‘Si fem una mitjana aproximada, la meitat dels morts de coronavirus a Europa han estat en residències.’ Aquesta és una de les conclusions a què arriba Joseba Zalakain, director del Centre de Documentació i Estudis SiiS de Sant Sebastià, al País Basc. Fa setmanes que, en col·laboració amb més investigadors europeus de  polítiques d’assistència de llarga durada, que inclouen les residències, elabora un monitoratge sobre les xifres de mortalitat en aquests centres. Les primeres conclusions reafirmen les sospites que les residències són els afectats principals de la crisi sanitària.

‘És un virus que sembla que hagués estat fet per a afectar-les especialment. És molt contagiós, fet que perjudica els centres on es comparteixen molts espais, i naturalment, parlem d’un públic especialment vulnerable que sol tenir més paleologies’, resumeix per telèfon Zalakain. En el recompte setmanal inclouen les xifres de dinou països, que són els que han publicat dades de confiança sobre la mortalitat a les residències. Molts encara no en difonen dades desglossades de la mortalitat, cosa que complica arribar a xifres del tot concloents. Aquest investigador basc, igual que els altres especialistes en prediccions, recorda que no és possible de saber quanta gent es mor d’una pandèmia just en el moment que passa i que es calcula temps després.

Però les xifres d’aquests dinous països permeten d’observar una forquilla força variada d’afectació a les residències segons el país, que varia de cap mort a Hong Kong ‒només n’hi ha hagut quatre en total ‒ fins al 30.000 dels EUA o els 12.000 del Regne Unit. D’entre els estats del nostre voltant, el francès és dels més perjudicats. Dels més de 28.000 morts de coronavirus, 14.363 vivien en residències ‒10.650 tenien símptomes relacionats amb el coronavirus i uns 3.713 van morir en hospitals i els van confirmar la diagnosi per PCR. Això fa que un 51% de les morts franceses fossin persones grans que tenien el coronavirus o bé se’n sospitava. Vegeu el gràfic.

Nombre total de morts relacionades amb la covid-19 amb relació al nombre de morts de la malaltia a les residències. Font: LTC Response to Covid-19.

O Bèlgica, el país amb més morts per milió d’habitants de tot el món, si no hi comptem San Marino, que no arriba al milió de persones. De les 9.080 víctimes belgues de covid-19, la meitat, un 51% (4.646), provenen de residències. Aquesta xifra també inclou els sospitosos, dels quals només un 23% han estat confirmats amb una prova, mentre que la resta tenien símptomes relacionats directament amb la covid.

A l’estat espanyol la xifra no és menys alarmant. Malgrat que la Moncloa no facilita les dades de les residències, l’estudi es recolza amb les publicades per les comunitats autònomes i els mitjans de comunicació. D’acord amb això, el dia 10 de maig 16.678 persones havien mort a les residències, un nombre que inclou sospitosos i confirmats. Això és un 52% del total de víctimes mortals. Tanmateix, si no es tenen en compte les morts amb un test positiu, el nombre de morts en residències es reduiria a 9.642, un 30,2% del total.

A Catalunya el percentatge es redueix una mica més. En les dades diàries que dóna el departament de Salut, el nombre de morts de Covid-19, tant positius com sospitosos, s’eleva a 12.241. D’aquests, 3.965 s’han mort en residències. Això vol dir un 32% del total. En canvi, si acotem el càlcul únicament als positius confirmats per proves, són 7.301, 1.648 dels quals en residències, cosa que en fa caure el percentatge fins al 22%. Segons una radiografia de RTVE, al País Valencià hi ha hagut 535 morts en residències, fet que suposa un 40% del total, mentre que a les Illes, la incidència es manté al similar arran dels 88 morts que hi ha hagut.

Irlanda és el país europeu més afectat. En l’informe publicat pel grup de Zalakain, el 21 de maig el govern irlandès comptava 1.375 morts de covid-19 o amb símptomes relacionats. D’aquests, 857 provenien de residències i centres de gent gran. Això situa Irlanda com el país de la UE amb la taxa de mortalitat en residències més elevada, un 62%.

Però d’entre els dinou països analitzats, sens dubte el més perjudicat és el Canadà. Només en una residència del Quebec es van trobar 31 morts, una notícia que va commocionar el país. Però la crisi s’ha convertit en escàndol. Es va dotar de més personal sanitari i es va desplegar l’exèrcit a les residències d’Ontàrio i el Quebec, on hi havia més morts. Ara s’ha fet públic un report elaborat pel mateix exèrcit en què s’informa el govern de maltractament d’ancians en si més no cinc residències d’Ontàrio, amb detalls precisos de residents assetjats, drogats i alimentats indegudament. Això ha obligat el president Justin Trudeau a reaccionar. Va comparèixer expressament per mostrar la seva indignació: ‘En llegir l’informe profundament inquietant, evidentment vaig tenir una sèrie d’emocions d’ira, de tristesa, de frustració, de pena’, va dir. Les xifres parlen per si soles. Si al Canadà hi havia hagut 4.740 morts el 21 de maig, 3.890 s’havien produït en residències, és a dir, un 82%.

El Canadà és el cas més clar on la crisi del coronavirus i l’afectació en les residències ha despertat un debat sobre la necessitat de reformar-les. ‘Hi ha un sentiment generalitzat que és un sector al qual li falten recursos. La covid-19 ha posat de manifest que no funciona gaire bé, sigui pel finançament, la qualitat del servei o les empreses que gestionen les residències’, explica Zalakain, que remarca que cada estat i cada comunitat autònoma té el seu règim particular.

Tot i que alguns països escandinaus també han tingut una afectació important en aquests centres, com ara a Suècia, els models de residències també poden influir en una crisi com l’actual: ‘El sistema suec o nòrdic s’articula en unitats més petites. Les residències tenen més forma d’habitatge o de casa, més que no pas de gran institució. A l’estat espanyol la majoria de residències són com grans hotels o hospitals, amb grans passadissos, habitacions, àpats en grans menjadors, sales comunes’, explica Zalakain, que apunta a canvis que vagin a la direcció dels països nòrdics.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.