Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Continua la preocupació per la mala tendència pels brots del coronavirus al País Valencià, on les dades d’avui mostren que s’ha doblat el nombre de positius per PCR, ara en són 235. El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera de Sanitat, Ana Barceló, s’han reunit amb els síndics dels grups parlamentaris de les Corts per transmetre’ls l’abast actual de la pandèmia. Una de les qüestions que han tractat, segons que han explicat el síndic del PSPV, Manolo Mata, i el de Compromís, Fran Ferri, ha estat el control dels brots apareguts en dues discoteques de València. Dimarts, la Conselleria de Sanitat va acordar amb les dues discoteques que serien representants d’aquests locals qui es posarien en contacte amb els clients qui hi havien estat el 23 i el 24 de juliol, per dir-los on s’havien de fer la prova PCR i determinar si s’havien contagiat. Tanmateix, Mata i Ferri han explicat que algunes d’aquestes persones s’han negat a fer-se les proves PCR.

El batlle de València, Joan Ribó, ha mostrat la seva preocupació perquè les restes amb presència del coronavirus a les aigües residuals s’han estès ‘pràcticament a tota la ciutat’ aquesta setmana, cosa que confirma la tendència a l’alça dels contagis. Fa quinze dies, les restes es concentraven en quatre barris de València: Benimaclet-Mestalla, Jesús-Patraix, la Saïdia i la zona confrontant de Campanar i Benicalap. Ara, després de dies de brots associats a espais d’oci, Ribó ha confirmat que el coronavirus és present a les aigües fecals de ‘pràcticament tota València’. ‘És un motiu de preocupació, efectivament’, ha reconegut als periodistes abans del ple municipal de juliol.

El sector turístic està molt preocupat per l’afectació econòmica dels brots, una preocupació que comparteix la presidència de la Generalitat. Per mirar de compensar-ho, el president Puig s’ha reunit amb cònsols establerts al País Valencià i els ha garantit severitat contra qui no compleixi les mesures de prevenció contra la covid-19. Ha explicat que, a partir d’aquest cap de setmana mateix, mobilitzarà totes les forces policíaques per aconseguir un compliment efectiu de les normes. Les sancions per incomplir-les van dels 60 euros als 60.000, segons la gravetat i la reiteració de l’incompliment. En la seva intervenció, Puig ha dit als diplomàtics que el País Valencià era ‘una destinació segura’ i que era ‘digne de la confiança’ que hi havien dipositat. Tot segui, ha convidat els cònsols a traslladar aquest missatge als països que representen i ha insistit en els reforços de seguretat que ha adoptat el país i l’elevat compliment’ de les normes de seguretat.

Al Pallars Jussà també estan preocupats, en aquest cas per la previsible arribada d’un miler d’aspirants a militar procedents d’arreu de l’estat espanyol. Temen que aquesta arribada multitudinària de persones capgiri els bons registres sanitaris de la zona, que, d’altra banda, tampoc no té els recursos adequats per a fer front a un hipotètic gran brot del coronavirus. Això, afegit a l’elevada edat mitjana de la comarca, els ha fet demanar que reconsiderin el desplaçament.

A Menorca, avui s’ha sabut que l’Hospital Mateu Orfila de Maó havia rebut una inversió de 2 milions d’euros que permetrà de fer cinc mil proves PCR diàries, deu més que fins ara, i evitarà d’haver de traslladar-se a Palma.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 17.308.785 casos confirmats i 672.482 morts. Del total de casos, 10.791.034 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 4.593.625 casos i 154,399 morts;
–el Brasil, amb 2.556.207 casos i 90.212 morts;
–l’Índia, amb 1.636.410 casos i 35.799 morts;
–Rússia, amb 834.499 casos i 13.802 morts;
–Sud-àfrica, amb 471.123 casos i 7.497 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 332.510 casos i 28.443 morts.
*A l’estat francès hi ha 185.196 casos i 30.238 morts.


Als Països Catalans hi ha 77.338 casos per PCR, 62.455 altes i 14.504 morts:

–Al Principat, 60.390 casos per PCR, 40.948 altes i 12.710 morts (sense actualització per canvis en el format de publicació de les dades);
–Al País Valencià, 13.244 casos per PCR, 18.282 altes i 1.478 morts (avui s’hi han afegit 235 casos i 103 altes);
–A les Illes, 2.465 casos per PCR, 2.140 altes i 230 morts (avui s’hi han afegit 39 casos i 4 altes);
–A Catalunya Nord, 317 casos, 281 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 922 casos, 806 altes i 52 morts (avui s’hi han afegit 4 casos i 2 altes).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: L’ocupació a les TIC de Catalunya creix d’un 28% en un any

Fa un parell de dies, comentàvem l’EPA del segon trimestre, segons la qual Catalunya ha perdut uns 223.000 llocs de feina amb relació al primer trimestre i una mica més de 200.000 sobre el mateix període de l’any passat. La crisi que ha originat la covid-19 en el mercat laboral ha estat d’una cruesa excepcional, amb la pèrdua aproximada del 6% dels seus efectius. Precisament per això, ha estat una sorpresa observar que en el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) hi havia un efecte contrari. Entre març i juny, l’augment dels seus efectius ocupats era del 8% sobre el trimestre anterior i del 28% respecte de l’any passat. Evidentment, són unes xifres d’ocupació relativament reduïdes, 124.000 treballadors el juny del 2020, però no per això menys importants, atès el seu creixement anual i, sobretot, pel que signifiquen, tenint en compte que els seus treballadors són gent qualificada i de talent elevat.

