Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La fi de l’estat d’alarma obliga els governs del país a concretar quines mesures hi haurà a partir de la matinada de diumenge. El govern de Catalunya ha descartat finalment de demanar la continuïtat del confinament nocturn i aixecarà el confinament perimetral, mentre que la Generalitat Valenciana i el govern de les Illes cercaran l’aval judicial per a mantenir-lo. El president Ximo Puig sí que ha obert la porta a endarrerir l’hora de la queda, i la presidenta Francina Armengol ha explicat que volia mantenir totes les mesures vigents a les Illes.

Per la seva banda, el govern espanyol ha aprovat avui una modificació legal perquè els governs autonòmics puguin presentar un recurs de cassació per una via exprés al Tribunal Suprem espanyol en el cas que els tribunals superiors de justícia tombin mesures decretades a partir del 9 de maig. Amb aquest moviment, la Moncloa pretén que la sala tercera del Suprem tingui la potestat d’unificar els criteris a tot l’estat espanyol per evitar una disparitat de decisions judicials i de mesures a cada autonomia.

Quant a la vaccinació, el secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha explicat que dilluns vinent, 10 de maig, començarà la vaccinació de la població entre cinquanta anys i cinquanta-nou, que durarà fins el juliol. Argimon ha dit que Salut esperava rebre tres milions de dosis de Pfizer i que la segona quinzena de juliol cinc milions de persones haurien rebut, com a mínim, una dosi a Catalunya. En aquest sentit, ha dit que si es pogués ampliar el termini de la inoculació de la segona dosi de Pfizer –cosa que no deixa fer el Ministeri de Sanitat espanyol–, a final de juliol podrien haver-se vaccinat tots els catalans de més de trenta anys. Argimon també ha comentat que s’havien trobat dos casos de la variant índia a Catalunya. Al País Valencià, el president Puig s’ha mostrat convençut que tots els valencians més grans de cinquanta anys ja s’haurien vaccinat a final de juny. En aquest sentit, ha insistit que abans de començar a vaccinar la franja entre cinquanta anys i seixanta, hauran d’haver immunitzat tots els més grans de seixanta.

L’Agència Europea de Medicaments (EMA) ha començat a estudiar els resultats preliminars i els estudis clínics inicials en adults del vaccí xinès Sinovac. Aprovat a la Xina, és el vuitè vaccí contra la covid-19 que examina el regulador de la Unió Europea, que té pendent de decidir si pot inocular-se el vaccí rus Sputnik V.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.070.193 casos, 30.509 morts i hi ha 582 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 154.676.241 casos confirmats i 3.233.390 morts. Del total de casos, 132.137.381 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 33.236.875 casos i 591.622 morts;
–L’Índia, amb 20.595.973 casos i 225.295 morts;
–El Brasil, amb 14.791.434 i 408.829 morts;
–L’estat francès, amb 5.656.007 casos i 105.130 morts;
–Turquia, amb 4.929.118 casos i 41.527 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.540.430 casos i 78.293 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: “Madrid, quaranta-cinc anys de concentració depredadora”

Tot va començar el mes de febrer, quan la Cambra de Comerç d’Espanya i el Consell General d’Economistes van fer públic l’informe “Quaranta-cinc anys d’evolució econòmica, social i empresarial de les comunitats autònomes espanyoles”. Un document que, aparentment, era descriptiu, sense anàlisi ni avaluació explícites, per bé que s’hi traslluïa una clara història d’èxit. Sota aquesta aparença d’objectivitat, en resum, diu que s’han reduït les disparitats regionals a l’estat espanyol, per bé que tots els indicis apunten que en aquests quaranta-cinc anys ha augmentat molt significativament la concentració econòmica entorn de la capital. I, si bé és cert que als territoris menys desenvolupats ha millorat molt el PIB per capita, això ha estat com a efecte col·lateral de la regressió de població. En definitiva, una cosa que en cap cas no es pot considerar un èxit.

Ve’t aquí la primera reflexió que van fer els economistes Jordi Angusto i Josep Reyner, membres de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, quan llegiren el document. I, com a resposta, van decidir d’escriure’n un altre –”Evolució de les comunitats autònomes. 1975-2019, una història d’èxit?”– amb la intenció de puntualitzar i rebatre, si esqueia, algunes de les afirmacions que s’hi havien fet. Ahir al vespre el van presentar i, si us interessa, el podeu trobar a la web del col·legi.

Les conclusions a què arriben, després d’una anàlisi acurada i exhaustiva, són ben diferents –jo diria que gairebé oposades– de les de l’informe de les institucions esmentades, i es poden resumir en una frase: que els darrers quaranta-cinc anys no hi ha hagut convergència econòmica de les comunitats de l’estat espanyol, sinó més aviat un procés de concentració imparable a la capital.

Un procés de concentració econòmica que el model autonòmic, lluny de capgirar, ha facilitat. Per una banda, per la concentració de la inversió pública estatal que ha fluït de manera continuada a la capital del regne i, per una altra, per l’equiparació salarial, reforçada amb transferències fiscals interterritorials, que ha originat enormes diferencials d’ocupació.

I sí, certament, hi ha hagut una certa equiparació del PIB per cap entre territoris, però, segons que apunten els autors, “pel mateix mecanisme que hi va ser durant el franquisme, és a dir, per la desertització progressiva de les zones menys dinàmiques”. I afegeixen: “I això no sembla pas motiu de celebració, ni pels qui s’han trobat obligats a anar-se’n, ni pels qui veuen com minva el seu benestar social per mantenir un model ineficient i injust.”

La crítica que els porta a aquestes conclusions la centren en dos punts: la selecció de l’indicador de base, el PIB per capita, i el model de finançament.

