Report diari sobre el coronavirus: El Regne Unit retarda la segona dosi per vaccinar més gent i noves restriccions al Principat

  • Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la covid-19

VilaWeb
Redacció
04.01.2021 - 19:50

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Noves restriccions al Principat per l’augment dels contagis (cada dia hi ha vora 2.500 casos nous) i la saturació a les UCI. El govern ha establert que entre el 7 i el 17 de gener hi hagi un confinament municipal, sense excepció per als desplaçaments a segones residències. A més, tot el comerç no essencial haurà de tancar durant el cap de setmana i, entre setmana, els comerços de més de 400 metres quadrats i els centres comercials també hauran d’abaixar la persiana. Aquests darrers rebran 2.500 euros d’ajuts per part del govern. El Consell Comarcal del Ripollès ha criticat el confinament municipal, dient que és un greuge per a les zones més poc poblades.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha reconegut que la vaccinació funciona amb “no tota la logística al 100%”. Aquest cap de setmana hi ha hagut diverses crítiques a la velocitat de distribució i aplicació dels vaccins. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ho considera una polèmica estèril que atribueix al fet que “hi ha molts nervis”, i manté el compromís d’haver aplicat les primeres 748.000 dosis del vaccí d’ací a dotze setmanes. Per accelerar el procés, Vergés ha anunciat que es començarien a vaccinar ja els professionals sanitaris, abans que no era previst.

La situació tampoc no és bona a les Illes. La conselleria de Salut ha comptabilitzat 745 nous casos de covid-19 aquests dos darrers dies, en els quals la pressió assistencial ha pujat de gairebé un 5%. Ara ja hi ha 432 hospitalitzats, vint més que dissabte, 95 dels quals són a l’UCI. Segons el personal mèdic, la capacitat hospitalària de les Illes ha arribat al límit i la pressió a les UCI comença a ser crítica.

Al Regne Unit, les autoritats sanitàries han aprovat un tomb en l’estratègia de vaccinació: retardaran dotze setmanes la segona dosi per als qui ja hagin rebut la primera, i administraran la primera a més gent. Com que l’eficàcia de la primera dosi de Pfizer a curt termini és del 90% i de la d’Oxford, del 70%, consideren que aquest nou sistema evitarà més hospitalitzacions i morts que no pas vaccinar un grup més petit amb dues dosis. Bona part dels experts avisen que aquesta estratègia és arriscada perquè no s’ha estudiat quin efecte pot tenir una pausa tan gran entre l’una dosi i l’altra. El secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, va descartar-ho fa setmanes. Però el descobriment de la nova variant del virus, que ha situat el Regne Unit entre els cinc estats del món amb més contagis, ha accelerat la decisió.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 569.787 casos, 20.935 morts i hi ha 815 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 85.746.488 casos confirmats i 1.855.051 morts. Del total de casos, 60.648.076 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 21.130.942 casos i 360.246 morts;
–L’Índia, amb 10.355.660 i 149.860 morts;
–El Brasil, amb 7.734.867 casos i 196.136 morts;
–Rússia, amb 3.260.138 casos i 58.988 morts;
–Regne Unit, amb 2.713.563 casos i 75.431 morts;

*A l’estat espanyol hi ha 2.655.728 casos i 65.037 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 1.958.844 casos i 51.078 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: “La indústria tanca el desembre millor que no es preveia”

Em sembla una notícia esperançadora. I és bo que ho sigui, tenint en compte que és la primera de l’any. El sector manufacturer de la zona euro no ha anat tan malament com es temia el mes de l’any, atesa la virulència de la segona onada de la pandèmia. Encara més, les dades publicades aquest matí de l’índex de directors de compres (PMI) apunten a una certa recuperació. Sobretot, la millora afecta Alemanya, gràcies a les comandes exteriors provinents d’Àsia, i especialment de la Xina. Però en intensitats menors, el creixement afecta gairebé tots els països. Un fet addicional i curiós a destacar és que el mes passat també es van observar forts augments en les exportacions als Països Baixos i a Irlanda, deguts, en bona part, a un augment temporal de la demanda del Regne Unit, abans de la fi del període de transició del Brexit.

“Sembla que l’efecte de la pandèmia en l’economia en el quart trimestre serà molt menor que el de la caiguda sense precedents en el segon, gràcies a la resistència del sector manufacturer. I una millora de les expectatives empresarials per als dotze mesos vinents fins al nivell més alt en gairebé tres anys fa pensar que l’impuls pot mantenir-se durant el 2021. No obstant això, l’augment del nombre de casos d’infeccions pel virus ens recorda que les condicions comercials continuen tenint un gran risc a curt termini i, per tant, poden restringir el creixement.” Ve’t aquí l’opinió força tranquil·litzadora del cap dels economistes de la consultora IHS, que publica l’Índex.

Quant a l’estat espanyol, ha estat una sorpresa positiva observar que la situació no ha empitjorat, i fins i tot ha millorat lleugerament en el sector manufacturer durant el mes de desembre. Cal esperar que a Catalunya hagi passat una cosa molt semblant. Segons el PMI, la producció manufacturera va tornar a créixer després d’haver-se observat una lleu caiguda al novembre. No obstant això, la taxa d’augment ha estat marginal, a conseqüència d’un comportament molt desigual de les comandes, segons la procedència de cadascuna. Si bé hi va haver un repunt notable de les comandes externes, la debilitat de les interiors va perjudicar la demanda en general i, en conseqüència, l’empenta a la producció.

Sumant-les totes, les carteres de noves comandes totals van disminuir lleument, en general, per segon mes seguit. Per això molts fabricants van ajornar l’activitat de compres al desembre i van optar per centrar-se principalment a fer sortir i emprar els estocs que tenien al magatzem. Segons les empreses, tant els estocs de compres fetes com els de productes acabats es van reduir notablement respecte del novembre.

Entre els aspectes més nous, l’estudi indica que els problemes de la indústria manufacturera europea, s’hi afegeixen les creixents pressions en el cost de fabricació. De fet, les dades més recents mostren que el preu de les primeres matèries creix al ritme més fort de gairebé tres anys. I això ha fet que moltes empreses rebessin els subministraments amb retard, per una banda, i se’ls encarissin els costs, per una altra. Com que els marges de beneficis s’han reduït, algunes empreses han hagut d’apujar preus, malgrat la competència existent.

Un últim aspecte positiu, si no l’espatlla una tercera onada del virus, és que, tot i l’actual incertesa a curt termini, les empreses cada vegada són més optimistes sobre els resultats dels negocis en el termini de dotze mesos. La raó és que tenen l’esperança que la pandèmia ja s’haurà superat totalment a final de l’any i que, en conseqüència, l’activitat del mercat i la demanda s’hauran ben encaminat cap a la recuperació. De totes maneres, aquest és el punt més volàtil de l’enquesta, perquè un canvi en l’entorn sanitari pot implicar una visió del futur molt diferent. Ara com ara, les coses són així.

Sembla, doncs, que la indústria se salva en l’activitat, però no podem oblidar que el pes del sector en el conjunt  de l’economia és molt menor al dels serveis, que són els que marquen la tendència en l’activitat total del país. Demà passat sabrem les dades avançades per aquesta mateixa consultora i demà sabrem com han anat la desocupació i les afiliacions a la seguretat social al desembre. En un parell de dies, doncs, veurem més clarament com s’ha acomiadat finalment el 2020.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Stat: Cinc fites clau de la pandèmia de la covid-19 que preveiem el 2021 (en anglès)
–Franceinfo: Calen ‘vaccinòdroms‘ a França? (en francès)
–CNN: El Regne nit es converteix en el primer estat a administrar el vaccí d’Oxford – AstraZeneca (en anglès)
–Deutsche Welle: Alemanya es prepara per allargar el confinament fins al 31 de gener (en castellà)
–The Atlantic: La mutació del virus és una bomba de temps (en anglès)
–Vox: El cas de les grans ciutats en un món postpandèmic (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Creix la pressió assistencial a les Illes i les UCI voregen els cent pacients
Indignació de les infermeres catalanes perquè Salut els fa responsables del retard en la vaccinació
Com seran les cavalcades dels Reis d’enguany?


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Quines restriccions s’aplicaran durant les festes de Nadal per la covid-19?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any