Què ha passat? Fins a quin punt és lògic que hagi passat això? Parlo amb gent d’ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa del Departament d’Empresa i Coneixement, i em diuen que ho veuen coherent amb tot allò que s’ha fet els darrers anys a Catalunya. Sobretot, em parlen de les inversions estrangeres que han anat arribant sense fer gaire soroll i que han anat a aquest sector. En acabar l’any 2019, a Catalunya hi havia 1.369 companyies de diferents països en l’àmbit tecnològic, amb un creixement espectacular del 21%. No en va, una gran part de la inversió estrangera que ha arribat a Catalunya aquests últims anys ha anat dirigida a les TIC i em diuen que és una inversió d’un volum de diners moderat però molt generadora de llocs de treball, que inclouen, sobretot, una mena de feina que requereix molt de talent. Així doncs, aquests darrers anys ha arribat molt talent de fora que fa d’imant de més talent, tant de fora com autòcton.

A Catalunya es va creant un ecosistema tecnològic important, basat en universitats, empreses i recerca, que va calant i creixent al mateix temps. No es pot passar per alt que una part d’aquest ecosistema el formen les empreses emergents, que, en una bona part, també són de caràcter tecnològic.

Em fan veure com la covid-19 pot acabar essent un accelerador per a aquesta mena d’empreses, arran de les noves necessitats que es creen en el si de les organitzacions. Precisament, dimecres de la setmana passada, ACCIÓ va presentar una enquesta en la qual es tractava aquesta qüestió. ‘El 47% de la indústria catalana introduirà canvis estratègics de mercat arran de la situació provocada per la covid-19′: era una de les principals conclusions del sondatge fet entre el 19 de juny i l’1 de juliol a empreses industrials catalanes de més de nou treballadors.

Segons aquest sondatge, el 29% de les empreses industrials crearà nous productes o serveis com a canvi estratègic, mentre que el 21% introduirà noves plataformes de comercialització digital, com l’e-commerce. D’altra banda, el 21% de la indústria preveu de començar a digitalitzar processos. Vet aquí un aspecte cabdal. Com va dir llavors el conseller delegat de la institució, Joan Romero: ‘Les empreses catalanes han de fer front a una pandèmia que requereix accelerar processos d’adaptació i transformació: la covid-19 ha fet que canvis que podien trigar anys a arribar es materialitzin en pocs mesos. L’anticipació és clau: cal identificar què hem de fer i com ho hem de fer i fer-ho ràpidament, perquè això serà clau per a la competitivitat de cada empresa.’

Això que deia Romero ho hem pogut intuir des que va començar la pandèmia, l’acceleració de determinades feines pendents, que moltes empreses tenien previstes a un termini més llarg. Quantes empreses han decidit d’accelerar el seu procés de digitalització, arran de la pandèmia, de l’1 de juliol (quan es va acabar aquest sondatge) ençà? No ho sabem, però probablement moltes.

I vet aquí que la digitalització significa molta més feina per a les empreses del sector de les TIC. Com a exemples més a mà podem pensar, en el cas de la indústria, en la necessitat de controlar les activitats a distància per fer més eficient la producció o, com apunta el sondatge, que el 69% de la indústria ha aplicat eines de teletreball durant la pandèmia, mentre que un 12% ja ho feia abans de la covid-19. Unes eines, aquestes, que també han estat cabdals per al sector dels serveis en general aquests darrers mesos i que romandran. Tampoc no es poden oblidar les introduccions a les noves plataformes de comercialització digital com l’e-commerce per a millorar les posicions en els mercats internacionals.

En definitiva, les dades d’ocupació positives en el sector de les TIC –discordants en aquests moments de baixa generalitzada– ens marquen un camí optimista que cal seguir, costi el que costi. Hem assentat, amb molta dificultat, la base d’un ecosistema de futur que, com ens demostra la inversió estrangera, té un efecte de crida important a l’exterior. I calen tots els esforços per a fer-lo cada dia més atractiu. De feina, com acabem de veure, n’hi ha molta a fer.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Local: Per què els països nòrdics encara no recomanen les màscares? (en anglès)
–Público: ‘Nacionalisme de vaccins’: una lluita geopolítica i una loteria per a accedir-hi primer (en portuguès)
–Time: Moltes empreses no sobreviuran a la pandèmia. Amazon en sortirà més forta que mai (en anglès)
–Infobae: El sentit de l’olfacte i la seva relació amb la covid-19 (en castellà)
–South China Morning Post: La pressa de l’Índia per a obtenir un vaccí és impulsada per l’orgull nacional i les tensions amb la Xina? (en anglès)
–The Straits Times: La covid-19 retorna en un Vietnam lliure de virus: i ara què? (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Les restes de coronavirus en aigües residuals s’estenen ‘pràcticament a tota València’
Personalitzar tractaments contra la covid-19 amb intel·ligència artificial en redueix la mortalitat a la meitat, segons el Clínic
Puig mobilitzarà totes les forces policíaques per a aplicar les sancions contra la covid-19
Menorca multiplica per deu la seva capacitat per a fer proves de detecció
L’economia d’Alemanya s’enfonsa un 10,1% en el segon trimestre del 2020
Més de dos-cents expositors mostraran les seves novetats a la Setmana del Llibre


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.