Sobre el primer, diuen que el PIB per capita, que utilitza l’informe madrileny, pot ser un indicador relativament bo del benestar material en una comunitat o una altra i, si augmenta amb el temps, pot voler dir que els residents actuals viuen millor que els anteriors. Però què en diu, dels que se n’han hagut d’anar d’un territori en regressió? El quid de la qüestió està en el fet que l’informe de Madrid considera l’evolució demogràfica com una variable independent de les magnituds econòmiques. “Això els porta a la paradoxa de considerar un èxit el creixement més gran del PIB per capita de les regions que han expulsat i perdut població; però és la prova més rotunda d’un fracàs econòmic sense pal·liatius”, comenten.

Ras i curt, el quocient creix per una caiguda del denominador, sense considerar a què es deu la baixada. Per això els autors expliquen: “El PIB per capita no és prou per a jutjar l’evolució regional, ni encara menys per a treure conclusions sobre la seva possible convergència –com sorprenentment fa l’informe. Si més no, caldria acompanyar-lo d’altres indicadors que donin mesura de la sostenibilitat futura”.

Per mi, aquesta és la clau de la crítica. Si el punt de partida ja té un defecte, tots els resultats que vénen al darrere són viciats i sotmesos a un dubte més que raonable.

Bé, quant al finançament, Angusto i Reyner afirmen que la comunitat de Madrid ha augmentat d’un 30% la participació en l’estoc de capital públic, mentre que en comunitats amb un creixement de població similar, com ara Catalunya, hi ha augmentat menys d’un 4%. I critiquen que l’informe madrileny passi per alt la inversió de l’estat i es limiti a mesurar el finançament autonòmic, segons les diferències de diners per capita rebuts per cada comunitat autònoma. “En canvi, nosaltres creiem que l’augment molt significatiu de l’estoc de capital públic, amb l’efecte afegit d’arrossegament de capital privat, és al darrere de l’augment similar del pes econòmic de Madrid dins el total estatal.” A partir d’aquí relaten un seguit de mancances que indueixen a invalidar les conclusions positives de l’informe de les institucions madrilenyes.

També han calculat, en percentatge del PIB, els diners rebuts amb el model de finançament autonòmic, cosa que l’informe no fa. Això permet de veure la posició del contribuent –si el percentatge és inferior a la mitjana– o receptor net –si és superior. I tret de Madrid, que compensa el dèficit del model de finançament autonòmic amb les inversions que rep de l’estat, les comunitats autònomes més mal finançades amb el model autonòmic són les que també tenen un dèficit fiscal global més alt. I, oh sorpresa!, es veu que són Catalunya i les Illes.

Els autors posen en relleu que l’informe negligeix igualment que les comunitats més mal finançades s’han trobat obligades a endeutar-se per garantir els serveis que tenen encomanats, com és el cas de Catalunya, el País Valencià, les Illes i Múrcia. I alhora passa per alt un fet molt important, la via a través de la qual hi ha un endeutament menor, és a dir, si ha estat el resultat de privatitzar serveis, com ha fet la comunitat de Madrid, o bé una millor gestió.

Per acabar, els autors analitzen l’evolució del PIB global d’aquests anys i troben que hi ha sis comunitats que hi guanyen, entre les quals Madrid i no pas Catalunya. Les tres comunitats amb més pes econòmic –Andalusia, Madrid i Catalunya– avui ja signifiquen el 51,8% del PIB total de l’estat espanyol; 2,6 punts percentuals per sobre del 1975, principalment perquè Madrid n’ha guanyats 2,4. És evident, doncs, que hi ha hagut, com ja comentava abans, concentració econòmica, però no convergència territorial, fet que defensa l’informe de les institucions madrilenyes esmentades.

En definitiva, és un treball fet a consciència, molt seriós i que recomano de llegir íntegrament, perquè aquí tan sols n’he pogut esmentar uns quants trets. A parer meu, el fet més important és que tomba amb arguments irrefutables –basats en xifres– tots aquests romanços que hem anat sentint durant la campanya de Madrid, sobre les meravelles que han estat capaços de fer, sense, és clar, explicar una part important dels motius que hi ha al darrere de l’èxit. “Madrid es distancia de Catalunya en riquesa per capita gràcies a les polítiques d’Ayuso”, titulava un diari madrileny, un dia entre molts. Ja n’hi ha prou! Més treballs com el que comento haurien de circular per tot l’estat espanyol i es veuria, amb argumentació de xifres, on ens porta el model que hem anat seguint aquests últims quaranta anys i el camí imparable de Madrid com a xuclador de diners. I una conclusió meva des d’aquí, des de Catalunya: no podem continuar així!


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Euronews: Què és una cèl·lula Vero? L’EMA comença una “revisió continuada” del vaccí xinès contra la covid (en anglès)
–Infobae: Com protegeixen els vaccins contra les variants de la covid? (en castellà)
–Vox: El final de la covid als EUA podria ser molt més a prop que no penses (en anglès)
–Franceinfo: Ens endinsem al cor d’una unitat de cures intensives a l’Índia (en francès)
–The Straits Times: Cervesa? Diners? Els estats i ciutats dels Estats Units ofereixen incentius per a rebre el vaccí contra la covid-19 (en anglès)
–Politico: Les taxes de natalitat continuen caient en una Itàlia castigada per la pandèmia (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Una vintena d’experts fa una crida urgent per a allargar l’interval entre dosis de la vaccinació
IrsiCaixa desenvolupa una web per a seguir les variants del coronavirus a l’estat espanyol
El govern de les Illes, pendent del pronunciament del TSJ sobre quatre mesures contra la covid
Puig vol mantenir el confinament nocturn al País Valencià
Confirmat: diumenge ja no hi haurà confinament nocturn a Catalunya


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits