Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

“No podem ajudar directament tots els sectors afectats, per això hem de reobrir.” Són paraules del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, en una entrevista d’avui al matí. Hores més tard el govern feia seva la denúncia i Alba Vergés i Miquel Sàmper denunciaven en públic la manca d’implicació del govern espanyol en els ajuts per a les persones i els sectors econòmics afectats per les restriccions i els tancaments per a contenir la covid-19. “No podem demanar responsabilitat a la ciutadania si les institucions en conjunt no són responsables”, deia la consellera de Salut.

Vergés, igual que Argimon, també ha fet referència a l’amenaça real de la tercera onada, i ha assenyalat que podria arribar per “l’abandonament” de l’estat espanyol, que ha obligat, ha dit, la Generalitat a activar un pla de reobertura. “Si hi hagués una tercera onada ara, l’impacte assistencial seria molt més gran i hauríem de tornar a fer grans restriccions. Ens hem de conjurar tots per evitar-ho.”

La tercera onada ha estat un altre dels denominadors comuns d’avui. De fet, l’OMS, després de dir que ja “veia la llum al final del túnel” per l’anunci de l’efectivitat dels vaccins, ara també alerta que la tercera onada podria arribar a Europa a principi del 2021.

Oriol Mitjà va més enllà i avisa que “la tercera onada és segura si no actuem de manera diferent”. I afegeix: “No hi ha hagut cap millora significativa en l’estratègia de control des del juliol […]. Salut xoca contra el mateix mur.” Concretament, diu que el departament no segueix amb prou intensitat l’estratègia de fer proves, cercar els contactes dels positius i aïllar-los si s’han contagiat.

Sobre la mobilitat de les festes de Nadal i que el govern espanyol va deixar entreveure amb un esborrany, la consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Ana Barceló, ha dit que quan sigui definitiu confia que els governs autonòmics encara puguin dir-hi l’última paraula. Mentrestant, ha dit, el seu departament ha fet una proposta que voldria que tingués el màxim acord possible. Amb tot, ha advertit que, si no hi ha consens, la Generalitat té capacitat per a adoptar les mesures.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 434.336 casos, 18.562 morts i hi ha 875 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 61.120.930 confirmats i 1.433.826 morts. Del total de casos, 42.291.580 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 13.191.694 casos i 268.909 morts;
–L’Índia, amb 9.308.751 i 135.734 morts;
–El Brasil, amb 6.170.827 casos i 170.832 morts;
–Rússia, amb 2.187.990 casos i 38.062 morts;
–L’estat francès, amb 2.183.660 casos i 50.957 morts;
–L’estat espanyol, amb 1.622.632 casos i 44.037 morts.


La píndola de Jordi Goula: ‘La pandèmia fa créixer les desigualtats socials’

Hem dit i repetit moltes vegades que el creixement de les desigualtats socials és el problema més important que hem d’encarar mirant al futur si volem mantenir la cohesió a la societat. No sembla que la trajectòria de la política econòmica que van emprendre ja fa molts anys Thatcher i Reagan hagi anat per aquest camí, ans al contrari. Tampoc no hi ha ajudat la globalització, que ha permès de disminuir les diferències entre països rics i pobres però ha augmentat les desigualtats internes. Ara fem front a la pandèmia de la covid-19 i les conseqüències que tindrà tampoc no serviran per a frenar les desigualtats. Ho podem intuir, veient l’impacte asimètric d’aquestes conseqüències, és a dir, veient com afecten molt més determinats sectors de l’activitat que uns altres, malgrat l’efecte mitigador de les polítiques aplicades.

Per analitzar aquest fenomen, la setmana passada els analistes de Funcas van presentar un estudi interessant, “Impacte social de la pandèmia a Espanya. Una avaluació preliminar”, que arriba a la conclusió que la pèrdua d’ingressos es concentra en els estrats de renda més baixa, més associats a les activitats que no s’han pogut exercir durant el confinament, i als sectors –com el turístic– amb més dificultats per a reprendre l’activitat. És a dir, que els més castigats treballaven principalment en els sectors on ja es concentraven els salaris mitjans més baixos del mercat laboral.

Així mateix, si observem la naturalesa de la relació laboral, veurem un augment de la desocupació desproporcionadament més gran entre els treballadors temporals, els joves, els autònoms i els assalariats de petites empreses. Això vol dir que la crisi s’ha acarnissat especialment amb els col·lectius que, abans de la crisi, ja tenien la condició de col·lectius vulnerables –o s’hi acostaven.

