El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El govern espanyol canvia de rumb constantment amb l’obertura de fronteres i l’aixecament del vet al turisme. Ahir la Moncloa assegurava que els estrangers podrien començar a arribar el 22 de juny, l’endemà del dia que s’ha d’aixecar l’estat d’alarma. Avui, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme espanyola, Reyes Maroto, ha insistit que el dia 22 s’obririen les fronteres terrestres amb Portugal i l’estat francès. Tanmateix, poc després la Moncloa ha enviat una nota en què recupera el primer de juliol com a dia de l’obertura, tot alimentant la incertesa econòmica.

L’estat francès va decidir d’aplicar una quarantena als ciutadans de l’estat espanyol com a mesura de reciprocitat i Alemanya manté la recomanació de no viatjar a l’estat espanyol. Per una altra banda, Portugal ha reclamat explicacions a Pedro Sánchez pel fet de prendre decisions unilaterals contra el criteri de Brussel·les. No ha estat l’únic toc d’atenció al govern espeanyol. Avui el Financial Times ha publicat un article contundent en què posa en dubte les dades oficials de morts per coronavirus que dóna el Ministeri de Sanitat espanyol.

Al país, el Departament de Salut ha demanat que la regió sanitària de Lleida accedeixi a la fase 2 del desconfinament, juntament amb Barcelona i l’àrea metropolitana, a partir de dilluns vinent. Salut ha destacat l’evolució positiva de les dades epidemiològiques, però demana d’extremar la vigilància a la ciutat de Lleida, el Baix Segrià i la Segarra. Per una altra banda, el País Valencià romandrà una setmana més a la fase 2. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha dit que cal prudència i que parlaria amb els agents socials i empresarials sobre les mesures econòmiques que podran aplicar-se a partir de la fase 3. Al vespre, la segona onada de l’estudi de seroprevalença del govern espanyol ha mostrat que menys d’un 5% de la població de Catalunya, el País Valencià i les Illes s’ha immunitzat.

En l’àmbit econòmic, el BCE ha anunciat que augmentaria de 600.000 milions d’euros el programa de compra de deute dels estats de la UE per la crisi de la covid-19. També mantindrà els mateixos tipus d’interès: al 0% el d’operacions principals de finançament, al 0,25% el de facilitat de crèdit i al -0,5% el de facilitat de dipòsit.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 6.647.305 casos confirmats i 390.453 morts. Del total de casos, 3.206.235 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.912.897 casos i 109.705 morts.
—El Brasil, amb 595.112 casos i 33.038 morts.
—Rússia, amb 441.108 casos i 5.384 morts.
—L’estat espanyol, amb 287.740 casos i 27.133 morts.
—El Regne Unit, amb 281.661 casos i 39.904 morts.

*A l’estat francès hi ha 152.444 casos i 29.065 morts.


Als Països Catalans hi ha 87.173 casos, 53.762 altes i 14.088 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 67.461 casos, 38.390 altes i 12.333 morts (avui s’hi han incorporat 228 casos, 134 altes i 10 morts)
—Al País Valencià, 16.453 casos, 12.608 altes i 1.444 morts (avui s’hi han incorporat 11 casos nous de PCR, 75 altes i 5 morts)
—A les Illes, 2.094 casos, 1.750 altes i 226 morts (avui s’hi han incorporat 5 casos i 25 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 738 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 1 cas i 3 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


L’editorial de Vicent Partal:

Corrupció informativa


La píndola de Jordi Goula: ‘El BCE ajorna la recuperació total fins al 2023’

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit avui de respondre als efectes de la covid-19 ampliant el programa de compra d’actius contra la pandèmia (PEPP) en 600.000 milions d’euros, de manera que el volum total del programa ja ateny 1,35 bilions d’euros. Aquesta ha estat la primera sorpresa, perquè els analistes esperaven un augment menor, de 500.000 milions a tot estirar. I la segona sorpresa, també positiva, ha estat que l’institut emissor ha allargat la data final del programa: ha prolongat sis mesos el termini per a fer compres netes, fins al mes de juny del 2021. En realitat, l’horitzó real és encara més llunyà, perquè els diners que el BCE obtingui dels venciments dels títols comprats els continuarà reinvertint, pel cap baix, fins a final del 2022.

I un fet molt important sobretot per a Itàlia i Espanya: l’organisme presidit per Lagarde ha remarcat que totes les compres fetes sota el paraigua del PEPP es faran de manera ‘flexible’, és a dir, que el BCE podrà comprar els actius que consideri oportuns i dels països que cregui necessari, sense mirar quina proporció tenen en el capital de la institució.

I, com ja va fer unes setmanes enrere el seu col·lega de la Reserva Federal dels EUA, ha aprofitat l’avinentesa per a practicar un exercici de realisme sobre la situació real en què vivim. Alguns hi han vist un missatge directe a les borses, que segueixen un camí alcista que no té res a veure amb les expectatives reals de l’economia. Crec que ha estat molt clara i sense el llenguatge ambivalent tan típic dels polítics. Ha dit que l’economia està molt malament, ‘mai en la història moderna no havia estat tan malament’. I ha assegurat que les ajudes del BCE –que són descomunals– són un cop de mà perquè almenys s’hagi pogut posar un límit a la caiguda de l’activitat, però veuen que la recuperació és lenta i molt modesta i la sortida demanarà molt de temps. Vet aquí el segon missatge del dia. El BCE ha desmentit la teoria que volta pels mercats d’una recuperació en ‘V’ de l’economia. L’ha desmentida rotundament. I no és que ho hagi dit d’una manera teòrica, sinó que ho ha precisat amb xifres.

