Report diari sobre el coronavirus: Catalunya fa marxa enrere i torna al confinament comarcal. Les Illes rebaixen les restriccions

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Catalunya tornarà al confinament comarcal a partir de divendres a mitjanit i, almenys, fins al 19 d’abril. Ara era permès de sortir de la comarca sempre que fos dins la bombolla de convivència. La xifra d’ingressats als hospitals i a les UCI per covid ha crescut aquests darrers dies i les previsions fan pensar en un empitjorament dels indicadors, amb els efectes que pugui tenir la Setmana Santa. Per això el comitè del PROCICAT ha acordat de tornar a endurir les restriccions i no descarta més mesures.

Ho ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha assenyalat que la decisió és obligada arran de l’augment de casos i que les mesures són les més “acurades, justes i imprescindibles” possibles. Amb aquestes mesures, Andorra i l’Alt Urgell tornaran a formar una unitat comarcal, igual que abans del 14 de març. Per una altra banda, la circulació entre Catalunya i Andorra ja s’havia previst de normalitzar-se a partir del 9 d’abril.

A les Illes la taula de diàleg social ha acordat de suprimir el tancament perimetral a partir de dilluns i ha autoritzat que en les reunions hi pugui haver sis persones, amb un màxim de dues bombolles, en espais privats. El portaveu del govern, Iago Negueruela, ha confirmat que es mantenen les altres restriccions vigents fins que no s’hagi comprovat l’efecte de la Setmana Santa.

Avui el comitè de seguretat de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) s’ha pronunciat sobre el vaccí d’AstraZeneca i ha conclòs que els coàguls de sang inusuals amb plaquetes baixes han de constar com a efectes secundaris molt rars del vaccí en qüestió. Ho ha anunciat en un comunicat, en què recorda que la probabilitat de tenir-ne és molt baixa i deixa clar que els beneficis de vaccinar-se són més alts que no els possibles riscs.

Per una altra banda, les farmàcies catalanes demanen de participar en una estratègia de proves d’antígens generalitzades i periòdiques si el govern l’acaba impulsant. La portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, va explicar que l’executiu ho estudia. La vice-presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), Núria Bosch, demana que es tingui en compte la xarxa de farmàcies en una eventual campanya amb proves d’antígens.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.020.412 casos, 29.776 morts i hi ha 595 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 133.321.956 casos confirmats i 2.891.267 morts. Del total de casos, 107.499.402 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 31.564.041 casos i 570.306 morts;
–El Brasil, amb 13.106.058 i 337.364 morts;
–L’Índia, amb 12.890.226 casos i 166.577 morts;
–L’estat francès, amb 4.841.308 casos i 97.273 morts;
–Rússia, amb 4.606.162 casos i 101.480 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.326.736 casos i 76.037 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “L’activitat fa un bon salt endavant al març”

Les dades avançades avui, referides al mes de març i a l’activitat de tot l’estat espanyol, semblen trencar una mica el pessimisme profund en què ens trobem submergits de fa més d’un any. Aquest matí, l’AIReF, en l’estimació en temps real del PIB estatal del primer trimestre, millora notablement la seva previsió: passa del -1,6% al -0,6%, en afegir les dades de les afiliacions a la SS. I, probablement, demà també farà un salt important, quan introdueixi les dades dels PMI (índex dels directors de compres), que hem sabut avui, perquè denoten una evolució més positiva en la indústria i un alentiment clar en la davallada dels serveis. Tot plegat fa un conjunt positiu en l’índex compost, cosa que no passava de molt temps ençà.

La vaccinació és clau en la millora de les expectatives, igualment com la comprovació que, en els serveis, l’impacte de l’última onada no és tan fort com a les anteriors, probablement perquè hem après una mica més a conviure amb la pandèmia i a afinar les restriccions. Dit això, que quedi clar que continuem a les mans de la covid-19 i que una hipotètica quarta onada dura podria tornar a esborrar aquest sentiment d’esperança actual.