El report calcula que unes 280.000 persones formen part de famílies que han perdut tots els ingressos durant els mesos inicials de la pandèmia i entorn d’1.250.000 han vist caure els ingressos almenys d’un 30%. Aquests col·lectius, particularment el que no té ingressos, es troba en una situació d’emergència social que cal atendre urgentment.

Malgrat tot, l’estudi matisa la situació, dient que les coses haurien pogut anar molt pitjor. L’augment de la desigualtat –diu– s’ha atenuat pels ERTO i pels ajuts per cessament d’activitat als autònoms, entre més mesures efectuades per compensar la caiguda de l’activitat, de manera que, de moment, l’impacte no és tan significatiu com es podia témer en comparació amb crisis anteriors i tenint en compte la magnitud sense precedents del xoc. No obstant això, la cobertura de les mesures de prevenció i contenció de la crisi resta subjecta a condicions que en limiten la universalitat i no han pogut evitar que augmenti la pobresa efectiva en alguns col·lectius.

Aquest potser és un dels aspectes que podem copsar amb més facilitat, perquè és el més visible per les prestacions que ofereixen les ONG. Atès que el deteriorament de les rendes de les famílies s’ha concentrat en els estrats socials que ja les tenien més baixes, les situacions de necessitat greu han augmentat considerablement. Les xifres parlen soles i no han de menester pas gaires paraules. L’anàlisi de Funcas calcula que la demanda d’acció social de les grans ONG (Càritas, Creu Roja, FESBAL, per exemple) ha augmentat d’un 40% a un 60% els sis primers mesos de la pandèmia.

L’aspecte més nou de les conseqüències socials està en el fet que entre una quarta part i un terç d’aquesta demanda és format per gent que ha recorregut per primera vegada als serveis que ofereixen aquestes organitzacions (entre 150.000 persones i 200.000) i, per tant, cal atribuir-ne la situació a l’impacte directe o indirecte de la crisi. És a dir, que un dia ens pot tocar a qualsevol de nosaltres, sense saber gaire bé d’on ha baixat la cleca.

Els perfils predominants dels nous sol·licitants d’ajuda s’assemblen als dels usuaris previs (gent sense ingressos o amb ingressos molt baixos i irregulars, immigrants i membres de famílies monoparentals), si bé alguns indicis fan pensar que els nous sol·licitants són més joves. Ve’t aquí un segon aspecte també nou i molt preocupant.

Tot i que la crisi encara es va desenvolupant i les dades disponibles són incompletes, l’anàlisi que ha fet Funcas de l’impacte social de la pandèmia a tot l’estat espanyol, ara com ara, és útil per a identificar els problemes i les necessitats que sorgiran en el futur. I li permet de fer una predicció amenaçadora. “Si la crisi s’allarga, la societat pot enfrontar-se a seriosos riscos de cohesió social.” A Catalunya potser la situació és una mica diferent, però, veient l’evolució comparativa d’algunes xifres, crec que les principals conclusions a què arriba l’estudi ens les podem aplicar, si bé, hi insisteixo, amb alguns matisos.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Elvira Méndez: “Canviant els horaris millorem radicalment la nostra salut”
–Nature: Com Islàndia va aixafar la covid amb ciència (en anglès)
–Clarín: Vaccí contra el coronavirus: què significa que l’eficàcia no arribi al 100%? (en castellà)
–Time: Hawaii està superant l’onada de la covid. Però l’aïllament geogràfic no és tan meravellós com sembla (en anglès)
–Le Figaro: Les infermeries escolars “sobrecarregades” fan sonar les alarmes (en francès)
–The Guardian: Sicília demana a Cuba que enviï metges mentre Itàlia lluita contra la segona onada de la covid (en anglès)
–The Straits Times: Augmenta la demanda mundial de congeladors ultrafreds arran del llançament del vaccí de la covid-19 (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El govern lamenta que l’absència d’ajudes de l’estat l’obligui a acceptar la reobertura
Sanitat intervé un geriàtric de la Vila Joiosa amb 46 contagiats
El govern s’obre a celebrar les eleccions durant més d’un dia
Controlar ara la pandèmia de coronavirus és “més difícil” perquè està més estesa a la UE
Argimon descarta accelerar la reobertura i preveu “dos o tres mesos” de confinament nocturn


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Què passarà a partir del 23 de novembre? Així és el pla de reobertura a Catalunya
Nadal amb restriccions: deu a taula i confinament nocturn
Quan podré sortir del meu municipi el cap de setmana?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.