Report diari sobre el coronavirus: el registre civil delata el recompte del govern espanyol

  • Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la Covid-19

VilaWeb
Redacció
27.05.2020 - 21:50
Actualització: 27.05.2020 - 21:54

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El ball de xifres de morts a l’estat espanyol torna a centrar l’actualitat. Almenys a ulls del registre civil, que avui ha comptat 43.034 morts més que no pas el 2019. Les morts sempre s’anoten al registre sense indicar què n’ha estat la causa, i per tant no es poden atribuir netament a la covid-19, però un augment tan fort indica que el volum de morts que ha deixat la pandèmia és molt superior al que dóna el Ministeri de Sanitat espanyol, que en compta 27.117. És a dir, n’hi ha 15.917 de diferència amb la xifra oficial. A Madrid, la crisi política continua i aquest matí al congrés espanyol hi ha hagut durs retrets de la dreta al govern, i particularment al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska; al vespre, per acabar-ho d’adobar, el número tres de la Guàrdia Civil ha deixat el càrrec, cosa que agreuja el xoc amb la Moncloa. L’advocacia de l’estat espanyol s’ha arrenglerat amb l’executiu i ha criticat la investigació judicial contra la gestió de la crisi sanitària.

En clau econòmica avui la Comissió Europea ha proposat un fons de reconstrucció de 750.000 milions d’euros per a reactivar l’economia europea després de la crisi causada per la covid-19. El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha dit que el fons que proposa l’executiu europeu significava un ‘punt d’inflexió per a encarar una crisi sense precedents’.

Per una altra banda, el govern d’Andorra té previst que dimarts els alumnes tornin a fer classe, en aules reduïdes de catorze o quinze, sense necessitat de distància física ni de dur màscara. Tanmateix, els alumnes sí que hauran de dur màscara quan surtin de l’escola i es continuarà prioritzant la higiene de mans per a contenir la pandèmia del coronavirus.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 5.745.626 casos confirmats i 354.986 morts. Del total de casos, 2.471.541 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.736.744 casos i 101.470 morts.
—El Brasil, amb 396.166 casos i 24.746 morts.
—Rússia, amb 370.680 casos i 3.968 morts.
—L’estat espanyol, amb 283.849 casos i 27.118 morts.
—El Regne Unit, amb 267.240 casos i 37.460 morts.
—Itàlia, amb 231.139 casos i 33.072 morts.
—L’estat francès, amb 182.722 casos i 28.530 morts.


Als Països Catalans hi ha 84.158 casos, 51.352 altes i 13.881 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 65.402 casos, 37.375 altes i 12.154 morts (avui s’han incorporat 99 casos, 121 altes i 277 morts)
—Al País Valencià, 15.624 casos, 11.402 altes i 1.418 morts (avui hi ha hagut 24 casos nous de PCR, 224 altes i 1 mort)
—A les Illes, 2.057 casos, 1.620 altes i 224 morts (avui hi ha hagut 7 casos, 15 altes i 1 mort)
—A Catalunya Nord, 312 casos, 276 altes i 34 morts (no hi ha dades noves)
—A Andorra, 763 casos, 679 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 3 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


L’editorial de Vicent Partal:

Pablo: i quin dia es va acabar la dictadura a Espanya?


La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘La Comissió Europea proposa subvencions amb condicionants’

‘Les posicions són molt allunyades i és una qüestió que requereix unanimitat, de manera que les negociacions demanaran temps. És difícil de pensar que aquesta proposta acabi essent el resultat final d’aquestes negociacions.’ Aquesta ha estat la primera reacció de fonts diplomàtiques neerlandeses a la proposta del fons de recuperació econòmica de la Comissió Europea. Una galleda d’aigua freda sobre les expectatives que ha aixecat en els països del sud la proposta de la CE.

La notícia és que la CE ha presentat un pla de recuperació ambiciós per a encarar l’era post-covid-19. Serà dotat amb 750.000 milions d’euros, dels quals 500.000 milions seran subvencions i la resta seran préstecs, cosa que vol dir que finalment es prioritzen els ajuts a fons perdut. Per finançar-ho, la institució emetrà deute als mercats, cosa que permetrà d’obtenir tipus d’interès més baixos. ‘És una necessitat urgent i excepcional, per a una crisi urgent i excepcional’, ha explicat aquesta tarda Ursula von der Leyen, presidenta de la CE. I, després ha afegit en un piulet: ‘Europa és una història de generacions. En aquests moments decisius, cada generació ha optat per fer un salt endavant. Perquè per a Europa les mesures més atrevides sempre seran les més segures.’

Després d’Itàlia, l’estat espanyol seria el segon més beneficiat del pla de recuperació presentat per la Comissió, si finalment acabés com s’ha proposat. Traduït en xifres, vol dir que li podrien correspondre uns 140.000 milions: 77.000 milions d’euros serien en subvencions i 63.000 serien disponibles en préstecs. Ràpidament, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat la benvinguda a la proposta i ha dit que espera un ràpid acord entre els dirigents de la UE que permeti d’accedir als recursos necessaris per a reactivar l’economia després de la pandèmia del coronavirus. Pràcticament ha dit les mateixes paraules, plenes d’optimisme, el primer ministre italià, Giuseppe Conte.

