Report diari sobre el coronavirus: nous dubtes sobre quan va arribar el coronavirus a Europa

  • Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la covid-19

VilaWeb
Una dona pels jardins de Villa Borghese, a Roma, amb la cúpula del Vaticà al fons
Redacció
19.06.2020 - 19:50
Actualització: 19.06.2020 - 19:53

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Més dubtes sobre quan va arribar el coronavirus a Europa i on. Avui s’ha sabut que al desembre ja circulava per Itàlia, segons les anàlisis de les aigües residuals de l’Institut de Sanitat italià (ISS). Tanmateix, el primer cas al país transalpí no es va detectar fins el 21 de febrer, dos mesos més tard.

Al desembre sí que ja s’havia confirmat un cas a Europa, en aquest cas, a França, tot i que no es va saber fins molts mesos més tard. L’estat francès va confirmar que havia tingut un primer cas de covid-19 el 2 de desembre, força dies abans del brot de Wuhan. De fet, en el cas de la Xina, imatges satèl·lit dels aparcaments dels hospitals de Wuhan i les tendències de cerca a internet indiquen que l’epidèmia del coronavirus 2019 podria haver començat el mes d’agost, segons un estudi de la Harvard Medical School. Les autoritats xineses van reconèixer que el primer cas detectat de la covid-19 datava del 17 de novembre.

Avui també és notícia la revisió de dades de les sèries històriques del Ministeri de Sanitat espanyol, que ha fet aflorar 1.177 morts més per la covid-19, amb un total de 28.313. D’aquests, 115 haurien estat entre el 7 de juny –la data en què es va congelar la xifra en 27.136 morts– i el 17 de juny, i la resta serien anteriors.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha descartat de desdoblar grups el curs vinent i ha proposat de fer ‘grups estables’ on els alumnes puguin ‘interactuar’. ‘La idea no és que tinguem un nen que no toca cap altre nen sinó un grup de nens que entre ells es toquen’, ha dit a Catalunya Ràdio. Ha reconegut, però, que seran grups ‘més reduïts que les ràtios tradicionals’ –de 15 a 22, ha dit com a exemple– i que s’entendran ‘com una família’, per això ‘no serà necessari’ respectar les distàncies de seguretat.

En l’àmbit internacional, destaca el cas del Brasil, que avui ha superat el milió d’encomanats. És el segon estat del món que supera aquesta xifra, per darrere dels Estats Units, que en suma dos milions.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 8.648.875 casos confirmats i 458.103 morts. Del total de casos, 4.573.965 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.277.493 casos i 120.948 morts.
—El Brasil, amb 984.315 casos i 47.897 morts.
—Rússia, amb 569.063 casos i 7.841 morts.
—L’Índia, amb 388.640 casos i 12.763 morts.
—El Regne Unit, amb 301.815 casos i 42.461 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 292.348 casos i 28.313 morts.
*A l’estat francès hi ha 158.641 casos i 29.063 morts.


Als Països Catalans hi ha 91.365 casos, 56.458 altes i 14.272 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 70.261 casos, 39.247 altes i 12.495 morts (avui s’hi han incorporat 154 casos, 37 altes i 4 morts)
—Al País Valencià, 17.707 casos, 14.242 altes i 1.467 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos nous de PCR, 80 altes i 1 mort)
—A les Illes, 2.274 casos, 1.890 altes i 224 morts (avui s’hi han incorporat 2 casos i 14 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 855 casos, 792 altes i 52 morts (sense variació)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: Vull un pis fora de la ciutat i amb terrassa

Han estat nou setmanes amb el mercat immobiliari tancat. Les empreses del sector han aprofitat el temps per preparar operacions i parlar amb els clients. El teletreball, en la seva màxima expressió. Calia preparar-ho tot per quan arribés l’anomenada nova normalitat, mentre les trucades a llogaters i propietaris han estat continuades per mirar d’arranjar situacions complexes que no podien esperar i que els reials decrets no han solucionat a temps. Una feina sense visibilitat i una gestió esgotadora han estat el pa nostre de cada dia durant els mesos d’estat d’alarma.

Ara les coses comencen a rutllar. I els primers dies han estat molt moguts, s’han tancat moltes operacions que s’havien anat covant. Però hi ha consciència que el fort repunt de la reentrada s’apaivagarà aviat i es tornarà a un ritme més tranquil. ‘L’any va començar a un ritme molt bo des del punt de vista comercial, però el virus ha sumit el mercat en un forat molt més profund que no s’esperava. Avui dia, és impossible de preveure si es reposicionaran els preus ni aventurar-ne els efectes’, comentava aquest matí Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris, en la presentació del seu informe del mercat immobiliari del 2019 i les previsions pel 2020.

