Report diari sobre el coronavirus: Catalunya i el País Valencià limiten el vaccí d’AstraZeneca i n’aparten algunes dosis

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Si ahir van ser Dinamarca, Àustria, Luxemburg, Lituània, Letònia i Estònia els països que van deixar d’administrar el vaccí d’AstraZeneca, avui s’hi han afegit Catalunya i el País Valencià. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya no administrarà de moment 2.000 dosis d’aquest vaccí que formen part del lot que ha aixecat sospites a Europa perquè podria causar casos de tromboembolisme. Salut esperarà que l’Agència Europea de Medicaments determini si hi ha relació entre l’antídot i aquesta complicació mèdica.

La Conselleria de Sanitat del País Valencià farà igual, tot i que no han especificat quantes dosis s’han apartat del polèmic lot ABV5300. Sí que asseguren que “hi ha prou dosis d’AstraZeneca per a vaccinar els 116.032 professionals de l’educació sense necessitat d’utilitzar les vacunes d’aquest lot”, de manera que queden en reserva.

Avui, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha criticat l’Agència Espanyola de Medicaments per haver decidit de continuar la vaccinació d’AstraZeneca i, alhora, ajornar el debat sobre la possibilitat d’administrar aquest vaccí a més grans de cinquanta-cinc anys, tal com ja fan alguns països.

Dilluns, a Catalunya, s’aixecarà el confinament comarcal i es reobrirà el comerç no essencial els caps de setmana. Tanmateix, les mesures, anunciades dijous pel govern, tenen afectacions en molts altres àmbits, com les competicions esportives i el sector cultural. Per facilitar la divulgació d’aquest nou marc, Protecció Civil ha publicat un vídeo que resumeix els principals canvis que afectaran Catalunya a partir de dilluns.

🔴 INFORMACIÓ RELLEVANT 🔴

▶ Principals novetats en les mesures per frenar la propagació de la #COVID19

▶ Aquestes mesures entraran en vigor dilluns 15 de març
👇 👇 👇 👇 👇 👇 pic.twitter.com/rJuPcHLrtM

— Protecció civil (@emergenciescat) March 12, 2021

On les previsons són dolentes és a Itàlia: el govern ha aprovat avui un decret llei per a aplicar el confinament total del 3 al 5 d’abril, els tres dies festius de Setmana Santa a Itàlia. L’única excepció serà Sardenya, que es manté en zona blanca, amb totes les activitats obertes. El decret llei, que haurà de ser aprovat pel parlament, endureix les mesures actuals després d’haver registrart25.673 casos en un dia, la xifra més alta d’ençà de fa mesos.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 981.280 casos, 29.039 morts i hi ha 697 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 119.381.404 casos confirmats i 2.645.791 morts. Del total de casos, 95.630.162 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 29.935.197 casos i 543.844 morts;
–L’Índia, amb 11.333.402 i 158.483 morts;
–El Brasil, amb 11.284.269 casos i 273.124 morts;
–Rússia, amb 4.370.617 casos i 90.220 morts;
–Regne Unit, amb 4.248.286 casos i 125.343 morts;
–L’estat francès, amb 3.990.331 casos i 89.830 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.183.704 casos i 72.258 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “Ja tenim ajuts directes, i ara què?”

Fa un any que parlem dels problemes que tenen moltes pimes i autònoms per a arribar a final de mes, la qual cosa ja ha fet tancar moltes empreses, sobretot en els sectors més afectats per les restriccions de mobilitat en la lluita contra la covid-19. Finalment, el govern espanyol ha decidit de destinar 7.000 milions d’euros –dels 11.000 totals anunciats pel president Sánchez– en forma d’ajuts directes a les empreses més afectades. El segon fons, de 3.000 milions d’euros, servirà per a reestructurar el deute de les empreses que han obtingut finançament bancari avalat per l’ICO. El mecanisme inclourà quitances com a últim recurs i serà coordinat per les entitats financeres. I el tercer i últim fons tindrà una dotació de 1.000 milions d’euros, que serviran per a recapitalitzar empreses mitjanes, com ja hem comentat aquesta setmana.

En paral·lel, i com també havíem avançat, per donar temps que tots aquests ajuts tinguin efecte i ajudin a pal·liar la potencial allau d’insolvències, el consell de ministres espanyol ha decidit d’allargar fins el 31 de desembre la moratòria concursal vigent des de l’abril passat. Són nou mesos addicionals de termini que tenen les empreses “més tocades” per no haver de portar obligatòriament els llibres al jutjat. El dubte que em queda és si amb els ajuts que han decidit n’hi haurà prou. Personalment, em semblen molt minsos, comparats amb les pèrdues que s’han generat.

Ara falta veure la segona part, la distribució, que no sempre és la més fàcil, com hem comprovat tantes vegades aquests darrers dotze mesos. I també caldrà veure quina serà l’actuació d’Hisenda, que tindrà la tasca de controlar aquests ajuts, que són finalistes, ja sigui per a les despeses fixes (com alguns subministraments, lloguers…) o per a reduir deutes (bàsicament amb proveïdors).

El fons d’ajuts directes, dotat de 7.000 milions d’euros, es destinarà a empreses i autònoms que hagin tingut una caiguda de facturació del 30% com a mínim. Els diners seran repartits per les comunitats autònomes, que rebran els diners en un termini màxim d’un mes i deu dies, segons que ha dit el govern espanyol. Els ajuts cobriran fins a un 40% de la caiguda addicional d’ingressos de les microempreses i autònoms (fins a deu treballadors) i un 20% per a la resta d’empreses, amb una quantitat fixa de 3.000 euros per als autònoms que tributen en règim d’estimació objectiva i un interval entre 4.000 i 200.000 euros per a la resta.

“A l’hora de considerar les necessitats de les diferents empreses i territoris, és evident l’impacte diferencial de la pandèmia a les Illes Balears i a les Canàries per l’alt pes del turisme en els arxipèlags”, ha dit la ministra Calviño, qui ha defensat que se’ls hagi donat un tractament especial. Així, dels 7.000 milions d’euros en ajuts directes, hi haurà dos compartiments. Un, de 5.000 milions, per a totes les comunitats tret de les insulars, a repartir segons els mateixos criteris aplicats en els fons ReactEU, i un altre, de 2.000 milions, per a les Illes Balears i per a les Canàries.

Recordem que els criteris del repartiment del ReactEU van ser tres. El primer, dirigit a mesurar l’impacte de la pandèmia en la riquesa de cada comunitat autònoma. Aquest indicador té un pes equivalent a les 2/3 parts del repartiment total. El segon mesura l’impacte de la crisi en la desocupació, amb un pes en el repartiment total igual a 2/9 de l’assignació, i el tercer mesura l’impacte de la crisi en la desocupació juvenil (de 15 a 24 anys) i té un pes de l’1/9 de l’assignació total. A Catalunya, amb aquesta fórmula, li sortia un 17,1% del total estatal, gairebé tres punts per sota de la seva aportació al PIB estatal. Si s’acaba aplicant aquest criteri de repartiment, a Catalunya tocarien uns 850 milions d’euros, que, la veritat, em semblen molt pocs, atesa la magnitud de les pèrdues. Per exemple, segons estimacions de la Cambra de Comerç fetes el passat 25 de febrer, l’impacte sobre l’excedent brut d’explotació de les empreses afectades per les restriccions de l’octubre al gener ascendeix a 2.171 milions d’euros. Un càlcul que no té en compte totes les pèrdues que esdevindran a partir d’aquí fins a assolir la immunitat de grup i tornar a una relativa normalitat.

La Pimec, per la seva banda, ha emès una nota aquesta tarda en què valora positivament l’aprovació de la concessió d’ajuts directes, però considera que haurien d’haver arribat amb més antelació, com ha demanat reiteradament l’entitat des de l’inici de la pandèmia. I l’Associació ATA també en fa una valoració positiva, però en lamenta el retard. “Demanem que s’impulsin de manera àgil i ràpida, perquè no arribin més tard als autònoms. Que facin tots els sistemes de control que vulguin, però que els diners arribin a temps per a salvar empreses, autònoms i ocupació”, ha dit avui el seu president, Lorenzo Amor.

Respecte a la rapidesa en la seva execució, he parlat amb Carme Elena, membre de la comissió fiscal del Col·legi de Gestors de Catalunya, i em diu que tot dependrà dels requisits que es demanin finalment i de la comprovació de les dades. “Si es distribueixen els diners per mitjà de la Generalitat, ja tenen totes les dades i la distribució pot ser ràpida, uns quinze dies. Després del primer fracàs amb els 2.000 euros per als autònoms, a partir de la segona vegada ha funcionat bé. La clau és Hisenda. Si vol fer les comprovacions amb antelació, el retard pot ser molt important, però si el control el fa posteriorment a la presentació dels certificats, tot pot anar de pressa”, comenta. Esperem i desitgem que ho facin així.

Quant als altres fons, la Pimec és molt crítica. L’entitat considera que els 3.000 milions d’euros del segon fons destinats a reestructurar deutes no és suficient, perquè només representa un 5% del deute viu i, per tant, la quitança potencial no seria significativa. La Pimec i altres patronals de pimes europees ja van adreçar una carta a la Comissió Europea per demanar un programa europeu de quitances en massa d’un 30% del deute, com a mínim, per la covid-19. Quant als 1.000 milions d’euros del tercer fons –el de capitalització per a empreses mitjanes– critiquen que contrasta molt amb els 10.000 milions d’euros aprovats per a grans empreses en el mes d’agost de l’any passat, amb el mateix objectiu. La patronal catalana considera que tots dos fons haurien de tenir un volum semblant.

En definitiva, al cap d’un any arriben els ajuts directes tan demanats. Penso que la xifra és baixa, si bé és cert que per a molts autònoms i pimes serà un pedaç que els pot ajudar a sortir del pas en un primer moment. Queda la incògnita de la rapidesa en la seva distribució. La urgència de fer-los arribar al destinatari és ara la qüestió més important. Veurem com s’afanyen a Madrid i si compleixen el termini que han dit.