Report diari sobre el coronavirus: Rècord de contagis a Catalunya i al País Valencià. Alemanya inclou les Illes com a zona de risc

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El país torna a estar sotmès a una onada de notícies negatives i males prediccions sobre l’avanç de la covid. Avui Catalunya ha notificat 8.017 nous casos confirmats per PCR o prova d’antígens, la xifra més alta d’ençà del començament de la pandèmia. Es podria arribar a la xifra de 60.000 casos setmanals, i ara mateix se’n detecten uns 20.000. Ho alerta el Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC). Fins ara, els casos totals han estat el triple dels detectats amb proves d’antígens ràpides (TAR). Segons el BIOCOMSC, els dies vinents, la velocitat de propagació del virus (Rt) caurà amb força –actualment és de 3,21–, però es mantindrà per sobre d’1, de manera que la pandèmia continuarà en expansió.

El País Valencià també ha assolit una xifra de rècord. Gairebé 2.000 contagis nous (1.980), el nombre més alt d’ençà del febrer. La matinada vinent entraran en vigor les noves restriccions anunciades ahir pel govern i estaran vigents almenys fins al 25 de juliol. Es tornen a tancar els locals de vida nocturna i es demana al TSJ que autoritzi el confinament nocturn en quaranta municipis on la incidència és més gran. Ací us expliquem totes les mesures.

El País Valencià, juntament amb les Illes, han passat a ser “zones de risc simple” per les autoritats alemanyes. El Principat també fou declarat zona de risc per Alemanya la setmana proppassada. Aquesta declaració no té efectes directes sobre el turisme, però qui vulgui entrar a Alemanya haurà de presentar una prova diagnòstica negativa a l’arribada o un certificat de vaccinació.

La cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, ha afirmat que no és prudent de fer esdeveniments multitudinaris com el festival Cruïlla en una situació epidemiològica com l’actual. Creu que de la mateixa manera que s’ha tancat el lleure nocturn perquè s’hi havien detectat desenes de brots, els grans esdeveniments poden ser “grans disseminadors” i no descarta que faci falta recuperar el confinament nocturn.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.197.226 casos i 31.046 morts, i actualment hi ha 191 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 186.596.118 casos confirmats i 4.030.961 morts. Del total de casos, 170.695.854 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.677.662 casos i 622.225 morts;
–L’Índia, amb 30.791.262 casos i 407.132 morts;
–El Brasil, amb 18.962.786 i 520.344 morts;
–L’estat francès, amb 5.799.107 casos i 111.284 morts;
–Rússia, amb 5.733.218 casos i 141.501 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.937.192 casos i 81.003 morts.

La píndola de Jordi Goula: La covid-19 com a acceleradora de tendències

Primer de tot, he de dir que el títol no és meu, l’he agafat directament de la nota que ha passat la Cambra de Barcelona. M’ha semblat molt adient per a resumir tot allò que s’ha comentat aquest matí. Dit això, crec que el fenomen més important que descriu la Memòria Econòmica de Catalunya d’enguany és l’acceleració de tendències positives al món empresarial, perquè aporta una visió d’esperança al drama que vivim. És a dir, que hi podem veure també un reguitzell d’oportunitats positives pel dia de demà. M’ha semblat un tractament molt adequat i necessari, ara que l’optimisme sembla renéixer –amb molta prudència per aquests darrers cops del coronavirus– entre els empresaris. Segons que hem conegut avui, l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya augmenta un 9,8% al tercer trimestre del 2021 respecte del trimestre anterior (Idescat).

Una bona part de la “culpa” de l’esperit positiu de la Memòria, la té la seva directora, Carme Poveda, que també és la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra. Després de l’acte de presentació d’aquest matí, he parlat amb ella. Li he demanat què pensava que podia suposar la pujada dels contagis d’aquests dies, de cara a les dades que ha publicat. “Ens crea una incertesa nova, però amb situacions molt canviants. El Regne Unit obre portes i França les vol tancar. I ja veurem què decideixen de fer finalment els francesos i alemanys. Però sí, és una preocupació afegida”. A final de juliol la Cambra farà una revisió de la previsió de creixement de Catalunya pel 2021.

No em vol avançar si la previsió nova serà més positiva que l’anterior (6%) –és lògic, mana la prudència– però jo m’hi jugaria un pèsol que sí que ho serà. En canvi, m’ha comentat que el mes de juny ha anat molt bé, millor que no es pensaven. “Ara, a veure si juliol i agost es comporten com esperem”, ha afegit. Aquest “com esperem” té un punt clau: el turisme estranger, evidentment.

Però m’interessa molt que tres tendències de fons del món empresarial s’hagin accelerat pel bon camí. Em diu que, per ella, la més important és la velocitat que ha assolit la requalificació de professionals. “Ja havia començat abans de la pandèmia, però s’ha accelerat.” Les ocupacions tècniques de més qualificació han augmentat fins al 37,3% del total, fent accelerar la tendència que s’observava des del 2018. És un símptoma que les empreses opten cada vegada més pel talent com a condició indispensable per a fer créixer la productivitat.

Aquest percentatge elevat de directius, tècnics i professionals ha afavorit que, amb l’arribada de la pandèmia, una part important de treballadors (sobre el 20%) hagin fet teletreball, dada que ha oscil·lat en funció de les restriccions, però que és un canvi de paradigma respecte del 8,6% que hi havia abans de la covid-19. Penso que tot apunta que a partir del setembre la gent anirà tornant esglaonadament al treball presencial, però serà diferent, perquè cada vegada hi haurà més empreses que prendran una decisió final híbrida entre la feina a distància i la presencial.

La tercera tendència que s’ha accelerat amb la covid-19 és la transformació digital de les empreses. “En un any de pandèmia hem avançat com en deu sense. I la cosa més important és el nombre d’empreses que han començat de zero”, diu Poveda. Aquest matí han dit que, segons una enquesta de la Cambra i l’Idescat a més de 3.000 empreses feta el tercer trimestre de 2020, el 35% ja deien que arran de la covid-19 havien accelerat la seva transformació tecnològica. D’aquestes empreses, la majoria han implantat el teletreball (92%), un 33% han començat a fer màrqueting digital, el 21% han renovat la web, un 17% han obert una nova línia de negoci i un 16% han començat a fer comerç electrònic.

Més enllà de les tendències, l’altre punt que em sembla cabdal és l’anàlisi que la Cambra fa sobre la velocitat de recuperació i els factors que la poden fer créixer. És a dir, al marge de la dinàmica de creixement de sectors com la indústria o la construcció. “Serà en funció, bàsicament, de tres variables”, em diu Poveda. La primera és sobre l’estalvi durant la pandèmia i la velocitat de traspassar fluxos cap al consum. “Hem estimat que l’estalvi de les llars ha crescut 11.000 milions el 2020, un màxim històric. I hem previst que uns 3.500 milions podrien convertir-se en consum durant el 2021.”

La segona és el turisme estranger. Si es compleixen les perspectives més prudents, que parlen d’una recuperació del 50% de la despesa turística estrangera que hi havia el 2019, serà un impuls extra a l’economia catalana de 7.000 milions en comparació amb el 2020. “Veiem prudents aquests càlculs fa quinze dies. Però avui hi torna a haver incertesa. Potser serà una mica menys, però no podem saber com evolucionarà el virus ni les respostes de les administracions”, em fa notar Poveda.

I la tercera són els fons europeus. Segons la Cambra, es preveu que a partir del juliol comencin a arribar els primers fons del Next Generation EU a l’estat espanyol –19.000 milions. Fent una estimació prudent de repartiment de diners en funció de la població –al voltant del 16%–, podrien arribar a Catalunya uns 3.000 milions el 2021.

Només cal fer una suma. El consum privat, la inversió que vingui dels fons europeus i la despesa turística estrangera podrien generar un impuls extra sobre la demanda interna de 13.500 milions el 2021, equivalent a sis punts del PIB català. Potser seria una mica menys, perquè part del consum anirà a la importació, però no afectarà gaire a la xifra estimada. No cal dir que, si es confirmen aquestes tres dades, l’economia catalana es podria recuperar abans que no es preveu. Ja ho veurem.