Report diari sobre el coronavirus: Catalunya es prepara per tornar al confinament nocturn

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern de la Generalitat de Catalunya decidirà ben aviat si decreta un nou confinament nocturn a les ciutats amb més incidència de la covid, tal com ha fet la Generalitat Valenciana. El gabinet jurídic del govern català ha conclòs que no es pot decretar un confinament nocturn general perquè no hi ha un estat d’alarma vigent, però sí que s’encabeix en el marc jurídic un confinament heterogeni als llocs on la covid fa més estralls. L’ex-president de la Generalitat Quim Torra ha demanat avui de tornar a posar “la vida i la salut primer” amb un nou confinament nocturn abans de mitjanit, a més de facilitar proves d’antígens a les farmàcies, tornar al teletreball i obligar el personal essencial a vaccinar-se, tal com va anunciar ahir el president francès, Emmanuel Macron. De fet, l’anunci de Macron que es requerirà el certificat digital per entrar en espais com ara restaurants o en alguns transports públics ha disparat la sol·licitud de vaccinacions a Catalunya Nord.

Aquesta ha estat la primera nit al País Valencià amb el nou confinament nocturn d’una de la nit a sis del matí, que ha passat sense incidents remarcables. Avui s’hi han registrat 1.553 contagis nous i hi ha actius 18.572 casos, un 4,29% del total. A les Illes, s’hi han registrat 599 casos i la pressió hospitalària ha augmentat d’un 18%. A Catalunya s’han declarat 8.423 casos nous i el Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) ha avisat que el nombre de casos detectats per setmana a Catalunya ja és el més alt de tota la pandèmia, però que el grau de positivització fa que la situació real de la pandèmia encara sigui pitjor que la detectada. Per saber la incidència real, han dit, caldrà esperar a rebre les dades sobre els contagis de la setmana passada detectats als centres d’atenció primària. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, pensa que les mesures anunciades ahir seran insuficients. Alhora, ha demanat paciència amb l’atenció primària i responsabilitat a la població perquè, encara que la majoria de nous contagis siguin entre la població juvenil, també pot haver-hi morts en aquest grup d’edat.

Finalment, després de mesos d’espera, el govern espanyol ha anunciat que dimarts vinent aprovaria el decret que permetrà la venda lliure i sense receptes de proves d’antígens a les farmàcies. És una mesura que els experts fa mesos que demanen i que molts estats de l’entorn apliquen amb total normalitat de fa temps, però que el govern espanyol ha blocat fins ara.

Als Estats Units, les autoritats sanitàries han avisat d’un possible vincle entre el vaccí monodosi de Janssen i la síndrome de Guillain-Barré, una malaltia en què el sistema immunitari ataca els nervis. Amb tot, cal tenir en compte que tan sols s’han documentat 100 possibles casos d’aquesta síndrome entre els 12,8 milions de persones que han rebut el vaccí als Estats Units. És a dir, un 0,0007% del total. L’administració d’aliments i medicaments (FDA) ha actualitzat a la seva pàgina web la informació sobre el vaccí de Janssen per explicar que existeix un “vincle” entre l’administració del vaccí i la malaltia, tot i que deixa clar que ara per ara les dades són insuficients per a establir una relació causal.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.232.973 casos i 31.058 morts, i actualment hi ha 289 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 188.341.548 casos confirmats i 4.059.080 morts. Del total de casos, 172.173.418 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.766.952 casos i 623.044 morts;
–L’Índia, amb 30.941.863 casos i 409.503 morts;
–El Brasil, amb 19.106.971 i 534.311 morts;
–L’estat francès, amb 5.833.175 casos i 111.353 morts;
–Rússia, amb 5.813.899 casos i 144.492 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 4.015.084 casos i 81.033 morts.

La píndola de Jordi Goula: Pujada forta de l’absentisme per la covid-19

La pandèmia, entre moltes altres coses, ha causat que la taxa d’absentisme a l’estat espanyol el 2020 es dispari fins al 7,1%, un nou màxim històric. Amb les dades oficials sobre hores pactades i hores no treballades per incapacitat temporal (malaltia…) i més causes, es pot estimar que, el 2020, la pèrdua total d’hores laborables va arribar a gairebé 1.700 milions, xifra rècord respecte dels 1.460 milions del 2019.

És una de les conclusions del “X Informe Adecco sobre empresa saludable i gestió de l’absentisme”, que van presentar ahir. Però abans de continuar, crec que és necessari de fer una precisió semàntica. Parlo amb Diego Barceló, que és investigador d’Adecco Group Institute, i em comenta que l’absentisme és el conjunt d’hores no treballades per motius ocasionals, entre els quals no s’inclouen les pèrdues per ERTO, ni per vacances i dies festius. “Moltes vegades s’equipara erròniament l’absentisme amb les faltes injustificades. Encara que en formen part, no són –ni de bon tros– la proporció més important. S’inclouen dins l’absentisme, per exemple, les hores no treballades per maternitat, per permisos remunerats i per conflictivitat laboral”, destaca.

El 2019 ja havia apuntat un augment de les hores perdudes, però l’any passat es van disparar. Evidentment, el coronavirus fa que el 2020 aquest fenomen creixi notablement. En contrast amb les poc més de 90 hores perdudes el 2019, el 2020 van arribar a 108, un nou màxim històric. Segons l’informe d’Adecco, tres quartes parts de l’augment de l’absentisme el 2020 s’explica per l’augment de malalties, efecte directe de la pandèmia. La resta és per uns altres motius, entre els quals destaquen les hores no treballades per permisos i llicències. És raonable relacionar també aquest creixement de permisos amb la pandèmia, per exemple, a causa d’aïllaments preventius o per la malaltia de familiars directes.

Les Illes i Catalunya van ser els territoris de l’estat espanyol on les hores no treballades per absentisme van augmentar més el 2020. A Catalunya, el creixement va ser de 12 hores i mitja (+12,5%). Si ens fixem en la taxa d’absentisme, va créixer a tretze comunitats autònomes entre 2019 i 2020. Els augments més marcats van ser a les Illes (+5,1 punts percentuals), a les Canàries (+1,8%) i a Catalunya (+1,5%), que és una de les onze comunitats on la taxa ha arribat al màxim d’ençà del 2000.

Enguany, l’Adecco Group Institute ha enquestat empreses i treballadors per conèixer la percepció sobre les noves formes de treball i les conseqüències de la pandèmia sobre la salut. Doncs bé, abans de la pandèmia, la xifra de persones que teletreballava, almenys ocasionalment, ja era en un màxim històric, amb una mica més d’1,5 milions –el 7,9% dels ocupats de l’estat espanyol. Amb la pandèmia i l’estat d’alarma, el març de 2020, el total de gent que va treballar, almenys ocasionalment, des de casa es va duplicar i va superar els 3,5 milions. De llavors ençà, el total de teletreballadors s’ha moderat fins als 2,86 milions.

Ha passat més d’un any d’ençà que la societat espanyola es va submergir majoritàriament en el treball a distància, i la percepció dels treballadors sobre l’experiència nova, segons l’enquesta, continua sent satisfactòria, atès que el 78% opina que és bona i només un 3% la descriu com a negativa.

Quan es demana a les empreses per la percepció que tenen del teletreball i la relació amb la productivitat, el 63% en té una percepció bona i només un 9% el valora negativament. Hi ha aspectes que poden fer trontollar aquestes valoracions positives tan altes. Senzillament, han notat que hi ha punts molt millorables, com la gestió del temps de feina a casa (68% dels enquestats) i els sistemes d’avaluació del rendiment i la productivitat (57%). Totes dues són les facetes que més preocupen, seguides pels sistemes de registre horari i desconnexió digital (56%) i la ciberseguretat (44%).

En preguntar a les empreses sobre la intenció de mantenir o implementar el teletreball després de la pandèmia, el 23% diuen que el volen implantar a tots els llocs “teletreballables” i el 21% no ho preveuen. Quants dies seria ideal teletreballar? L’opció de treball en remot més freqüent és la de dos a la setmana (44%).

Hi ha un altre fenomen que creix al marge de la pandèmia. Me l’explica Diego Barceló. És l’anomenat presentisme. És a dir, ser al lloc de treball més hores no es necessiten, però dedicar part de la jornada a unes altres tasques que no són de la feina. Aquest comportament diu que creix en moments dolents –per fer veure que la dedicació és alta– i també en moments bons, per mirar d’aconseguir una millora laboral. Que els vegin els caps, vaja! Direu que això és vell. Cert. Però em comenta que ha crescut la percepció de les empreses perquè el 16% de les enquestades identifica aquesta mena de pràctiques, i fa dos anys eren només el 10%. “Del treball a distància preocupa la dedicació a tasques domèstiques, sense recuperació del temps de treball. És una de les causes principals de l’anomenat tecno-presentisme, i també l’ús d’internet i xarxes socials per a finalitats personals”, afegeix. Els veig problemes de solució difícil.

Com a conclusió de cara a la salut laboral del futur immediat, l’informe diu que per a la prevenció, gestió i control adequat de l’absentisme, és necessari de preveure quins són els aspectes més importants en l’entorn laboral a distància. De moment, el 55% dels enquestats identifica els problemes mentals i cognitius –estrès i tecno-estrès, ansietat, burnout…– com a segon factor de risc i incapacitat en la postpandèmia, després dels problemes posturals i trastorns musculoesquelètics tradicionals, que continuen al capdavant (63%). Compte!