El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Els rebrots de la covid-19 es generalitzen per tot el país. El Departament de Salut ha informat de dos rebrots a Tarragona i al Perelló amb nou infectats, un nen d’un casal esportiu de Cassà de la Selva ha donat positiu i això ha obligat a confinar quinze persones a casa, i el Reial Club de Polo de Barcelona ha suspès activitats pels contagis de dotze treballadors. Al Segrià hi ha hagut el primer mort d’ençà dels rebrots que van portar la comarca al confinament perimetral, mentre que en el conjunt de Catalunya s’han registrat gairebé mig centenar de casos i cinc víctimes del coronavirus. La nota positiva és Andorra, que avui s’ha declarat estat lliure de coronavirus, una vegada el darrer malalt ha rebut l’alta.

A Menorca s’ha detectat el primer rebrot entre turistes, amb tres casos en una família de quatre membres que havien viatjat a l’illa des de la península. El govern de les Illes havia anunciat al matí que imposaria l’obligació de portar màscara a tota la població, seguint la mesura del govern català, per a mirar de controlar els rebrots del virus.

On també preocupen els rebrots és al País Basc i a Galícia, que diumenge fan les eleccions autonòmiques ajornades del 5 d’abril. La concentració de casos positius a la comarca gallega d’A Mariña i al municipi basc d’Ordizia preocupa els governs, que han dit que les persones infectades no podran votar. Tanmateix, no hi ha cap normativa que els impedeixi d’exercir el dret de vot, i les juntes electorals corresponents se n’han rentat les mans i no han pres cap decisió per a garantir-los que puguin votar.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 12.267.982 casos confirmats i 554.340 morts. Del total de casos, 7.127.651 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 3.180.997 casos i 135.213 morts;
–El Brasil, amb 1.727.279 casos i 68.355 morts;
–L’Índia, amb 791.559 casos i 21.595 morts;
–Rússia, amb 707.301 casos i 10.843 morts;
–El Perú: amb 312.911 casos i 11.133 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 300.136 casos i 28.401 morts.
*A l’estat francès hi ha 169.473 casos i 29.965 morts.


Als Països Catalans hi ha 96.804 casos, 60.320 altes i 14.396 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

–Al Principat, 74.367 casos, 40.038 altes i 12.606 morts (avui s’hi han afegit 482 casos, 37 altes i 5 morts);
–Al País Valencià, 18.916 casos, 17.215 altes i 1.476 morts (avui s’hi han afegit  18 casos nous de PCR i 81 altes);
–A les Illes, 2.353 casos, 1.986 altes i 228 morts (avui s’hi han afegit 6 casos i 1 alta);
–A Catalunya Nord, 313 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 855 casos, 803 altes i 52 morts (avui s’ha afegit 1 alta).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘Davant una recuperació de velocitat variable’

El grup de conjuntura de la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha avaluat aquest matí la situació de l’economia catalana. Després de reconèixer el fort impacte econòmic de la crisi sanitària de la covid-19, ha reclamat a l’administració que faciliti ‘els ajustaments necessaris perquè les empreses es recuperin’. La recuperació tindrà una velocitat variable, segons cada sector de l’economia.

En primer lloc, s’ha parlat de la poca fiabilitat de les previsions econòmiques sobre el PIB del 2020 i 2021, arran de la gran incertesa de la situació actual. S’ha apuntat que, per tenir un termòmetre de la situació, convindrà seguir l’evolució de les dades de l’afiliació a la Seguretat Social, el nombre de treballadors en ERTO i la desocupació registrada, perquè són les estatístiques en què es veu menys distància amb la realitat. Una altra de les coses que s’ha remarcat és que caldrà parar molta atenció a les dades del segon trimestre i a les del tercer. Sobre el segon, es parla de baixes intertrimestrals entre el 15% i el 20%. Si fos el cas, per recuperar tot allò que s’ha perdut d’ençà del començament de la pandèmia cal que el PIB pugi entre el 24% i el 35%, cosa molt difícil –pràcticament impossible– que passi el 2020. Ara, hi haurà sectors que es recuperaran més aviat que uns altres. Alguns revifaran l’any vinent i alguns altres potser esperaran al 2023. Aquest tercer trimestre serà molt important per a l’evolució futura de l’economia catalana.

