Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

“Superar la crisi del coronavirus” serà el primer objectiu del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, investit avui. I la fita sembla a prop. A partir del 7 de juny, ja podran entrar a l’estat espanyol els vaccinats de qualsevol país del món i els no vaccinats que presentin una PCR. Abans, però, a partir de dilluns vinent, 24 de maig, els turistes del Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, Singapur, Israel, el Japó, Ruanda, Corea del Sud, Tailàndia i la Xina ja podran entrar-hi sense cap mena de restricció ni control sanitari, atès que la situació epidemiològica que hi ha és molt bona. Ahir mateix, el Consell i el Parlament europeus van aprovar la creació d’un passaport covid que servirà per a viatjar aquest estiu. El document informarà si el viatger ha rebut el vaccí o si té un resultat negatiu de la PCR o anticossos d’una infecció recent de la covid. L’acord estableix que el passaport serà aplicable a partir del primer de juliol.

Quant a la situació epidemiològica, l’avenç també és palpable. Al Principat, aquests darrers dies hi ha hagut un cert alentiment de la millora, però Salut l’atribueix a una conseqüència lògica de la fi de l’estat d’alarma, ara que en fa quinze dies. Ja han rebut la primera dosi del vaccí el 39,9% dels adults, la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques ja se situa en el 3,75%, dessota el llindar de preocupació, i les UCI i els ingressats a planta continuen baixant consistentment. Al País Valencià, les UCI són com més va més lluny de la saturació, amb 37 malalts de covid. Fa quatre mesos, n’hi havia arribat a haver 487. I la situació a les Illes és un punt estancada, però clarament positiva, amb la xifra més baixa de contagiats a les UCI d’ençà del juliol passat, i una tendència de casos nous molt a la baixa. Avui se n’han notificats quinze de nous; el gener passat n’hi va arribar a haver 687 de declarats en un sol dia


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.089.136 casos, 30.799 morts i hi ha 411 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 166.210.995 casos confirmats i 3.451.222 morts. Del total de casos, 1457.018.709 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 33.835.634 casos i 602.656 morts;
–L’Índia, amb 26.263.164 casos i 295.047 morts;
–El Brasil, amb 15.898.558 i 444.391 morts;
–L’estat francès, amb 5.568.551 casos i 108.314 morts;
–Turquia, amb 5.160.423 casos i 45.626 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.636.453 casos i 79.620 morts.


La píndola de Jordi Goula: “Amb els ajuts directes ens prenen el pèl?”

Quantes vegades ens hem queixat de la burocràcia excessiva que entorpeix els tràmits i els fa eterns? Segons el mòdul d’opinió sobre entorn empresarial de l’Institut d’Estatística Espanyol (INE), la regulació econòmica és, entre una llista de dotze, el tercer factor que, segons les empreses, més afectava la seva capacitat de creixement el 2019. Per la seva banda, l’indicador de competitivitat del Global Competitiveness Report situa l’estat espanyol, en l’apartat de les regulacions administratives, en el lloc 114 d’un total de 141 països. Aquest resultat reflecteix, en bona part, el creixent nombre de regulacions a escala estatal i autonòmica, i el seu elevat grau de complexitat segons els indicadors utilitzats. Amb aquestes referències, no m’estranya que al Banc d’Espanya li preocupi la situació arran de l’arribada dels fons europeus de reconstrucció després de la crisi de la pandèmia. En la seva memòria anual, presentada fa pocs dies, demana al govern espanyol d’alleugerir els procediments administratius i definir criteris homogenis de selecció de projectes inspirats en les millors pràctiques internacionals. Sincerament, crec que ja ho vaig llegir, això, fa una pila d’anys… i continuem igual.

Trobo a faltar que el governador de la institució que tant s’ha prodigat aquests dies no hagi fet una estirada d’orelles al govern espanyol perquè fa deu setmanes que es va publicar al BOE el decret d’ajuts a pimes i autònoms i encara ningú no ha rebut un sol euro, segons que sento dir. Aquesta burocràcia que tanta por fa al Banc d’Espanya va submergint en la misèria milers de pimes i autònoms per la tardança a activar uns ajuts que portaven el segell d’urgència el 12 de març passat!

Per saber com està exactament això, parlo amb el director del departament de Consultoria Estratègica i Finançament de PIMEC, Pere Cots, qui em reafirma que les empreses encara no han rebut res. “Només sabem que a Catalunya vindran 993 milions i que la Generalitat prepara la normativa per veure com reparteix aquests diners, ja que els codis sectorials que inicialment havia previst el govern de Madrid com a receptors, els va deixar finalment a la decisió última de les comunitats. Així doncs, de diners, gens ni mica.” Si la xifra ja és una misèria, és increïble que més de dos mesos després siguem on érem en aquest afer, o pitjor, perquè hi ha gent molt més tocada.

Cal demanar pressa. No es pot fer més. Però continuem. Deveu recordar que en el decret esmentat hi havia tres parts en el repartiment dels diners. Una, de 7.000 milions d’ajuts directes (la comentada), una altra de 3.000 milions per a reestructurar el deute a qui té dificultat per a tornar el crèdit ICO, i una tercera de mil milions, destinada a crear un fons de recapitalització, sobretot pensant en les empreses mitjanes.

Al segon tram hi havia un pas addicional que era la creació d’un codi de bones pràctiques que havia de permetre el desenvolupament de la renegociació del finançament avalat amb les entitats financeres corresponents. Ras i curt, la llista de requisits, vaja. Doncs bé, el codi es va publicar dimecres de la setmana passada, dos mesos justs després del decret. Sembla increïble, oi?

El primer pas ara és que els bancs s’adhereixin al codi. Cots em comenta la importància que s’hi adhereixi tot el sector financer. M’explica que s’ha de tenir en compte que els ajuts en l’àmbit de les quitances és molt limitat per a les pimes, perquè del total de préstecs concedits per un valor de 119.394 milions d’euros, la dotació de 3.000 milions només representa un 2,5% i, com que la banca assumeix un 20% d’aquesta línia de quitança, això representaria un 0,5% de morositat respecte del total atorgat per l’entitat financera, “una xifra totalment assumible, si no la tenen aprovisionada ara”.

Sobre els sectors que necessiten aquest suport, la PIMEC ha posat de manifest que, segons el darrer informe ICO, els sectors del turisme, l’oci i la cultura van rebre préstecs amb aval ICO per valor de 17.913 milions. I fan el seu càlcul particular. “Si a això hi afegim el fet que la cadena de valor i altres sectors –com, per exemple, el transport o l’alimentació, entre més– també han quedat afectats, es pot estimar el volum de préstecs amb necessitat de rebre suport en forma de quitança en uns 30.000 milions d’euros.”

En realitat, qui té dret de sol·licitar la quitança del 50% del préstec és qui hagi perdut l’any 2020 entre un 30% i un 70% de la seva facturació. I, si és superior al 70%, la quitança pot arribar al 75%. Això vol dir que, si tots els qui han demanat préstecs ICO tinguessin aquest volum de caiguda de facturació, el valor de la quitança total seria d’uns 15.000 milions. “Un cop acceptats els requisits demanats, aniran repartint els 3.000 milions fins que s’acabin. I a partir d’aquí, tancaran l’aixeta, i les sol·licituds acceptades però que no hagin estat ateses no rebran res de res”, diu Cots. Li pregunto què passa si un banc no s’adhereix al codi i jo tinc els préstecs ICO fets, precisament, per mitjà d’aquest banc: “En aquest cas, no hi hauria res a fer. No es podrien renegociar. Per això proposem que tota la banca s’adhereixi a aquest codi i que hi hagi una obertura de mires envers l’aplicació de quitances, i també amb la conversió de préstecs amb aval ICO en préstecs participatius, que també està prevista en el decret.”

El tercer tram del decret es referia a la creació del fons de recapitalització d’empreses afectades per la covid, que ha de gestionar la societat mercantil estatal, la Companyia de Finançament del Desenvolupament Espanyola (COFIDES), i està dotat amb 1.000 milions d’euros. L’objectiu és aportar suport públic temporal, sota criteris de rendibilitat, risc i impacte en desenvolupament sostenible, per a reforçar la solvència de les empreses amb seu social a Espanya.

I en quina situació es troba aquest fons destinat sobretot a empreses mitjanes? He entrat a la web de COFIDES i sobre el fons diu, textualment, això: “COFIDES publicarà pròximament en aquesta pàgina web una guia que expliqui el procés de sol·licitud, els formularis que l’empresa sol·licitant haurà d’emplenar i la documentació que s’haurà de remetre, entre la qual hi haurà l’elaboració d’un pla de negoci, que ha de recollir, entre altres punts, l’anàlisi de l’impacte de la covid-19 en els exercicis 2020 i 2021.” Doncs res, restem a l’espera del “pròximament”. Sembla que aquí ni tan sols s’ha començat a fer res…

No cal dir que aquest retard és la cirereta del pastís de la cadena de barbaritats que han anat marcant el camí d’actuacions oficials per a ajudar –pretesament– les empreses i els autònoms en una situació marcada pels estralls de la pandèmia i la imposició de restriccions a l’activitat. Canviarà amb l’arribada dels fons europeus, com demana el Banc d’Espanya? Deixo la pregunta oberta.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Passaport covid: què en sabem i quan entrarà en vigor?
–Vox: Com potenciar la producció de vaccins per a la pròxima pandèmia (en anglès)
–Infobae: Per què en molts estats van ser erràtics en el rastrejament de contactes estrets (en castellà)
–BBC: Sri Lanka: la covid fa augmentar la influència de la Xina al pati de darrere de l’Índia (en anglès)
–Franceinfo: Pandemica“, la minisèrie animada que defensa l’equitat en els vaccins (en francès)
–Euronews: És possible que el trànsit aeri d’Europa no torni a la normalitat fins al 2029 (en anglès)
–The Straits Times: La Xina llança un vaccí d’una dosi enmig d’una nova ronda d’infeccions (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Els vaccinats de qualsevol país podran entrar a l’estat espanyol a partir del 7 de juny
La gent gran i els treballadors estacionals, els més exposats a la covid-19 a Andorra
L’Institut d’Estudis Catalans s’aboca a analitzar la pandèmia i les conseqüències
Escif es desmarca de la crema de “La Meditadora”: “És un acte simbòlic, però no és una falla”


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Passaport covid: què en sabem i quan entrarà en vigor?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits