Report diari sobre el coronavirus: Pfizer avança cinquanta milions de dosis a la UE. Fraga i la Llitera es confinen

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Brussel·les ha arribat a un acord amb Pfizer-BioNTech perquè avanci el lliurament de cinquanta milions de dosis del seu vaccí el segon trimestre d’enguany per a cobrir la falta de subministrament dels vaccins de Janssen que havien d’arribar avui. Ho ha anunciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, qui també ha dit que començaran a negociar amb la farmacèutica per a comprar 1.800 milions de dosis per a l’any vinent i el 2023. Per la seva banda, l’Agència Europea de Medicaments ha tornat a avalar el vaccí de Janssen i comunicarà la setmana vinent les conclusions sobre l’estudi dels casos remots de trombosi als Estats Units, que representen un 0,00009% dels vaccinats. Respecte de Janssen, els governs del país es reunien avui amb el Ministeri de Sanitat espanyol i les altres autonomies per a analitzar la nova situació. I encara sobre la vaccinació, Alemanya ha decidit que inocularà vaccins de Pfizer o Moderna a les persones menors de seixanta anys que van rebre una primera dosi d’AstraZeneca. El govern alemany s’ha decantat per la mateixa alternativa que el govern francès, mentre l’espanyol continua sense aclarir què farà.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al congrés per parlar de la fi de l’estat d’alarma el 9 de maig, cosa que farà caducar la majoria de les restriccions de mobilitat vigents i el confinament nocturn. Ha anunciat que el govern espanyol prorrogarà les mesures sobre els desnonaments de famílies vulnerables i els lloguers tres mesos més, tot i que els desnonaments continuen. Quant als fons europeus, que ahir va evitar de concretar quan arribarien, avui el vice-president del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ha reclamat que s’evitin “retards innecessaris” en la seva posada en marxa.

Avui ha començat el confinament perimetral de Fraga i la Llitera a causa de l’augment de casos a la Franja. A més, les reunions s’han limitat a quatre persones i les activitats no essencials hauran de tancar a les vuit del vespre, entre més mesures que s’aplicaran fins el 9 de maig. La incidència a Fraga és de 286 casos per cada 100.000 habitants (fa una setmana era de 188). A la comarca de la Llitera, la zona de salut de Tamarit presenta una incidència de 504 casos per 100.000 habitants (fa una setmana, 388) i la de Binèfar, 396 (240 fa una setmana).

A les Illes, s’ha detectat un cas de la variant brasilera de la covid-19 a Mallorca i tres casos de la variant sud-africana a Eivissa. El cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Son Espases, Antonio Oliver, i el portaveu del Comitè de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes, Javier Arranz, han explicat que havien estat casos asimptomàtics o lleus i que no havien causat brots ni casos associats.

Per la seva banda, la consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Ana Barceló, ha rebut la primera dosi del vaccí d’AstraZeneca. Barceló, de seixanta-dos anys, és la primera consellera vaccinada del país.

Sobre les dades de Catalunya, el BIOCOMSC ha assegurat que amb les primeres xifres semiconsolidades del cap de setmana i dilluns es podia veure que Setmana Santa no va causar un augment de l’acceleració dels casos, tot i que caldrà esperar els dies vinents.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.034.104 casos, 29.999 morts i hi ha 653 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 138.519.964 casos confirmats i 2.978.304 morts. Del total de casos, 111.360.838 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 32.089.298 casos i 577.360 morts;
–L’Índia, amb 14.045.609 casos i 172.924 morts;
–El Brasil, amb 13.601.566 i 358.718 morts;
–L’estat francès, amb 5.106.329 casos i 99.480 morts;
–Rússia, amb 4.666.209 casos i 104.000 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.387.022 casos i 76.756 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “L’endeutament privat creix fins al 147% del PIB”

Parlem molt del deute públic i poc del privat. Potser perquè el primer ens afecta tots, d’una manera o altra, i el segon tan sols les empreses i algunes famílies. Però això no vol pas dir que no sigui tan important, perquè unes empreses molt endeutades –com tantes n’hi ha ara– tenen poc marge de maniobra en cas d’una eventualitat determinada, com ara la sortida de la crisi. Això mateix passa a les famílies, si bé amb unes repercussions socials globals molt diferents.

Bé, ahir el Banc d’Espanya va fer públics els comptes financers de l’economia espanyola, que indiquen que el deute consolidat de les empreses i de les famílies va arribar a 1,653 bilions d’euros el quart trimestre del 2020, un 2,5% per sobre dels 1,612 bilions registrats un any abans. El creixement és més impressionant si el relacionem amb el PIB, perquè en un any hem passat del 129,5% al 147,4%. Potser és bo de recordar que, en termes comparatius, el deute públic a què ens referíem fa pocs dies és el 120% del PIB. El fort repunt de la ràtio d’endeutament sobre el PIB es deu, sobretot, a la davallada del PIB (denominador de la ràtio) i, en menor mesura, a l’augment del deute (numerador).