Ha explicat que la primera setmana de la pandèmia l’entrada de contactes comercials ja va baixar un 80%, i que després l’activitat de visites a les propietats es va aturar al 100% durant nou setmanes, tot i que, comercialment, l’objectiu inicial era mantenir totes les operacions en curs i reprogramar-les al cap de dues o tres setmanes, que era el primer horitzó de l’estat d’alarma. Tot, oferta, demanda i operacions en curs van quedar congelades durant aquest període. La feina canviava de lloc i d’objectiu. ‘El més urgent era resoldre els problemes de les botigues tancades i els inquilins en règim de lloguer que quedaven amb recursos més limitats i vam crear un marc d’actuació que consistia en un acord entre propietaris i llogaters, tant de locals com d’habitatges, en què durant els tres primers mesos es pagaria la meitat del lloguer i la resta es deixava per al 2021. Ens ha funcionat. I cal esmentar els casos en què alguns propietaris, proactivament, ens van dir que condonaven rendes d’un parell de mesos als seus llogaters.’

I continua explicant que ara cal reprendre tot allò que tenien congelat. Veu com ràpidament es tanquen nous contractes de lloguer i vendes de segona mà en els quals, en gran manera, ja s’havia treballat les setmanes de confinament; unes setmanes, diu, que ‘van ser molt dures de feina de gestió’. I, fet important, amb el confinament la gent ha canviat algunes maneres de pensar que es tradueixen en la demanda. Persones de classe mitjana i mitjana alta que viuen en pisos de poca lluminositat i que, havent acabat el confinament, prioritzen la idea de sortir de la ciutat i valoren més les terrasses. És un canvi que no es pot passar per alt, però que probablement serà passatger… Si no hi torna a haver un confinament, és clar.

Pel que fa al mercat, des del punt de vista de l’oferta, nota que des de la tornada s’ha retirat producte de la venda. Són propietaris que no tenen necessitat imperiosa de vendre, en l’entorn baixista creat en aquests moments d’incertesa, i prefereixen esperar un temps. Sí que espera que entrarà producte nou, però a un preu més realista que no el d’abans de començar la pandèmia. En canvi, en el lloguer diu que no ha vist cap efecte de traspàs de pisos turístics a tradicionals. ‘Els nostres clients prefereixen esperar per motius diversos’, diu. I entre aquests motius, n’esmenta dos. ‘El primer és que prefereixen tenir el pis buit uns mesos que no lligar-se amb un contracte de set anys, i el segon és que molts tenen por que, si ara fan el pas de transformació del pis, quan el vulguin tornar a turístic no tinguin problemes per a obtenir la llicencia’. I també comenta que les pròrrogues tàcites promogudes pels decrets alteraran l’oferta enguany.

Pel que fa als preus, Homedes es mostra molt prudent. Diu que en la venda encara no han vist una tendència definida en cap sentit. Les operacions que han fet aquests primers dies de desconfinament han estat fonamentalment fruit de les negociacions que s’havien dut a terme durant les setmanes anteriors. Diu que és igualment d’hora per a veure tendències, si bé en l’obra nova no esperen cap baixada a curt termini, tot i que els compradors, per la seva banda, ho intenten.

En els locals comercials, creu que hi haurà canvis substancials. Molts tancaran i la repercussió sobre els preus, de venda i de lloguer, es fa molt difícil de generalitzar, atès que depèn molt de la zona on estiguin ubicats. Les diferències poden ser molt importants. Sí que té molt clar que mentre la demanda d’habitatges continuarà creixent, la de locals disminuirà.

I, per últim, fa tres previsions interessants. ‘Creiem que el repunt d’activitat actual afluixarà cap al setembre. La segona és que pensem que prevaldrà el lloguer sobre la venda durant aquest any. I la tercera és que no preveiem de recuperar el nivell d’activitat del 2019 fins a mitjan 2021, encara hi ha moltes incògnites sobre la taula’, conclou.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

—VilaWeb: Coronavirus a palau: presidents i ministres han patit el coronavirus arreu del món
—Deutsche Welle: Berlín-Neukölln: famílies de migrants i d’ingressos baixos en confinament pel coronavirus (en anglès)
—Corriere della Sera: El Brasil: un milió de casos. Metges Sense Fronteres: ‘Un malson fora de control’ (en italià)
—BBC: El coronavirus ja era a Itàlia al desembre, segons un estudi sobre les aigües residuals (en anglès)
—France Inter: Els Navahos, grans oblidats de Washington, primeres víctimes del coronavirus (en francès)
—South China Morning Post: La Xina intensifica els controls sobre les importacions d’aliments enmig del brot de Pequín (en anglès)
—Infobae: La increïble història de l’assegurança contra pandèmies que ningú va comprar i que podria haver salvat l’economia (en castellà)
—CNN: Els científics temen que la desforestació, els incendis i la covid-19 creïn una ‘tempesta perfecta’ a l’Amazònia (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

La revisió de dades del Ministeri de Sanitat espanyol fa aflorar 1.177 morts per la covid-19
Bargalló descarta de desdoblar classes i proposa ‘grups estables’ d’entre 15 i 22 alumnes
Un estudi detecta restes de la covid-19 al nord d’Itàlia al desembre

 


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any