Report diari sobre el coronavirus: Sánchez posa l’estat d’alarma per davant del confinament

  • Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la Covid-19

VilaWeb
Redacció
04.04.2020 - 21:55
Actualització: 05.04.2020 - 10:14

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Després de deliberar-ho amb el consell científic que l’assessora, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que demanarà al congrés espanyol de prorrogar l’estat d’alarma quinze dies més, fins al 26 d’abril. De tota manera, ha avisat a la mateixa conferència de premsa que les mesures associades a l’estat d’alarma, ‘lògicament’ es perllongaran més enllà d’aquestes dues setmanes. A més, ha informat que el confinament total cessarà a partir del pròxim dia nou i que tornarà a ésser parcial, de manera que, un cop passada la Setmana Santa, el govern espanyol aixecarà les restriccions que ara limiten les activitats no essencials. Avui, a més, noves veus han posat en qüestió l’actuació del ministeri de Sanitat espanyol. Els consells generals de metges, infermers, farmacèutics, veterinaris i dentistes en rebutgen el protocol d’actuació contra la Covid-19. En un comunicat conjunt, expressen que algunes de les mesures són ‘un autèntic atemptat contra la seguretat’ de professionals i pacients i representen un ‘risc evident’.

Al seu torn, el govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que demanarà permís al govern espanyol per a revertir el tancament de la conca d’Òdena. El conseller de l’Interior, Miquel Buch, ha assegurat que ‘ja no té sentit, perquè tots estem confinats’. Avui hi ha hagut polèmica, justament, amb les dades de víctimes de coronavirus de la zona. El batlle d’Igualada, Marc Castells, ha desmentit que ahir no es produís cap mort, com havia afirmat el departament de Salut, i ha dit que n’hi va haver onze, quatre dels quals a l’hospital.

El ritme de la propagació és accelerat arreu del món. Els Estats Units ja han arribat als tres-cents mil casos i els vuit mil morts, però el president Donald Trump continua sense decretar el confinament nacional. Avui també s’ha superat el llindar del mig milió de contagis a Europa. Hi ha quaranta-un mil morts, més de la meitat dels quals són a Itàlia i l’estat espanyol. També en l’ordre internacional, diversos experts han avisat en un article a la revista mèdica més prestigiosa del món, The Lancet, que la calor no redueix el ritme de contagis. Les conclusions són clares: els països de l’oest de l’Àfrica imiten el ritme de contagis dels estats europeus, i els signants fan sonar l’alarma. Amb els ‘vulnerables’ sistemes sanitaris que hi ha a la zona, els efectes de la Covid-19 podrien ser-hi devastadors.

Mentrestant, la pressa per a trobar un medicament efectiu per a prevenir o curar la malaltia s’accentua. Avui, dos ex-ministres francesos de Salut encapçalen una llista de dotze noms, entre els quals figuren metges i acadèmics de prestigi, com a primers firmants d’un manifest (‘No perdem més el temps’) que exigeix al govern que modifiqui la llei per a posar la hidroxicloroquina a disposició immediata de tots els metges de l’estat francès, tal i com ja s’ha fet a Itàlia, a fi que puguin receptar-la a tots els pacients ja en els primers símptomes de la malaltia per coronavirus 2019. Els firmants afirmen que en els estadis avançats de la malaltia el medicament perd eficàcia i que per tant cal facilitar que es pugui administrar de la forma més ràpida possible i sense traves burocràtiques.


L’editorial de Vicent Partal

Pactes de la Moncloa? Seria greu que ens tornassen a enganyar


La píndola sobre l’economia de Jordi Goula: ‘Podem apel·lar a la responsabilitat social dels bancs?’

Avui a migdia el president Sánchez ha estat més d’una hora a la televisió per a dir que allargarà l’estat d’alarma fins al 26 d’abril. Com ja hi estem acostumats, ha deixat a l’aire més interrogants que no pas respostes, que potser dijous vinent quan el Congrés espanyol aprovi la seva proposta s’aclariran una mica més. De moment, això implica que moltes pimes i autònoms continuaran sense ingressos quinze dies més, la qual cosa fa més urgent encara la necessitat de liquiditat per a una part molt important de la societat. ‘Tenim davant una crisi de liquiditat mai vista en l’economia i les empreses; si no injectem liquiditat a les nostres pimes i autònoms, la destrucció d’empreses serà insuportable per al nostre país. La mesura que proposem és possiblement la de menys risc i més efectivitat de què podem disposar en un moment com l’actual; no entendríem que, tenint tots els drets legals de les empreses perquè tenen els seus recursos, estiguin captius quan el govern [espanyol] ha obert l’aixeta al finançament’, sentenciava el president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM), Antoni Cañete.

I a quines mesures es referia? Doncs que han detectat que el 31 de desembre de 2019 les companyies del mercat continu borsari (incloses les de l’Ibex) tenien factures pendents de pagar als proveïdors per valor de 122.000 milions d’euros. Així mateix, la PMCM ha consultat els períodes mitjans de pagament de les administracions públiques durant el desembre del 2019, que el Ministeri d’Hisenda acaba de fer públics. S’hi detalla que van restar pendents de pagament (excedint els terminis legals) factures d’un import de 8,6 milions d’euros. Contra la xifra conjunta de totes dues dades ‒el muntant supera els 130.000, Cañete diu que ‘posar en circulació aquesta enorme quantitat de diners pendent de pagament i de compliment obligatori, tant per part de les administracions com de les companyies amb més capacitat de finançament del nostre país, generaria una enorme quantitat de liquiditat entre les nostres pimes i autònoms i un aspecte fonamental, sense perill per a l’estat i d’efecte immediat’.

D’acord amb aquestes dades, la PMCM demana amb urgència màxima i mitjançant un reial decret llei que s’ordeni la liquidació de totes les factures pendents de pagament per part de les administracions públiques i l’obligatorietat per a les grans empreses o, si no, per a les cotitzades al mercat continu, de complir la llei vigent de lluita contra la morositat.

És important que això es pogués dur a terme, perquè en principi sembla la part més senzilla, però n’hi ha una altra per a fornir liquiditat a les pimes: els bancs. Precisament ahir la Cecot aconsellava per carta als seus associats que no aturessin els pagaments per evitar una frenada que pot dur conseqüències greus a l’economia. El president, Antoni Abad, ja havia demanat per carta a les entitats bancàries, dilluns passat, que ajudessin les empreses, apel·lant al seu compromís social, que aportessin la confiança i el suport que es mereix i necessita el teixit empresarial en un entorn incert com l’actual.

Al capdavall, els demana un comportament diferent que el que han tingut en moments complicats de la història recent. Les demandes són de sentit comú, però no sempre és el que domina en el sector financer. Tornaran a la societat el ‘favor’ del rescat que ens va costar 60.000 milions a tots? I què demana Abad? Doncs de no exigir avals a l’empresa que accedeix a les línies de l’ICO o ICF o que, en cas de demanar-lo, es formalitzi pel 20% del crèdit no garantit per l’ICO. Explicita que es pot entendre que, en funció de la solvència de l’empresa, l’entitat bancària tingui una exposició que vulgui cobrir. Ara, ‘assumir una doble garantia’, ‘seria inadmissible’. També demana de facilitar-hi l’accés ràpid i àgil i d’eliminar la comissió per cancel·lació anticipada, amb l’objectiu de facilitar el despalanquejament en el moment que l’economia es recuperi. I, com a última cosa, reduir tant com sigui possible les comissions per devolucions de rebuts i així evitar un sobrecost excessiu per a les empreses.

De manera addicional, la Cecot va avançar a les direccions dels bancs que, sense aquestes mesures, l’empresari serà refractari a endeutar-se al mercat financer i paralitzarà pagaments, cosa que, com ja s’ha dit anteriorment, és la pitjor de les opcions. Ja fa dies que es va dient que si tots els ajuts són per la via creditícia, molts empresaris ‒que estan escarmentats i que ara tenen una situació financera més sanejada que no pas en la crisi anterior‒ tenen por d’incrementar molt el seu endeutament, per la qual cosa optarien per sortides més fàcils, com ara l’esmentada. I aquesta és la gran por en aquests moments, el trencament de la cadena de pagament, que ens pot dur a la desaparició de moltes pimes i autònoms. Tant la idea del decret per a obligar a pagar els deutes pendents com la d’apel·lar a la responsabilitat social dels bancs a l’hora de donar finançament, em semblem positives a l’hora de conservar el nostre teixit empresarial, que necessitarem en el millor estat possible, quan hagi passat la crisi sanitària, per a refer l’activitat i tractar de tornar a una normalitat, que, no ens enganyem, pot trigar a assolir-se.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: ‘Ens diuen mentides i pretenen que ens les creguem’
-CNN: La ciutat fortalesa que s’ha aillat del món (i també del coronavirus) (en anglès)
– Global News: Google publica dades d’ubicació de milers de milions per a mostrar si els confinaments pel coronavirus funcionen (en anglès)
– BBC: Quin serà l’últim lloc on arribarà el coronavirus? (en anglès)
– France Inter: Quan el coronavirus fa augmentar el negoci dels búnquers als Estats Units (en francès)
– The Guardian: Brasil: la por al coronavirus debilita la protecció de l’Amazones abans de la temporada d’incendis (en anglès)
– Le Monde: A l’Àfrica, el coronavirus posa en perill les elits dirigents (en francès)
– The Atlantic: Quatre mesures que mostren com el coronavirus està canviant el planeta (en anglès)
– APF: El coronavirus desferma una cursa despietada entre països per a aconseguir màscares (en castellà)
– Público: Covid-19: hi ha un indicador anomenat R0 que val molt (en portuguès)
– The Guardian: Tests de coronavirus: com alguns països van per davant de la resta (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Sánchez diu que el confinament tornarà a ser parcial a partir del dia nou però mantindrà l’estat alarma durant mesos
Dos ex-ministres de Salut francesos encapçalen un manifest afirmant que la hidroxicloroquina és més eficaç utilitzada al principi de la malaltia
Els experts avisen que la calor no redueix el ritme de contagis i que la Covid-19 podria ‘devastar’ l’Àfrica
Europa supera el mig milió de contagis de coronavirus i s’apropa a les 41.000 morts
Carme Forcadell: ‘La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar’
Els professionals sanitaris consideren una ‘temeritat’ el protocol de Sanitat per reincorporar-se a la feina
Sant Pau rep les primeres mascaretes de busseig adaptades per protegir professionals que tractin amb covid-19
El batlle d’Igualada desmenteix les dades de Salut i afirma que ahir hi va haver onze morts a la conca
Oriol Mitjà proposa als governs un pla de desconfinament gradual des del 13 d’abril


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 1.188.489 casos confirmats i 64.103 morts. Del total de casos, 246.019 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 302.919 casos i 8.243 morts.
—L’estat espanyol, amb 124.736 casos i 11.744 morts.
—Itàlia, amb 124.632 casos i 15.362 morts.
—Alemanya, amb 95.637 casos i 1.395 morts.
—L’estat francès hi ha 89.953 casos i 7.650 morts.
—La Xina, amb 81.639 casos i 3.326 morts.

Als Països Catalans hi ha 34.921 casos i 3.313 morts.

—Al Principat, 26.032 casos i 2.637 morts (1.298 casos i 129 morts més que ahir).
—Al País Valencià, 6.901 casos i 571 morts (277 casos i seixanta morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.271 casos i 71 morts (14 casos i dos morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 251 casos i 17 morts (deu casos i un mort més que no ahir).
—A Andorra, 466 casos i 17 morts (27 casos i 1 mort més que no ahir).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?


– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any