Així, el deteriorament del PIB estimat d’enguany serà del -8,7%, i només es recuperarà en part l’any que ve (+5,2%) i ni tan sols a la fi del 2022 (+3,3%) no s’haurà recuperat del tot. Després, segons el BCE, caldrà esperar al 2023 per a recuperar tot allò que s’hagi perdut. Sens dubte, aquesta és la notícia de fons més important que ha donat la presidenta del BCE avui, i explica l’engrandiment i l’allargament de les mesures de salvació que han decidit al BCE, ‘per unanimitat’, com ha remarcat.

Això sí, a curt termini, Lagarde ha afirmat que el segon trimestre l’economia de l’àrea de l’euro experimenta una contracció sense precedents. ‘Hi ha hagut una abrupta caiguda de l’activitat econòmica –ha dit–, de resultes de la pandèmia del coronavirus i de les mesures adoptades per contenir-la.’ I ha afegit que l’abast de la contracció i la recuperació dependran de ‘la durada i l’eficàcia de les mesures de contenció, de l’èxit de les polítiques per a mitigar l’impacte advers sobre els ingressos i l’ocupació, i de la mesura en què la capacitat de l’oferta i la demanda internes es vegin permanentment afectades’.

Per una altra banda, ha assenyalat que hi ha símptomes d’una ‘recuperació tèbia’, i ha destacat que les últimes enquestes suggereixen que la caiguda de l’activitat va tocar fons al maig i anticipen un rebot la segona meitat del 2020 a mesura que s’aixequin les mesures de confinament, encara que la velocitat i l’escala del rebot ‘continuen essent incertes’.

Les reaccions a la decisió del BCE han estat immediates als mercats de valors. Per una banda, han saludat positivament les mesures, però immediatament han canviat la tendència i han tendit a la baixa, en vista de la gravetat de la situació descrita. En canvi, la prima de risc espanyola ha experimentat un descens important, que l’ha portat als 88,3 punts bàsics. Val a dir que el diferencial no registrava aquest nivell tan baix des del principi del mes de març, abans que comencés l’escalada de la pandèmia i s’apliquessin mesures de confinament generalitzades arreu d’Europa.

Respecte de dos punts cabdals, però col·laterals, ha fet comentaris positius però sense entrar-hi a fons. Quant al Fons de Recuperació ha dit que és, ara per ara, una proposta. ‘Però no dubto de la determinació dels dirigents europeus’, ha dit. Probablement encara no sabia que Finlàndia havia expressat l’oposició al fons aquesta tarda i que a Alemanya ja hi havia protestes en alguns mitjans de comunicació, per a criticar la seva permissivitat excessiva.

Sobre l’oposició del TC alemany, ha insistit en allò que ja havia dit fa dies. ‘El BCE és sota la jurisdicció dels tribunals de la UE. El tribunal alemany ha demanat explicacions al Bundesbank i al parlament alemany, però nosaltres seguim les directrius dels tribunals de la UE. Confiem en la primacia dels tribunals europeus. A més, analitzem l’efectivitat, l’impacte i la relació cost-benefici de tot el nostre paquet de mesures, cosa que es reflectirà en els comptes.’

En definitiva, la bona notícia és que el BCE ha pres la decisió de salvar tot allò que pugui del desastre de la crisi europea, a còpia de posar sobre la taula els diners que calguin, comptant amb la col·laboració –fins ara més aviat minsa, per no dir nul·la– de la CE amb les polítiques fiscals. De qualsevol manera, cal agrair la iniciativa de Lagarde, amb una fermesa que hom no esperava, sobretot després de la patinada del dia de la seva estrena. Itàlia i Espanya són els estats més beneficiats de la decisió d’avui del BCE. Ara cal que ho sàpiguen aprofitar.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: [VÍDEO] Jaume Padrós debat amb Vicent Partal i els lectors de VilaWeb
– The Guardian: Com una petita localitat espanyola ha esdevingut un dels pitjors focus de la covid-19 a Europa? (en anglès)
– Infobae: L’Iran té el rebrot de coronavirus més gran de món: registra 3.574 nous contagis (en castellà)
– The Economist: Com el turisme sobreviurà a la pandèmia (en anglès)
– Le Journal de Québec: El confinament transforma la criminalitat al Quebec i a Lévis (en francès)
– CNN: La desocupació a Europa és la meitat de la d’Amèrica. Heus ací per què (en anglès)
– Clarín: Com és el vaccí que la Universitat d’Oxford començarà a provar al Brasil (en castellà)
– BBC: Com canvia la covid-19 els infants del món (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Menys d’un 5% de la població està immunitzada contra el coronavirus, segons un estudi del govern espanyol
Salut demana que Lleida passi a la fase 2 dilluns
Puig defensa de continuar a la fase 2: ‘Ser prudents ara és garantia de més activitat econòmica d’ací a una setmana’
El govern espanyol fa marxa enrere i diu ara que l’arribada de turistes serà a partir del primer de juliol
El Financial Times fa un dur advertiment a Espanya per les dades errònies sobre els morts de covid-19
El BCE augmenta de 600.000 milions d’euros el programa de compra de deute per la covid-19
Barcelona controlarà amb sensors de vídeo quanta gent hi ha a les platges
Salut detecta un brot de la covid-19 en un centre sociosanitari de Reus
La Guàrdia Civil fa servir ara una filtració de l’ABC per a atacar Irene Montero
El parlament rebutja reprovar Buch i instar el govern a evitar els talls de la Meridiana
USTEC impugna l’obertura de les escoles pels ‘riscos’ d’un retorn que consideren ‘prematur’
Josep Vera: ‘He abandonat la vaga de fam, però hi ha molts més ERTO sense resoldre’
El Departament d’Educació cercarà programari que respecti la privadesa dels menors a les escoles catalanes


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirusPer què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.