El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha optat per continuar recentralitzant i ha anunciat que el seu executiu assumiria directament la gestió del fons de recuperació de la Unió Europea destinat a rescatar les comunitats autònomes. El president espanyol ha explicat que crearia una Comissió Interministerial que presidiria ell mateix i una Unitat de Seguiment de les partides, i ha dit que només comptarà amb les autonomies per a la gestió. Ho ha dit en la reunió amb els presidents Ximo Puig i Francina Armengol i amb els presidents de les comunitats autònomes, que han protestat contra la decisió i han demanat noves mesures per a frenar els brots de la covid-19. El president Quim Torra es va negar a assistir a la reunió, després de l’impediment de Sánchez que hi assistís telemàticament, i per no emblanquir la imatge del rei Felipe VI, que ha presidit la sessió.

Tot plegat, mentre l’economia espanyola ha registrat avui el seu pitjor trimestre econòmic de la història: el producte interior brut de l’estat espanyol s’ha desplomat d’un 18,5% arran de la crisi per la covid-19. La caiguda s’eleva al 22,1% si el càlcul es fa a escala anual. D’aquesta manera, l’estat espanyol acumula dos trimestres en número vermells, és a dir, ja és tècnicament en recessió. Durant els primers tres mesos de l’any, el PIB va caure d’un 5,2%. Feia sis anys consecutius que l’estat espanyol creixia, després de la dura crisi econòmica del 2008.

D’altra banda, avui el govern de les Illes ha endurit les mesures de prevenció per la covid-19 i ha limitat les reunions socials i familiars, a tot estirar, a quinze persones en espais tancats. Les excepcions són les vetlles, les celebracions nupcials i altres cerimònies oficials de caràcter religiós o civil ja regulades. Així mateix, a l’aire lliure, les trobades poden ser de trenta persones, com a molt. A més a més, el govern ha reforçat la prohibició de les entrompades. La tendència epidemiològica a les Illes continua estable, i hi ha indicis que això mateix passa a València, on la regidora del Cicle Integral de l’Aigua, Elisa Valia, ha informat que en els últims resultats de l’anàlisi de les aigües residuals de la ciutat s’hi detectava menys presència de covid-19.

Al Principat, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès l’obligació decretada per la Generalitat perquè bars, restaurants, guinguetes i casinos tanquin a la mitjanit. D’aquesta manera, ha escoltat les queixes del sector, que alertaven de les pèrdues econòmiques que podia causar el tancament.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 17.610.154 casos confirmats i 679.354 morts. Del total de casos, 11.015.941 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 4.658.928 casos i 155.777 morts;
–el Brasil, amb 2.625.612 casos i 91.607 morts;
–l’Índia, amb 1.693.879 casos i 36.548 morts;
–Rússia, amb 839.881 casos i 13.963 morts;
–Sud-àfrica, amb 482.169 casos i 7.812 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 335.602 casos i 28.445 morts.
*A l’estat francès hi ha 186.573 casos i 30.254 morts.


Als Països Catalans hi ha 77.503 casos per PCR, 62.546 altes i 14.505 morts:

–Al Principat, 60.390 casos per PCR, 40.948 altes i 12.710 morts (sense actualització per canvis en el format de publicació de les dades);
–Al País Valencià, 13.329 casos per PCR, 18.373 altes i 1.479 morts (avui s’hi han afegit 84 casos i 91 altes);
–A les Illes, 2.546 casos per PCR, 2.140 altes i 230 morts (avui s’hi han afegit 81 casos);
–A Catalunya Nord, 317 casos, 281 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 922 casos, 806 altes i 52 morts (avui s’hi han afegit 4 casos i 2 altes).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: Avui Europa cau una mica més lluny

Avui hem sabut les dades de l’activitat econòmica del segon semestre. I, com s’esperava, han estat tan espectaculars com negatives. La caiguda del PIB a Catalunya respecte al trimestre anterior ha estat del 15,6% i a l’estat espanyol del 18,5%, ambdues molt lluny de la davallada registrada a la Unió Europea, on ha estat del 12,1%. La primera conclusió és òbvia: ens allunyem una mica més d’Europa. Ara, cal dir de seguida que són avenços que no tenen en compte què ha succeït al juny i, per això, són susceptibles de canvis importants. També cal dir que les metodologies emprades per l’Idescat i l’INE són diferents, la qual cosa no evita que ambdues institucions avisin del feble grau de fiabilitat de les dades presentades i de la possibilitat de canvis importants quan es publiquin les definitives. De fet, les dues institucions insisteixen molt en les seves presentacions en aquest punt. La pregunta que ens fem és si el resultat final serà millor o pitjor del que han publicat avui. Vet aquí la qüestió.

Pel que fa a Catalunya, l’avenç del PIB ens diu que ha anat menys malament que a l’estat espanyol –per tres punts percentuals– en la taxa intertrimestral i, pel que fa a la taxa interanual, la diferència es redueix a dos punts: a Catalunya ha estat del -20,1% i a l’estat, del -22,1%. Són xifres espectaculars, inimaginables, molt pitjors de les registrades en la crisi anterior.

De fet, en el segon trimestre tots els sectors econòmics presenten taxes de variació negatives, que reflecteixen la intensa recessió econòmica, a conseqüència de la crisi causada per la covid-19 i les mesures derivades de l’estat d’alarma. La millora de la situació sanitària a partir del mes de maig ha permès d’eliminar progressivament les restriccions de mobilitat i, per tant, normalitzar força l’activitat dels agents econòmics, però que no s’ha aconseguit en tots els sectors.

