Report diari sobre el coronavirus: La covid ja s’escampa per Europa més de pressa que en la primera onada

  • Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la covid-19

VilaWeb
Redacció
15.01.2021 - 19:50

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La nova onada ha fet circular la covid-19 per Europa com no s’havia vist fins ara i les xifres de mort superen, en alguns casos, les de la primera onada. Al Regne Unit, on ha sorgit una nova variant, les infeccions s’han quadruplicat en un mes, de 15.000 el dia a vora 60.000. El primer ministre, Boris Johnson, ha anunciat que enduria les mesures per als viatgers que volguessin entrar al país, a fi de protegir-lo de l’entrada de noves variants, com les que han sorgit a Sud-àfrica i al Brasil. Però més enllà de l’epicentre britànic, hi ha el cas de la República d’Irlanda, per exemple, on els casos han augmentat en un 475% en dues setmanes. I a Portugal, un 108%, cosa que l’ha fet tornar al confinament estricte. I les dades de morts no són pas millors. A l’abril, el pic de morts a la Unió Europea va ser de 3.935 en un dia. En aquesta onada s’ha superat unes quantes vegades els 4.000 morts diaris i s’ha arribat a 24.000 morts en una setmana.

El País Valencià és la zona del país on de moment colpeja amb més intensitat aquesta tercera onada: avui, les UCI, saturades, han superat per primera vegada el llindar dels tres mil ingressats, i s’hi ha registrat un nou rècord de contagis nous, amb 7.497 casos. A més, només de dilluns ençà hi ha hagut 300 morts. Sobre el total de 3.544 pacients que s’han mort de covid d’ençà de l’esclat de la pandèmia, aquesta xifra significa que tan sols en una setmana hi ha hagut, aproximadament, el 8,5% de les defuncions. A les Illes, on els indicadors també són crítics, Formentera s’ha tancat perimetralment arran de l’augment de casos. I a Catalunya, en canvi, el Departament de Salut insisteix que no té dades que indiquin que el rebrot tan accentuat que es constata al sud del país i en diversos punts d’Europa hi hagi de ser igual. Així i tot, avui s’han ajornat les eleccions al 30 de maig, tan sols amb l’oposició del PSC.

En un altre ordre de coses, aquests darrers dies han aparegut informacions sobre diversos batlles del país que havien aprofitat el seu contacte amb residències i altres centres sanitaris per vaccinar-se, cosa que ha causat indignació a l’administració. I a l’estat espanyol, Castella i Lleó ha esquivat el marc de l’estat d’alarma i avança el confinament nocturn a les vuit del vespre. El País Basc està valorant fer el mateix arran de l’augment dels contagis. Avui, mentrestant, la xifra de contagis de coronavirus al món ha superat els dos milions.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 664.219 casos, 22.140 morts i hi ha 1.094 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 93.861.080 casos confirmats i 2.009.441 morts. Del total de casos, 67.029.564 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 23.900.639 casos i 398.948 morts;
–L’Índia, amb 10.541.760 i 152.086 morts;
–El Brasil, amb 8.328.061 casos i 207.183 morts;
–Rússia, amb 3.520.531 casos i 64.495 morts;
–Regne Unit, amb 3.316.019 casos i 87.295 morts;

*A l’estat francès hi ha 2.851.670 casos i 69.313 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.252.164 casos i 53.314 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: “Vénen temps difícils per a l’ocupació”

Els serveis d’anàlisi dels bancs ja es comencen a bellugar per mirar de dir-nos què passarà enguany. Els més matiners han estat els del BBVA, que ahir rebaixaven la previsió del PIB de l’estat espanyol per al 2021 en mig punt, fins al 5,5%, la qual cosa representa la primera pedra contra el govern espanyol, que manté el creixement de l’any en gairebé el 10%. No deixa de sorprendre que, quan encara no és clar què va passar el darrer trimestre de l’any passat, ja comencem a fer anar la bola de vidre del 2021. Crec sincerament que és massa d’hora. Faig una mica més de cas de l’indicador compost avançat que va presentar ahir l’OCDE i que deixa l’estat espanyol molt a la cua del creixement entre l’abril i el desembre dels països de l’Organització, només per davant d’Eslovàquia, Islàndia i Indonèsia. Això vol dir que fa uns quants mesos que l’estat espanyol es va despenjant de la recuperació que hi ha als països de l’OCDE de manera continuada des de l’avenç per la pandèmia al març i l’abril. La veritat sigui dita, això tampoc ho tinc gaire clar.

Alguns, en canvi, posen la mirada més lluny, no tant amb la idea de quantificar, sinó de mirar de definir quines tendències hi haurà després dels canvis de tota mena que ens ha portat la pandèmia. En aquest sentit, m’ha agradat un treball que s’inclou en el darrer butlletí econòmic trimestral del BCE, publicat la setmana passada, en què es fa una enquesta a directius de 75 empreses europees capdavanteres, de les quals un 60% són industrials i un 40% del sector serveis.

El seu principal objectiu era esbrinar la percepció que tenen aquestes empreses capdavanteres sobre l’impacte a llarg termini de la pandèmia de la covid-19 en el seu negoci. Als efectes de l’enquesta, el llarg termini es defineix com “una nova normalitat quan –com a conseqüència, per exemple, del desenvolupament d’un vaccí o d’un tractament més efectiu– l’economia deixi de veure’s sotmesa a disrupcions significatives o a canvis abruptes derivats de virus o de les mesures necessàries per contenir-lo”. En definitiva, un llarg termini que potser no és tan llarg, perquè els canvis han accelerat totes les referències que teníem abans de la pandèmia.

Més del 40% dels participants va esmentar un augment de l’ús del teletreball, i gairebé el mateix percentatge va assenyalar que la pandèmia havia fet que la seva empresa accelerés l’adopció de tecnologies digitals, la qual cosa canviarà la manera d’operar a llarg termini. Això no sembla cap novetat, però pot comportar canvis importants, perquè no és igual treballar des de casa –com fem ara nosaltres– que implementar el teletreball dins l’estructura productiva. Al voltant d’una cinquena part dels enquestats va indicar una disminució acusada dels viatges de feina i un augment de les reunions virtuals, i una proporció semblant va assenyalar un increment del comerç electrònic. Tampoc és nou, però l’estalvi de temps i de diners que representa és molt important. I més nou em sembla comprovar que gairebé la cinquena part dels participants destaqués que les mesures adoptades en resposta a la pandèmia incrementarien la capacitat de resistència o la flexibilitat de la seva empresa a llarg termini. És una lectura positiva que neix de la lluita contra el desastre que vivim. Això plantegen des del punt de vista de l’oferta.

Des de l’altra banda, una proporció significativa dels enquestats va esmentar la caiguda de la demanda i els canvis en la seva estructura com a motius d’especial preocupació. Gairebé el 30% va indicar que la disminució de la demanda dels productes o serveis era una de les principals repercussions a llarg termini de la pandèmia per al negoci, i més del 20% va assenyalar canvis duradors en l’estructura de la demanda. Aquest punt em sembla important, perquè reflecteix l’opinió que alguns dels canvis en els hàbits de vida i de treball induïts per la pandèmia –en especial l’augment de l’activitat i del consum en línia, amb el consegüent descens dels desplaçaments– es consolidaran. I que, a conseqüència d’aquests canvis en el comportament dels consumidors, és probable que hi hagi un augment de la concentració en el mercat.

Em sembla interessant també veure que gairebé el 60% dels participants va estar en desacord quan els van demanar si l’augment del teletreball reduïa la productivitat, mentre que el 20% estava d’acord amb l’afirmació. En aquest sentit, tot i que la menor interacció informal i personal es considerava un aspecte negatiu, també es percebien molts avantatges, com ara la disminució de la pèrdua de temps en desplaçaments al lloc de feina, la possibilitat de compaginar millor els compromisos familiars i els professionals i la connectivitat més gran. Es va observar, per exemple, que, a conseqüència del teletreball, els treballadors ara estaven gairebé sempre accessibles, cosa que no passava abans, a causa dels desplaçaments al lloc de feina o als viatges de feina. També es va observar que algunes funcions, com les vendes, havien passat a ser molt més productives quan es feien virtualment.

I queda la qüestió cabdal, que és com pairan el canvi les empreses, en termes de productivitat i les seves derivades, l’ocupació, la competitivitat i els resultats. Doncs el 60% va assenyalar que la productivitat augmentaria en la seva empresa o sector, mentre que pràcticament ningú pensava que la productivitat disminuiria. Per contra, el 55% preveia que tindria un impacte negatiu a llarg termini sobre l’ocupació, enfront d’un 10% que va indicar un efecte positiu. Aquest és, sense dubte, l’aspecte més preocupant de les conclusions, perquè reflecteix com han après les empreses a mantenir la producció, malgrat les restriccions imposades sobre el factor treball a conseqüència del distanciament social i gràcies a la identificació de successives millores d’eficiència associades.

En definitiva, les grans empreses europees tenen clara la idea que vénen temps molt difícils per a l’ocupació. Si més no, en relació amb la seva magnitud. Sospito que la conclusió és extrapolable a la resta d’empreses, si pensem en els lligams que hi ha avui dins tot el teixit productiu. Evidentment, cada país tindrà la seva pròpia evolució i haurà de cercar les solucions pertinents, però com a avís per a navegants crec que és important no perdre-ho de vista, i menys en un país com el nostre, que habitualment és capdavanter en els rànquings de gent desocupada.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Marisa Blasco: “Faria visites guiades a l’UCI perquè la gent veiera el patiment dels malalts i del personal sanitari”
–BBC: Quina eficàcia té una dosi única de vaccí contra la covid-19? (en anglès)
–Le Figaro: La Xina col·loca vint mil persones en centres de quarantena forçada (en francès)
–Vox: El pla d’estímul de la covid d’1,9 bilions de dòlars de Joe Biden, explicat (en anglès)
–Franceinfo: Vaccins contra la covid, heus ací les respostes a les quaranta-una preguntes més freqüents que heu fet (en francès)
–CNN: Com la tecnologia solar podria ajudar a distribuir els vaccins contra la covid-19 a l’Àfrica (en anglès)
–Politico: Vuit raons per les quals el Regne Unit encapçala la cursa europea de vaccinació contra el coronavirus (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Formentera es tanca perimetralment arran de l’augment de casos de la covid
Les eleccions al Barça, ajornades i sense nova data
Polèmica per la vaccinació de batlles al país
Castella i Lleó esquiva el marc de l’estat d’alarma i avança el confinament nocturn a les vuit del vespre


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any