Ara, l’augment del deute agregat és fruit d’un comportament molt diferent dels dos sectors que el componen, perquè el consolidat corresponent a les societats no financeres va augmentar de 904.000 milions a 952.000 i assolí l’equivalent al 84,9% del PIB. En canvi, el de les famílies va disminuir de 709.000 milions a 701.000 i la ràtio se situà en un 62,5% del PIB. A aquest fet ara hi hem posat xifres concretes, però que ja era previsible, del moment en què el govern espanyol, per parar el cop de la pandèmia en la manca de liquiditat de les empreses, va optar pels crèdits bancaris amb aval de l’ICO, en lloc d’optar pels ajuts directes. Això ha implicat un augment de l’endeutament empresarial superior al 5%, repartit d’una manera diversa. A moltes empreses l’afectació haurà estat lleu, però per a moltes pimes i autònoms, sobretot, als quals els ha impedit de treballar, pot significar una llosa difícil de sostenir.

L’estudi fa un afegitó entre parèntesis, amb una dada addicional que em sembla prou digna de ressenyar. Concretament, quan parla del crèdit a les empreses, diu que si s’hi inclogués el deute interempresarial, aquesta ràtio passaria del 84,9% al 107,7%. Recordem que el crèdit interempresarial neix de la venda de béns o serveis mitjançant un acord entre proveïdor i client d’ajornar el pagament de l’intercanvi comercial a una data determinada en el futur, amb una casuística molt particular (vegeu la píndola del proppassat 26 de febrer). La xifra actual és de 254.000 milions d’euros –molt important dins el sistema– i va créixer de 2.500 milions durant l’any passat.

L’altra cara dels comptes financers presentats pel Banc d’Espanya és la mesura de la riquesa financera de les famílies. Resulta que a tot l’estat espanyol els actius financers de les cases van acabar el quart trimestre del 2020 amb un import total de 2,347 bilions d’euros, un 1,7% inferior al d’un any abans. Segons l’informe, aquesta disminució és deguda a revaloracions netes negatives de -118.100 milions d’euros, que es van concentrar principalment en el primer trimestre del 2020, originades per la caiguda del preu de les accions en els mercats financers. En relació amb el PIB, els actius financers totals de les famílies van significar un 209,2% a la fi del quart trimestre del 2020, uns 17 punts percentuals més que un any abans, a causa de la forta reculada del PIB (denominador) el 2020. Cal dir, com a referència, que, segons el Banc d’Espanya, la riquesa financera abasta entorn de la cinquena part de la riquesa total de les famílies, que mantenen la part majoritària en el sector immobiliari.

És ben curiós de veure el comportament de les famílies en l’any de la pandèmia, en el qual hem estalviat més. Recordem que les famílies de l’estat espanyol, l’any passat, van aconseguir una taxa d’estalvi del 14,8% de la seva renda disponible, que supera de 8,5 punts la registrada el 2019 i és la més alta de tota la sèrie, començada el 1999, segons que informa l’INE. Doncs, per components, el gruix dels actius financers de les famílies es trobava, en acabar el 2020, en efectiu i dipòsits (el 42% del total), seguit de participacions en el capital (23%), assegurances i fons de pensions (17%) i participacions en fons d’inversió (15%). El component d’efectiu i dipòsits va ser el que més va créixer dins els actius financers de les cases (de 3,8 punts percentuals) respecte d’un any abans. En canvi, el pes de les participacions en el capital va ser el que més va baixar (-5,2 punts), fonamentalment de resultes del component de les revaloritzacions, que va ser negatiu.

Amb un cop d’ull a aquestes xifres veiem el grau d’engabiament en què es troba l’estalvi financer, per culpa dels mínims –si no negatius– tipus d’interès. Així i tot, més del 40% de l’estalvi és materialitzat en efectiu i dipòsits –i creixent– que no tenen cap rendibilitat. Una quarta part és en accions, malgrat el risc de la borsa, si bé en aquests moments hi ha gent disposada a afrontar-lo, encara que el 2020 el seu pes en el total baixés, perquè també va baixar el preu de les accions. Les participacions de fons d’inversió són d’un 15% i cal suposar que continuaran pujant, perquè els bancs tenen molt interès a canviar dipòsits en participacions dels fons gestionats per ells, per tal com les comissions són molt més sucoses… i no fan tan mal d’ulls. La rendibilitat dels fons tampoc no ha estat gaire atractiva, la veritat sigui dita, malgrat els esforços que fan els comercials dels bancs a convèncer la clientela que és una col·locació molt millor que no els dipòsits.

En definitiva, un any en què, financerament, algunes empreses han augmentat perillosament l’endeutament i que l’han rebaixat les famílies, les quals, per una altra banda, malgrat el creixement espectacular de l’estalvi, no n’han pogut treure cap rendiment monetari.