Segons que explica l’Idescat, l’evolució de la indústria mostra una taxa interanual del -22,1%, però amb impactes força diferents segons les branques d’activitat. Així, d’una banda, destaca la intensa reducció d’activitat de les indústries afectades per la interrupció parcial del transport de mercaderies i la ruptura de les cadenes globals de subministrament (fabricació de material de transport) i per la forta reducció de la seva demanda (refinació de petroli). Altres branques estratègiques de l’economia catalana (com l’alimentació, la química i la farmàcia) mostren una caiguda de l’activitat més moderada, perquè inclouen activitats essencials que en molts casos no s’han vist tan afectades pel confinament. Finalment, hi ha un conjunt d’activitats que van tenir caigudes d’activitat importants al mes d’abril i que, tot i que encara tenen taxes de creixement negatives, a partir del mes de maig ja mostren una tendència a recuperar-se. Són, per exemple, les arts gràfiques, els productes metàl·lics, la maquinària i els equips elèctrics.

Per la seva banda, el sector dels serveis mostra la davallada d’activitat més important que ha tingut en tota la sèrie disponible (-18,9%). Un dels factors que explica aquesta evolució és la situació dels subsectors relacionats amb el turisme, ja que fins al juny les fronteres han estat pràcticament tancades i s’ha restringit al màxim la mobilitat entre comunitats autònomes per motius turístics. Això ha generat una paràlisi en l’activitat del trànsit aeri, l’hoteleria i les agències de viatges, i ha condicionat molt negativament l’evolució de la restauració i de les activitats artístiques i culturals. També s’hi han vist afectats un conjunt de sectors que són proveïdors de serveis a les empreses com, per exemple, la publicitat, els serveis tècnics i les activitats relacionades amb l’ocupació. L’explicació que en fa l’Idescat em sembla molt correcta.

En canvi, afegeix, hi ha un conjunt de branques que han mantingut un grau d’activitat notable respecte de l’any anterior, com ara les activitats de telecomunicacions, informàtica i correus i, dins dels serveis, destaca el comportament dels serveis prestats per les administracions públiques, que han augmentat el valor afegit.

A l’estat espanyol, les coses han anat si fa o no fa, però una mica més malament. El -18,5% intertrimestral de caiguda s’ha de comparar també amb Itàlia, on ha estat del -12,4%, i França, amb un -13,8%, i també amb Alemanya, amb un -10,1%. I si mirem les taxes interanuals, sobre el segon trimestre del 2019, la cosa és semblant. En aquest cas, la davallada del PIB estatal és del 22,1%, gairebé el doble que Alemanya, que té un -11,7%, però menys espectacular amb el cas de França, amb un -19%, i Itàlia, amb un -17%. Em resulta curiosa la ‘revifada’ d’Itàlia, després de totes les coses negatives que se n’havien dit.

L’economia de l’estat s’ha allunyat un pas important dels seus veïns en un trimestre on tot ha anat malament, des del punt de vista sanitari i econòmic. Per una banda, el nombre de morts és dels més elevats, mentre l’economia, ja ho veiem. Les coses no s’han fet bé, ni per una banda ni per una altra. I potser el més greu de tot en el cas de l’economia és que la sortida ‘natural’ que esperàvem per al tercer trimestre –la recuperació amb l’arribada de turisme– ara com ara pinta molt fosca. Si l’estiu acaba com ha començat, la reactivació que s’albirava per al tercer trimestre s’haurà ajornat i no sabrem quant de temps.

L’anàlisi de les dades no aporta més novetats que el volum de les baixes sobre el trimestre passat a cada epígraf. El consum familiar ha caigut d’un 21%; la inversió, d’un 22%; les exportacions, d’un 33%… I per sectors, la indústria ho ha fet d’un 18%, la construcció d’un 24% i els serveis, globalment, d’un 19%, però amb diferències substancials entre subsectors, on destaca el comerç, el transport i l’hostaleria, amb un -40% i l’oci i activitats artístiques, amb un -34%.

Bé, aquesta és la situació a l’estat espanyol. Cal afegir que el deute públic ha crescut molt de pressa –això passarà factura– i, pel que fa a la feina, ja vam veure l’EPA fa un parell de dies i l’INE afegeix que la qüestió important són les hores treballades de menys, no les persones, sobretot pels problemes de definició. En termes interanuals, les hores treballades decreixen d’un 24,8%.

En definitiva, un panorama, a l’hora de marxar de vacances, preocupant, molt preocupant…


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The New York Times: Com Itàlia ha superat el seu desastre amb el coronavirus (en anglès)
–Público: ‘Nacionalisme de vaccins’: una lluita geopolítica i una loteria per a accedir-hi primer (en portuguès)
–Time: Els mapes sobre l’expansió del coronavirus (en anglès)
–El País: Amb els ulls clucs davant del coronavirus a les residències (en castellà)
–South China Morning Post: La pressa de l’Índia per a obtenir un vaccí és impulsada per l’orgull nacional i les tensions amb la Xina? (en anglès)
–The Straits Times: La covid-19 retorna en un Vietnam lliure de virus: i ara què? (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Quatre casos històrics per a entendre com s’acaben les pandèmies
Pedro Sánchez anuncia als presidents autonòmics que es queda els fons europeus
El TSJC tomba el tancament de bars i restaurants a mitjanit
Les Illes Balears limiten a 15 persones les trobades en espais tancats
El PIB espanyol registra el pitjor trimestre de la història i es desploma d’un 18,5%
Decreix la presència de la covid-19 a les aigües residuals de València


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.