Avui serà un dia transcendental al Parlament de Catalunya. La decisió de mantenir o de retirar la condició de diputat al president Quim Torra no és una decisió qualsevol ni es pot despatxar amb arguments utilitaris. És un ser o no ser.

És per això que em crida molt l’atenció que aquestes darreres hores algun racó de l’independentisme haja intentat posar el focus en la ja famosa pancarta del balcó de la Generalitat i en la conveniència o la inconveniència dels fets origen de la situació actual. És ben bé allò de mirar el dit quan assenyalen la Lluna.

Perquè el debat no és, no hauria de ser, si el president Torra va penjar una pancarta, què deia la pancarta en qüestió, de quin color o mida era, si abans s’havia posat d’acord o no per a fer-ho amb aquest o amb aquell o si després la va retirar o la va deixar de retirar. Com diria el senyor Pla, aquesta és una discussió de vol gallinaci, que no alça un pam de terra.

La discussió, que no s’enganye ningú, és sobre si cal permetre més temps la intromissió il·legítima de l’estat espanyol en les institucions catalanes i la substitució de la voluntat popular, que en definitiva és la base de la democràcia. I quan dic ‘permetre’ vull dir també ‘estimular’. Perquè, si el parlament s’empassa avui aquesta decisió, en realitat no farà sinó estimular que demà li’n colen una de més greu, de més humiliant encara.

Aquesta és la responsabilitat que tenen avui els diputats, tots els diputats. Però aquesta és la responsabilitat que té, sobretot, el president Torrent. Hi ha moments, grans decisions, en què els líders han de liderar i no poden amagar-se rere tacticismes ni burocràcies.

Com a president de la principal institució democràtica del país, Torrent ha de ser conscient que no caben càlculs personals en moments així de transcendentals. Per dignitat institucional, per responsabilitat política i, fins i tot, si ho vol veure així, també per motius pràctics i egoistes. Perquè no crec que ningú no tinga cap dubte que ell en persona podria ser la següent víctima de les maniobres de l’estat espanyol si deixem entre tots plegats que es consolide aquest autèntic procés de destrucció de l’autonomia catalana que tan clarament es va desenvolupant davant els nostres ulls.

 

PS. L’obsessió contra l’independentisme fa que alguns facen el ridícul d’una manera monumental. L’obsessió amb l’independentisme i, segurament, la ignorància. És el cas del PSC que ha trobat en George F. Will un nou mite per una columna seua al Washington Post especialment agra amb l’independentisme català. El problema és que com expliquem de manera detallada en aquest article Will és un ultra rematat que entre altres coses nega el canvi climàtic, defensa que les dones violades protesten per obtenir beneficis o crec que encara hi ha pocs negres a la presó. Pobra Eva Granados: el periodista que posa de referència arriba a justificar i tot el líder de Vox, Santiago Abascal…

Avui els oferim també una crònica i el vídeo de l’interessantíssim debat sobre la llengua catalana i els perills que pateix que van fer Carme Junyent, Josep Murgades i el cap d’estil d’aquest diari Jordi Badia. Per mirar-ho i repassar-ho. I ja posats em permetran que els recomane també l’entrevista amb Joan Rendé i les opinions sòlides i ben documentades de Joan Ramon Resina (El dret d’autodeterminació no és cap dret, és una obligació) i de Bel Zaballa (El fil de l’Ovidi).

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb