i no va deixar que s,investidura Puigdemon va deixar clar que sempre obeiria. El Parlament és va convertir en parlament, lloc on es parla però no és decideix. No té cap força perquè qualsevol querella el pot paralitzar.
Després aquest mateixos diran que el govern no fa res. I que pot fer ara? Qualsevol decisió pot ser impugnada.
No voto Junts per Cat. Ho s, és valent, o més val plegar.
M,emprenya molt que els meus vots no serveixin i que els meus diners serveixin per obeir

Un feixista no pensa mai en com resoldre res. El seu pensament no és complex, és bàsic. Veu harmonia en alguna cosa i no pot fer més que destruir-la perquè ell no en te i sap que no en tindrà mai. Blanc o negre, tot o res, mai o sempre, vida o mort. Un feixista mai construeix, només destrueix, enderroca, intoxica, perverteix. El feixista no sap estimar, per això viola i persegueix les dones perquè es pensa que són febles, sense saber que el dèbil és ell, o les criatures perquè sap que ho son purs i no s’hi poden oposar i per això necessita desfer-ho tot, per a sentir-se algú. El para-feixista o feixista aficionat, aplaudeix rabiosament les barbaritats del feixista vell, perquè fa coses que fan por, sense necessitar cap preparació, sense cap estudi ni sacrifici. És la bèstia, com la fura, la hiena i tota la resta de carronyeres. El problema és quan aquesta manca de cultura mínima, s’apodera de tota una societat. Llavors, hom no té més remei que enfrontar-s’hi, i immobilitzar-los perquè no existeix cap altra manera de poder reeducar-los en la democràcia. President, planti cara al feixista!

Voldríem que passes el que hauria de ser per la dignitat del poble i dels càrrecs electes que votaran avui. Voldriem que la majoria del Parlament digui NO a l’extorsió del Règim i a la prevaricació judicial sistemàtica. Però no passarà. O ERC ens rendeix per enèsima vegada obertament avui o ja tenen pactada una sortida amb els seus socis del PSOE per guanyar uns dies mentre es convoquen eleccions. L’objectiu de P. Sánchez i ERC és no tenir en Torra a la taula de negociació.
Amb torra a la taula, es destaparia que tot és una farsa el primer dia… fins hi tot s’adonarien la canalla de P4 i els opinadors professionals de TV3…
La traca és del manual del demagog: dir una cosa en públic i fer-na una altra en els passadissos. No és cap casualitat que la primera reunió de la Taula porti retard. Ni en Sánchez ni ERC hi volen al President de Catalunya

El parlament de Catalunya és una institució autonòmica. Perquè deixés de ser-ho caldria que fos el parlament d’una república independent. Per tant, per a l’independentisme, la questió real és aconseguir la independència. Espanya no respecta el dret d’autodeterminació. La única arma que té l’independentisme és la gent i la capacitat d’aquesta d’organitzar-se. On és el Tsunami? Els polítics tenen por. Serà la gent organitzada i amb el paraigues del Consell de la República qui durà la independència. I els partits independentistes hoi haurien d’afavorir.

Sobirania? quina sobirania?. Les Generalitats dels nostres respectius Països i els Consells Insulars, són part de l’entramat juridic-polític-administratiu espanyol; i com a tals està subjectes a la legalitat vigent, com diu el Jordi Balbastre. Cap dèria ha de dur a més persones a la presó per vulnerar la legalitat. Sols hi queda un camí: eleccions plebiscitàries o tornar a l’autonomisme. Però ja toca deixar de jugar al gat i la rata amb l’Estat, bàsicament perquè des del 3 d¡octubre del 2017 s’està perdent.

[des d’una altra notícia a Vilaweb]
ERC diu: “… preservar ‘la validesa i eficàcia de les decisions que s’aprovin al Parlament de Catalunya’.” … o sigui, Retirar l’acta al Diputat Quim Torra! … Això sí, la decisió del secretari general diuen que és “injusta” … Oh, què bé!
[a Vilaweb, Algú podria “traduir” les notícies perquè els lectors sabessin què volen dir exactament i realment?, dient amb franquesa el qui i el què, i no, com és el més habitual, per no dir sempre, “tapant” Ai, no sigui que! … No es fa!, Vilaweb no ho fa, Qui ho farà doncs?]
La situació és tal, per a la nació i la seva supervivència, que el que cal és veracitat, inclosa si ho comporta la confrontació (ho va defensar Paul Engler, a Vilaweb mateix).

Compte !
MOLT PERILLOSA AQUESTA IDEA:

“…
Joan Pujolar

26.01.2020 | 22:15

Si l’acció de la JEC ens aboqués a unes noves eleccions, la gent les hauríem de boicotejar.
Ja n’hi ha prou !
…”

Es la que voldrien que féssim el PP-PSC-C’s i, per descomptat VOX, perquè si no votem els independentistes el Parlament Català sería “legalment i democràticament” de la dreta naZionalista espanyola. Haurien guanyat les eleccions.

Així doncs, compte!
O es uns idea sorgida d’una lògica
emprenyamenta, o és una idea expressa escampada per enverinar amb la intenció de donar el toc de mort a la Generalitat i a la cultura catalana

MAI, MAI hem de deixar de votar, ans al contrari ho hem de fer massivament.

O, l’alternativa d’un procés d’independència (no de separació, doncs mai hem estat espanya de grat), que seria tot el poble assumint el control de les institucions i que faci un pas al costat qui no estigui per la labor.

Entre l’espasa i la paret, no es pot fugir. O baixes l’espasa i et sotmets, o bé lluites i et defenses. L’estat espanyol, mitjançant la judicatura, ens posa en aquesta tessitura tenint, aparentment, tots els trumfos. Si ens sotmetem la vergonya, la indignitat i la frustració desmobilitzaran la gent i dividiran els partits i si lluitem ells són més forts, seguiran multant i empresonant, comprometent, de rebot, el govern del PSOE-Podemos. Què fer doncs?. El que hem de fer és seguir pel camí difícil -Walk on the Wild Side- hem votat per això. Si tenim presos i exiliats i volem que la nostra revolta sigui pacífica, tindrem més presos i exiliats, és la nostra lluita i la nostra arma, és la manera que tindrem l’estat en dificultats. És dur però, Sr. Torrent el vam votar exactament per això.

Un senyor que s’admira tant a si mateix com el Sr. Torrent no hauria d’encapçalar el Parlament que han escollit els catalans. Si no es veu amb forces per estar a l’altura del que representa el parlament, sempre pot dimitir, com va fer el Santi Vila. Anar cedint la poca sobirania que ens queda és patètic. Com poden 10 magistrats canviar la voluntat de milions de persones? Reconèixer l’autoritat de jutges de part seria renunciar al més elemental sentit d’autoestima. Les persones, els parlaments fan les lleis, els jutges les apliquen. Lex ex facto oritur. La llei neix dels fets, i en el cas de Catalunya tots sabem quin son els fets que han donat pas a una nova legalitat.

President Torra: destitueixi tots els consellers d’ERC, i tots els càrrecs que en pengen amb carnet de partit. Convidi a la CUP a entrar al govern. Concentri conselleries (no calen més consellers i sobretot no cal omplir totes les cadires). El país no està en condicions de fer 10 dies de vaga general, però els polítics a sou de partit no poden estar a l’atur ni 3 mesos. Esperi una moció de censura d’ERC-PSC-COMUNS. Mantingui a ratlla les rates del PDCAT: avisi’ls que qui no estigui disposat a perdre el patrimoni no cal que formi part del govern. Expliqui urbi et orbe que així com vostè és un “President Interí” el seu govern també ho és, perquè el vertader s’ha de crear en un Consell de la República, que és el que ha d’actuar amb llibertat. Avisi Pedro Sánchez que en la taula de negociació entre governs vostè i el seu govern hi seran, però com a delegació del Consell de la República, més o menys com el Sr. Sánchez ho serà delegat pel deep state espanyol.

Del tot d’acord.

Tanmateix tornaré a dir-ho:

Cal una estructura suprapartidista que deixi en segon terme els partits polítics abans no corrompin la transversalitat del moviment ni el ritme de creixement, els tempos.

Els partits polítics no són de fiar: SISTEMÀTICAMENT incompleixen el programa i són incapaços de forjar una acció conjunta pel que fa a aixecar la suspensió.

Les menjadores de la dolce vita política fan que ens aixequin la camisa durant anys: un cop hem votat fan veritablement el que els rota. I això és una opera bufa de baixíssima qualitat.