Però no sembla que el desig de Sánchez i Conte hagi de ser fàcil d’assolir. Ja hem vist què han dit els neerlandesos i cal preveure que austríacs, danesos i suecs faran això mateix ben aviat. Casualitat o no, poques hores abans, el BCE advertia en un informe dels riscs actuals. Recordem que el BCE aguanta aquestes setmanes la compromesa situació creada per la crisi de la covid-19, a còpia de compres de deute públic, sobretot, italià i espanyol, mantenint tranquil·les les primes de risc. A l’informe es rebaixa substancialment el creixement esperat a la zona euro el 2020: el situa entre el -8% i el -12%, tot esperant els càlculs definitius que farà públics el dia 4 de juny. L’informe era un avís per a navegants? Recordem que, de fa temps, la presidenta, Christine Lagarde, demana mesures de suport més fermes per a assegurar l’estabilitat dins Europa.

L’informe adverteix que l’augment de dèficit, motivat per la despesa associada al coronavirus, podria fer que el deute d’alguns països de la zona euro esdevingués insostenible, perquè el cost de la pandèmia és un desafiament a mitjà termini per a la sostenibilitat de les finances públiques. Afegeix que el deute públic agregat augmentarà del 86% del PIB a més del 100% en el bloc de 19 països, a mesura que els estats membres vagin abordant l’impacte econòmic de la crisi de la covid-19.

Previsions del BCE al marge i malgrat la dissidència esperada dels anomenats ‘països frugals’, no es pot negar que el pas que avui ha fet la CE és molt important. Fins al punt que alguns analistes no han dubtat a dir que l’ús de recursos propis per al fons de recuperació pot ser un pas endavant en la construcció europea d’una unió fiscal o alguna cosa semblant. En realitat, la CE proposa que els recursos per amortitzar el deute en què incorrerà la Comissió es captin mitjançant diverses fonts fiscals comunitàries. I això és una novetat, juntament amb el fet que la CE emeti títols de deute per un import molt considerable. Es tracta –encara que siguin batejats amb un altre nom– d’una mena d’eurobons, car són títols de deute comú a escala de la UE… Són innovacions molt importants i veurem com acaben.

Finalment, com es pot comprovar, la CE ha fet una proposta diferent de la que van avançar Merkel i Macron fa uns quants dies, perquè inclou préstecs en el paquet d’ajudes, si bé manté els 500.000 milions a fons perdut. Probablement, és un gest envers els països frugals, que segurament farà molt curt per les seves aspiracions. I és un paquet que, tot s’ha de dir, s’allunya molt del que demanava Espanya, que eren 1,5 bilions, finançats amb deute perpetu. En definitiva, tot essent una operació d’un volum extraordinari, molts hi veuran una xifra encara massa baixa, perquè les despeses de la pandèmia són i seran monstruoses.

I, sobretot, cal tenir present que, per rebre els diners, els governs hauran de presentar plans de recuperació que mostrin que els gastaran seguint les recomanacions econòmiques que els farà la Comissió, segons les prioritats europees, particularment, la transició ecològica i digital. Aquests condicionaments són una esperança per als qui fa anys que demanem canvis estructurals i profunds a l’estat espanyol. Aquesta vegada és més probable que s’acabin acomplint, perquè si no no hi haurà diners. I no passem per alt tampoc que això d’avui no és sinó una proposta de Brussel·les que ara ha de ser discutida pels caps d’estat i de govern i acordada amb el Parlament Europeu. Encara té davant un camí llarg –i pedregós…


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Benito Almirante: ‘La Covid-19 serà marginal en dues setmanes’
– (en anglès)
– Corriere della Sera: El coronavirus s’ha debilitat? Això pensen els viròlegs (en francès)
– New Zealand Herald: Nova Zelanda no presenta cap cas nou de coronavirus per cinquè dia consecutiu (en anglès)
– Clarín: Aïllen una variant del coronavirus ‘extremadament menys potent’ en laboratoris d’Itàlia (en castellà)
– BBC: Per què ens sentim incomodes amb una ‘nova normalitat’? (en anglès)
– Franceinfo: Aplicació StopCovid: cinc qüestions per a comprendre l’aplicació de rastreig digital (en francès)
– The Atlantic: No sabem què hi ha darrere de la disparitat racial per la covid-19. I això és un problema (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

El registres civils ensenyen a Espanya que té molts més morts de Covid-19 dels que compta
El BOE publica l’abolició de les franges horàries i la regulació municipal de les platges a la fase 2
Andorra preveu el retorn a les aules el 2 de juny amb classes reduïdes
Brussel·les proposa un fons de 750.000 milions d’euros per a rellançar l’economia
S’agreuja el xoc de la Guàrdia Civil amb el govern espanyol, amb un tercer relleu
L’advocacia de l’estat critica la jutgessa del 8-M per haver obert una ‘causa general contra la crisi sanitària’
Rull i Turull retreuen als qui ara s’escandalitzen amb els informes de Pérez de los Cobos que no ho fessin amb l’1-O
913 nous casos de violència masclista a Catalunya durant el confinament
El Suprem diu que els centres privats no han de pagar l’assistència de pacients enviats a la pública si no hi ha conveni
Lidón Gasull (FAPAC): ‘El sistema educatiu ja el teníem col·lapsat sense Covid-19’
Montse Barderi: ‘Teresa Pàmies era menystinguda perquè era dona, de classe baixa i de comarques’


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirusPer què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any