S’ha posat en relleu la importància que la sortida dels treballadors afectats per ERTO –uns 340.000– els mesos de maig i juny hagi anat paral·lela a un creixement de la desocupació registrada molt baixa, i això vol dir que la gran majoria d’aquests treballadors afectats han tornat a la feina que tenien abans de la pandèmia. Aquest fet s’ha valorat positivament. Com també el fet que les afiliacions a la Seguretat Social hagin crescut d’un 0,6% el maig i el juny, cosa que ha trencat la dinàmica que semblava catastròfica el març i l’abril.

Seguidament, Modest Guinjoan, president de la comissió, ha repassat la situació actual de l’activitat empresarial. ‘Els darrers registres empresarials mostren una certa inflexió positiva –ha dit–, com en el cas de l’índex de producció industrial, que al maig va créixer d’un 18% amb relació a l’abril.’ També ha destacat: ‘L’administració ha parat el cop amb uns instruments i unes mesures raonablement eficaços.’ I ha afegit: ‘En un context de certa represa de l’activitat després de l’aturada, marcat per una demanda feble, els ingressos, els costos, la inversió, els resultats i els balanços de les empreses són afectats per aquest exercici.’ Segons que ha emfasitzat, ara cal, sobretot, ‘facilitar els ajustos necessaris perquè les empreses es recuperin. L’administració ha de fer tant com calgui per a prioritzar que no hi hagi cap tancament entre les empreses viables’.

Albert Carreras, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la comissió, ha destacat: ‘Amb la pandèmia, l’alineació de l’administració de l’estat i de la Generalitat de Catalunya ha estat molt important i ambdues han estat molt conscients del paper contracíclic que tenien, de manera que han fet tant com han pogut per facilitar liquiditat i per alleugerir el pes sobre els ingressos per tributació.’ I ha afegit: ‘Ara com ara l’administració de l’estat és la que té més capacitat d’endeutament, mentre que la de les comunitats autònomes és menor i completament regulada per l’estat. Segurament, que sigui l’estat que s’endeuti, aprofitant els avantatges actuals que ofereix el Banc Central Europeu, és la sortida més eficient, ara mateix’, ha dit.

La conclusió de tot aquest debat, en definitiva, és que la crisi de la covid-19 deixarà rastre i implicarà sacrificis per a tothom, però a la història de Catalunya tenim molts exemples de capacitat de regeneració ràpida, gràcies a una activitat emprenedora important. S’ha analitzat la situació amb realisme, però deixant de banda un pessimisme que no treu cap a res. ‘L’economia catalana s’adaptarà a les noves circumstàncies i, tot i que una mica malmesos, ens en sortirem a mitjà i llarg termini’, ha conclòs Guinjoan.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Japan Times: Coronavirus ‘classe del 2020’: la generació perduda d’Europa? (en anglès)
–Nós Diario: El brot d’A Mariña suma 21 casos més les darreres hores i eleva a 165 el total de casos actius (en gallec)
–The Economist: Les teràpies amb anticossos ajudaran a controlar la covid-19? (en anglès)
–Le Figaro: Covid-19: explosió de casos a Mayenne, previst un pla de cribratge en massa (en francès)
–Deutsche Welle: Realment pot tenir l’Índia a punt a l’agost un vaccí contra el coronavirus? (en anglès)
–Rai News: Oxfam: la fam després de la covid-19 podria matar més que el virus (en italià)
–CNN: Per què el confinament és molt més complex la segona vegada? (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Primer mort al Segrià d’ençà dels rebrots de la covid-19
Centenars de votants infectats per la covid-19, desemparats per la Junta Electoral al País Basc i Galícia
Andorra anuncia que és un estat lliure de la covid-19 després d’haver donat d’alta el darrer cas actiu
Les Illes imposaran l’obligació de dur màscara
Primer brot de covid-19 detectat en turistes a les Illes


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.