Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Les dades epidemiològiques del País Valencià són com més va més positives. Hi ha 34 malalts a les UCI: fa tres mesos, el 18 de febrer, n’hi havia 404. El 18 de març, 145, i el 18 d’abril, 66. Avui, a més, hi ha 1.450 casos actius, i el 18 de febrer eren 18.341. La incidència a catorze dies ja s’acosta a la mínima franja possible (per sota dels 25 punts), amb 29,58 punts. A Catalunya també baixen els indicadors, més a poc a poc. La velocitat de propagació baixa de dues centèsimes, fins a 0,75, i s’aferma dessota el llindar de l’1; i el risc de rebrot davalla fins a 125 (-14). Més avall dels 100 punts es considera que el risc és baix. Quant a les Illes, la situació també és estable i molt millor respecte de fa uns quants mesos; hi ha 16 malalts a les UCI, la xifra més baixa del juliol passat ençà. A més, les Illes recuperaran aquest estiu 78 rutes aèries inactives des del març de l’any passat.

Administrar una segona dosi de Pfizer als menors de seixanta anys que han rebut la primera d’AstraZeneca és segur i eficaç, segons l’estudi que el Ministeri de Sanitat espanyol va encarregar a l’Institut de Salut Carlos III. Tanmateix, l’estudi no avalua si és més eficaç que la segona dosi també sigui d’AstraZeneca, com l’Agència Europea del Medicament recomana des de fa setmanes, i com ha demanat reiteradament el Departament de Salut català. De fet, la possibilitat de combinar vaccins ha estat qüestionada per molts experts, que apunten que el d’AstraZeneca és segur de sobres i que no cal alterar els protocols. En estats com el Regne Unit, més de vint milions de persones han rebut la primera i la segona dosis d’AstraZeneca i els casos de trombosi han estat molt remots i no significatius. Quant a això, l’epidemiòleg Oriol Mitjà va dir aquest cap de setmana que “el risc de trombes amb la segona dosi (un per milió) és molt inferior al de la primera (onze per milió)”. Sanitat podria confirmar avui si permet que els menors de seixanta anys rebin la segona dosi d’AstraZeneca. A la Unió Europea, fins a dinou estats autoritzen la segona dosi d’AstraZeneca i tan sols cinc l’administren de Pfizer o de Moderna (França, Alemanya, Finlàndia, Suècia i Dinamarca).


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.085.981 casos, 30.768 morts i hi ha 460 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 164.656.186 casos confirmats i 3.411.723 morts. Del total de casos, 143.576.128 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 33.750.602 casos i 600.609 morts;
–L’Índia, amb 25.478.736 casos i 282.906 morts;
–El Brasil, amb 15.661.106 i 436.862 morts;
–L’estat francès, amb 5.881.137 casos i 107.812 morts;
–Turquia, amb 5.139.485 casos i 45.186 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.619.848 casos i 79.502 morts.


La píndola de Jordi Goula: “L’exportació catalana creix fins a màxims històrics”

Les exportacions de béns el primer trimestre del 2021 a Catalunya han representat un nou rècord històric, amb 19.183 milions d’euros, segons les dades del Ministeri d’Indústria espanyol que es van fer públiques ahir. Aquesta xifra supera d’un 10% les obtingudes el primer trimestre de l’any passat (la caiguda va ser a l’abril) i les del 2018 i del 2017. Respecte del 2019, que va acabar essent l’any amb més exportacions històriques de Catalunya, l’augment és del 5%.

El fet diferencial, en el context actual, és que la taxa de creixement del primer trimestre sobre el 2020, del 10,2%, és més del doble de la que es registra a tot l’estat espanyol, on ha estat del 4,9%. Així, en l’anàlisi de les contribucions a aquesta taxa de variació anual del període que fa el ministeri espanyol, la comunitat amb la contribució més gran ha estat Catalunya, amb 2,6 punts percentuals –més de la meitat. A més, recorda que les exportacions catalanes van ser el 26,5% del total estatal. Sobre això, cal destacar que la segona comunitat amb més exportacions i participació més alta en si durant aquest període, ha estat el País Valencià, amb l’11,3% del total i un creixement del 3,6%.

Val a dir que les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics (29,2% del total, amb un augment del 10,8% interanual), seguides de béns d’equip (16,9% del total i un 11,7%) i alimentació, begudes i tabac (14,4% de total i un 5,5%). Entre totes tres, representen una mica més del 60% de les exportacions catalanes. Per una altra banda, les exportacions del País Valencià es van concentrar en els sectors de l’alimentació, begudes i tabac (25,2% del total i un augment del 9,4% interanual), semimanufactures no químiques (15,6% del total i un 14,2%) i el sector de l’automòbil (14,5% de total, amb una caiguda del 19,8% interanual).

