Represàlia o censura: els professors afectats pels canvis en la inspecció educativa al País Valencià reaccionen contra la conselleria

La dita llei d’acompanyament del pressupost de tots els governs sol ser el calaix de sastre on fer cabre tota mena de noves ordres, instruccions o articles que modifiquen lleis existents. En aquest cas, com que el pressupost del 2026 de la Generalitat Valenciana es va aprovar a final de juliol, la llei d’acompanyament es va publicar el 10 d’agost. En plenes vacances, quan els docents es trobaven en procés de refer-se de la duresa del final de curs marcat per una vaga indefinida i moltes manifestacions. I en aquest context es van trobar amb una sèrie de decrets que modificaven les funcions de la inspecció educativa. Amb paraules tècniques i aparentment neutres, es parla de “neutralitat ideològica en els centres”, a les aules, que és una de tantes exigències que Vox va imposar per aprovar els comptes de Juanfran Pérez Llorca. Però aquestes expressions traduïdes al llenguatge comú volen dir que es promou la delació de les famílies contra els ensenyants, o que s’elimina la llibertat de càtedra, i més mesures coercitives.

El PP s’hi va avenir i, fa uns dies, Pérez Llorca va provar d’eixir al pas dient que la Generalitat no vol censurar ningú…

Els sindicats de l’ensenyament van reaccionar contra aquesta nova retallada dels seus drets, i es van sentir reafirmats en la necessitat de continuar amb el conflicte el curs que comença la setmana vinent. De fet, ja hi ha convocades manifestacions per dissabte, 12 de setembre, quan farà tres mesos i un dia que va començar la vaga indefinida que continua convocada i vigent, però que es va deixar en suspens l’11 de juny per poder tancar el curs correctament.

VilaWeb ha parlat amb uns quants docents per saber com s’enfronten a les noves circumstàncies.

Doblement censurada

Sònia Caparròs, que és professora de llengua i literatura d’ençà del 2009, exerceix a l’Institut de Museros. Com que la seua matèria és la llengua, diu que amb aquest decret se sent doblement censurada. Si abans tenia una censura lingüística i havia d’anar amb compte de no dir certes paraules, ara es declara insubmisa i no pensa deixar d’explicar certs autors cabdals de la literatura catalana pel fet de no haver nascut al País Valencià. “En teoria s’ha d’explicar el nou currículum, però si em pressionen, no donaré la crònica de Jaume I, perquè no va nàixer a València. No explicaré Salvat-Papasseit? És absurd!”, diu.

La professora afirma que ara entén per què la consellera, Mari Carmen Ortí, va apujar el salari dels inspectors un 8%. “Ella de mestra, però és inspectora, i amb aquesta pujada de salari els va comprar. Ara els té més lligats que mai perquè facen això que els demanen.”

Quant a la facilitat de les famílies per a delatar els professors si consideren que ‘adoctrinen’ els alumnes, Caparròs diu que això ja passa en un percentatge ínfim. “La inspecció protegeix abans la família que el docent, i això és una cosa que passa d’ençà de fa uns quants anys”, diu.

Reflexiona sobre què significa donar assignatures de la branca humanística, que es basen a ensenyar als alumnes a ser crítics, a fer debat, i es pregunta què faran els professors de filosofia, per exemple. I cita la normativa estatal que en els currículums inclou el tractament de qüestions com la igualtat, el masclisme o la diversitat LGTBI. “Tot això no ho donarem? No es podran fer debats? I les redaccions que fem fer als alumnes? La gent no serà lliure a classe, hi haurà gent que s’aplicarà l’autocensura”, diu.

Tots aquests atacs contra el col·lectiu docent, Sònia Caparròs els atribueix a la duresa de la vaga educativa que els docents van mantenir a final del curs passat. “És una manera de pressionar-nos, apliquen la política de la por, volen que la gent es quede en casa. Amb la vaga no hem aconseguit massa coses, encara, però tenen por de la nostra força, no s’esperaven una reacció com la que va haver-hi i ara proven de destruir-nos de la manera que siga”, afirma.

“Creuen que el professorat és l’enemic ideològic”

Miquel Edo és professor d’història d’ençà de fa deu anys i exerceix a l’IES Alcalans, de Montserrat. No té cap dubte que aquest decret és una revenja de la Conselleria d’Educació per l’èxit de les mobilitzacions a final del curs passat. “Estem en un any electoral i l’actual govern no té un model que implique reforçar l’educació pública. A més, creuen que el professorat és el seu enemic ideològic, estem sota sospita, quan en el sistema públic d’educació hi ha molta més pluralitat que en el concertat que és el que ells promouen i promocionen.”

Quant a la delació de les famílies, Edo recorda que van voler instaurar un anomenat ‘pin parental’ per a fiscalitzar la feina dels professors i que no els va eixir bé. “Fa por, això que fan. Davant un conflicte, volen confrontar la societat civil amb el professorat de l’ensenyament públic. Ens volen deixar com a mandrosos, com a manipuladors… És molt trist.”

Com a professor d’història a batxillerat, Miquel Edo es trobarà amb un cas clàssic que és la bèstia negra del PP i de Vox: la guerra del 1936-1939. Com l’explicarà? “El consell ignora totalment què fa el professorat. Es pensen que la nostra tasca és adoctrinar i manipular a l’aula, però quan expliquem temes delicats ho fem amb cura i des de tots els punts de vista, totes les visions. Anem a les fonts, a historiadors de prestigi. Ells volen reescriure la història i dir, de forma maniquea, que no hi ha ni bons ni dolents, però és, a partir de les fonts, que l’alumnat ha de traure conclusions. Jo ho faré com fins ara ho he fet”, diu, i afirma que els professors han de reforçar el pensament crític.

Edo diu que, a desgrat de la nova instrucció, continuarà sense autocensurar-se, que farà les classes com sempre, amb els recursos historiogràfics acreditats. Critica els inconvenients recurrents que sofreixen els docents. “A la conselleria no els interessa utilitzar els recursos per reforçar l’ensenyament públic. Van contra la llibertat de càtedra. Ja sabem que, històricament, els mestres són els primers a ser depurats, a tenir l’ull posat damunt. Estic convençut que si el curs comença amb conflictivitat, ens collaran, perquè els hem trencat el seu discurs, hem posat el conflicte damunt la taula”, afirma.

“És la resposta d’un govern ultraconservador a les mobilitzacions”

Pau Díaz, que fa més de vint anys que és professor de matemàtiques i ara exerceix a l’IES la Patacona, coincideix amb els altres entrevistats que aquesta imposició de la Generalitat és una manera de fer callar el col·lectiu de docents després d’un any de mobilitzacions. “És la forma de resposta d’un govern conservador i ultraconservador. És una reacció repressiva contra el professorat. El seu primer objectiu és que ens autocensurem i nosaltres hem de respondre amb la llibertat”, diu.

Díaz anima els professors perquè no s’autocensuren. Explica que ell, en les classes de matemàtiques, també procura explicar continguts que tinguen a veure amb la democràcia, treballar la ciència amb aspectes que tinguen a veure amb el territori, i com a exemple, diu que a quart d’ESO treballa amb els alumnes l’evolució de l’abstenció a Espanya o al País Valencià. “D’això se’n diu llibertat de càtedra”, defensa.

Quant a l’intent de la Generalitat perquè les famílies denuncien els professors per provar d’adoctrinar els alumnes, Pau Díaz assegura que les famílies estan amb els docents, i que ho han demostrat per mitjà de FAMPA, la Federació d’Associacions de Mares i Pares. “Estan al costat de la lluita educativa. La comunitat ha d’estar unida i educar per a la democràcia a les aules, de manera habitual. Vam viure quaranta anys de dictadura, i la democràcia està edificada per a la superació de la dictadura, en l’antifranquisme, en el fet de no tenir por. Hi ha aquest lema que dúiem a les manifestacions: ‘La mestra, protestant, també està educant’. Protestar també forma part de la llibertat de càtedra”, afirma.