La clau de tot plegat és la indústria i comença a Europa. L’índex del març, que fa cada mes la consultora IHS Markit, assenyala que el creixement va ser generalitzat a tota la regió. Alemanya i els Països Baixos es van col·locar al capdavant de la taula de classificació i tots dos països van registrar les lectures més altes de la història de l’índex PMI al març. La tendència alcista va ser generalitzada (tot i que es va centrar a Alemanya, que va tenir una expansió de rècord durant el mes), perquè les fàbriques es van beneficiar d’un augment de la demanda interna i de la reactivació del creixement de les exportacions.

El motor de la recuperació ha estat una millora marcada en la confiança empresarial d’aquests últims mesos, juntament amb les expectatives de creixement a dotze mesos vista, que han registrat nivells molt alts al febrer i al març. Aquest augment no solament ha impulsat la despesa, sinó que ha fet créixer la inversió i l’acumulació d’existències, car les empreses es preparen per a una demanda encara més gran, després dels programes de vaccinació.

Com és lògic, això també ha arribat a l’estat espanyol i cal pensar que encara més a Catalunya, atès que té un perfil més industrial. De fet, els resultats de l’enquesta indiquen una millora substancial. Segons l’informe, l’economia manufacturera de l’estat espanyol es va beneficiar d’un notable augment de la demanda al març. En conseqüència, la producció va créixer al ritme més fort d’ençà de final del 2017 i la confiança també va millorar fins al nivell més alt en tres anys.

L’índex PMI industrial ha crescut principalment pels augments simultanis de la producció i de les noves comandes durant el mes. La producció va augmentar al ritme més ràpid des del desembre del 2017 i el creixement de noves comandes, en general, va ser el més pronunciat d’aquests últims quatre anys. Les empreses diuen que la confiança creixent en les perspectives econòmiques va afavorir la demanda, tant a l’estat espanyol com a l’estranger. I destaquen que les noves comandes per a exportacions van augmentar, al març, al ritme més fort d’ençà del febrer del 2018.

No obstant això, les companyies enquestades es queixen que la producció es troba entrebancada, en part, pels retards a l’hora de rebre les entrades de comandes dels proveïdors. I probablement, amb l’episodi del canal de Suez, això haurà empitjorat. Val a dir que la política d’acumular existències, amb vista a les projeccions positives en les càrregues de treball i la por d’un encariment dels materials, també ha ajudat a impulsar l’augment més fort de l’activitat de compres des del febrer del 2018.

I, quant als serveis, l’Índex d’Activitat Comercial fou de 48,1 punts al març, en contrast amb els 43,1 registrats al febrer. Encara és per sota del nivell d’absència de canvis de 50 punts –que separa el punt de creixement del de la contracció–, per vuitè mes consecutiu, però els resultats assenyalen que el ritme de contracció ha estat el més lent en la seqüència actual de declivi. Les empreses informen que les restriccions imposades per la covid-19 han continuat tenint un impacte negatiu en l’activitat del març, encara que potser no en tant com aquests últims mesos, perquè algunes empreses apunten a una certa millora de la demanda. Tot i que les vendes en general van disminuir, afectades principalment per una caiguda de les noves comandes procedents de l’estranger, especialment pels serveis de turisme i hoteleria, el ritme de contracció en general va ser suau, el més feble registrat per l’estudi d’ençà del juliol de l’any passat.

En definitiva, l’economia del sector privat de l’estat espanyol va tornar a territori expansiu –marginal, això sí, destaca el report– al març, perquè l’augment de la producció manufacturera va anar acompanyat d’un notable alentiment de la contracció de l’activitat del sector dels serveis. L’últim Índex Compost d’Activitat Total va créixer al nivell de 50,1 punts, partint dels 45,1 del febrer, i passa de 50 punts per primera vegada del juliol de l’any passat ençà. Ara només cal esperar que la inflexió positiva que sembla apuntar-se a l’economia tingui continuïtat. Continuem a les mans de la covid-19.