El fet és que a Catalunya, les exportacions del sector químic representen la meitat de tot l’estat espanyol, les de béns d’equipament, un 23,2% i les d’alimentació, un 20%. Són participacions molt altes que expliquen l’arrelament industrial i la bona marxa de les empreses catalanes que vénen a fora. Parlo amb Joan Tristany, director general de l’Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC) i el veig optimista per als mesos vinents. M’assegura que en les empreses industrials exportadores, en aquests moments, hi ha una certa “eufòria continguda”, i que l’entrada de comandes és molt alta, fins al punt que moltes empreses tenen la cartera plena per a uns quants mesos. M’explica també que, a conseqüència d’això, es van desencallant molts projectes d’inversió a diversos sectors, perquè moltes empreses veuen que la demanda creix molt de pressa.

Però aquest creixement tan ràpid i generalitzat ha fet que es formessin colls d’ampolla importants en l’aprovisionament de diversos materials que arriben de fora. “Aquest és el problema més gros d’aquestes empreses, ara com ara. Hi ha molta dificultat a aconseguir microxips, motors, primeres matèries… i per culpa d’això pot ser que no es puguin complir els terminis per a servir les comandes. Les empreses d’aquí es troben amb competidors estrangers molt més poderosos a l’hora de negociar amb els productors d’origen els materials que necessiten. No és qüestió de preus, sinó de poder de negociació.” De totes maneres, afegeix, els preus també s’han disparat. “Hi ha empreses que fan estocs de materials, pensant a poder-los fer servir en les comandes del 2022. Aquestes operacions fan que els preus encara es vegin més pressionats, mentre els nolis també pugen, perquè no hi ha tants vaixells en circulació”, em comenta.

Quant als països, els principals clients de sempre són els que han creat el gruix del creixement de les exportacions catalanes. El 37% del total s’ha repartit entre França, Alemanya i Itàlia, amb creixements entre el 15% i el 20%. Però no es pot deixar de banda el cas de la Xina, amb un augment del 43% i un pes que ja arriba a la meitat del d’Itàlia. Ara com ara, més del 4% de les vendes catalanes a l’exterior ja van cap a la Xina.

“La Xina ha estat un dels factors importants en el creixement de les exportacions, com també la normalització, al cap de mesos de poca claredat, de les relacions comercials amb el Regne Unit, després del Brexit”, em comenta Cristina Serradell, directora d’internacionalització d’Acció. Segons que diu, sectors com el de salut i el químico-farmacèutic i una lleugera millora en l’automoció han estat clau. I destaca un fet que crec que és molt important en aquests moments: “Creixen amb força les propostes de moltes empreses –a través nostre– per entrar a nous mercats. Sobretot les del sector químico-farmacèutic i l’agroalimentari són capdavanteres en aquest sentit. Volen ampliar el ventall de destinacions i diversificar les vendes a nous mercats, aprofitant la recuperació econòmica de diversos països, això sí, amb intensitat diversa”, afegeix. I em fa adonar que “les empreses que ja estaven ben situades amb contactes a l’exterior han demostrat tot aquest temps una resiliència més gran i han superat la crisi amb menys dificultats”.

I un últim punt, però molt important. Jo els he parlat de les estatístiques del març i tots dos em diuen que sí, que va anar molt bé, però que l’abril i la part de maig que ja hem fet van pel mateix camí. “Coincidint amb la davallada salvatge de l’abril passat, el creixement interanual del d’enguany serà espectacular”, coincideixen a pronosticar ambdós experts.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Guardian: “Urgent. Cal oxigen”: els nepalesos es mobilitzen per fer-se càrrec de la crisi de la covid (en anglès)
–Infobae: Per què el món no va aconseguir de frenar la covid (en castellà)
–Vox: La covid va demostrar que la mala qualitat de l’aire en interiors ens fa emmalaltir. Ho podem solucionar (en anglès)
–Le Figaro: Per què cada vegada es critica més el fet d’haver de portar màscara a l’aire lliure (en francès)
–The Straits Times: Els metges de Tòquio demanen de cancel·lar els Jocs Olímpics a causa de la covid (en anglès)
–Politico: Per què Bulgària va un pas enrere dins la Unió Europea en la campanya de vaccinació? (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Un estudi avala la seguretat d’administrar Pfizer després d’una dosi d’AstraZeneca
Les Illes recuperaran aquest estiu setanta-vuit rutes aèries inactives d’ençà del març de l’any passat


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits