Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

confinament Lleida Segrià

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Després d’uns quants mesos la mobilitat a Catalunya ja no estarà restringida. A partir de dilluns, s’aixecarà el confinament comarcal, això sí, sempre que les relacions socials fora de la comarca siguin amb els grups bombolla, ha remarcat la consellera Alba Vergés. A més a més, podran obrir cada dia tots els comerços fins a 800 metres quadrats.

Aquest anunci no ha agradat al govern d’Andorra que ha rebut com “una nova decepció” la decisió de la Generalitat d’excloure Andorra de l’aixecament del confinament comarcal. El cap de l’executiu del Principat, Xavier Espot, ha dit que en demanaran explicacions perquè entén que aquest desconfinament també ha d’afectar Andorra, atès que fins ara conformava una unitat comarcal conjunta amb l’Alt Urgell.

Aquest aixecament de les restriccions és producte dels bons indicadors, una millora que també es va notant al País Valencià i a les Illes, on també hi ha canvis. El Consell avui ha decidit d’obrir l’interior de bars i restaurants de manera restringida. A les terrasses es permet el 100% de l’ocupació. També es reobren els gimnasos, poliesportius i pavellons amb reducció d’ocupació, i es mantenen els horaris comercials.

A les Illes es continua avançant en el pla de reobertura i Eivissa avança al nivell 3. Mallorca i Formentera passen al 2 i Menorca, a l’1. Les noves mesures de les Illes s’aprovaran demà al consell del govern de Francina Armengol i seran vigents fins l’11 d’abril.

El vaccí d’AstraZeneca, el tercer que va ser validat per l’Agència Europea del Medicament (EMA), és assenyalat a causa d’algunes complicacions que pot causar. El primer país a retirar-lo de la circulació ha estat Dinamarca, que ha anunciat la suspensió del vaccí durant catorze dies després de registrar “greus casos de trombes” en persones que l’havien rebut. Seguidament s’hi han afegit Àustria, Luxemburg, Lituània, Letònia i Estònia.

Ahir l’EMA va anunciar que ja investigava els fets, però va remarcar: “Ara per ara no hi ha proves que la vaccinació sigui la causa” d’aquests trombes. Per això, no ho inclou com a efectes secundaris del vaccí dissenyat per la Universitat d’Oxford.

Per tot això el Ministeri de Sanitat espanyol ha decidit d’ajornar la decisió sobre si administrar aquest vaccí a majors de 55 anys, tal com ja fan alguns països. Catalunya ha demanat diverses ocasions a Sanitat que aixequi el topall i es permeti vacunar persones de més edat.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 979.440 casos, 29.002 morts i hi ha 707 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 118.906.724 casos confirmats i 2.636.131 morts. Del total de casos, 94.395.221 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 29.871.307 casos i 542.422 morts;
–L’Índia, amb 11.305.877 i 158.325 morts;
–El Brasil, amb 11.205.972 casos i 270.917 morts;
–Rússia, amb 4.360.823 casos i 90.734 morts;
–Regne Unit, amb 4.241.677 casos i 125.168 morts;
–L’estat francès, amb 3.990.331 casos i 89.830 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.178.356 casos i 72.085 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: “Catalunya crea més empreses que no pas Madrid al gener”

La creació de noves empreses és un dels factors indicatius de la vitalitat d’una societat. Habitualment, Madrid supera la xifra de Catalunya, entre més raons, per factors no econòmics –com ara la capitalitat de l’estat–; per això, quan la situació és la contrària és notícia. I, durant el mes de gener, a Catalunya s’han creat 1.653 societats i a Madrid, 1.626. Això vol dir que, malgrat tots els problemes que arrosseguem, mantenim un nivell de vitalitat destacable en l’àmbit empresarial. A tot l’estat espanyol, s’han creat 7.811 societats mercantils, un 9,8% menys que el mateix mes del 2020. De manera que les coses encara no van bé, però pensem que fa pocs mesos les baixades eren de dos dígits.

Ara, més enllà de la bona notícia, m’he mirat amb detall què ha passat en un altre apartat, el de les dissolucions d’empreses. Al gener n’hi va haver 3.011, un 15,9% menys que el gener de l’any passat. Per tant, d’aquest punt de vista, les coses haurien d’haver anat una mica millor que no l’any passat. I he mirat de seguida la comparació Catalunya-Madrid. Doncs resulta que a Catalunya hi ha hagut 222 societats dissoltes i a Madrid, 880. Gairebé quatre vegades menys ací que allà. Potser és cosa del gener, he pensat, i he mirat tot seguit l’any 2020 complet. I aquí he confirmat la sorpresa (per a mi, és clar). Resulta que a Catalunya de dissolucions n’hi hagué 1.539 empreses i a Madrid, 6.715. Una altra vegada unes quatre vegades menys. Això no pot pas ser un fet aïllat del mes de gener passat, doncs. Hi ha d’haver més raons.

I em demano: per què a Madrid es dissolen quatre vegades més de societats que a Catalunya? M’ho respon Albert Colomer, assessor de creació d’empreses de la CECOT. I, com m’imaginava, hem de sortir del món estricte de l’economia per trobar-hi possibles raons. Em fa un advertiment preliminar. “Són dades que vénen dels registres mercantils provincials i el retard entre quan es presenta la dissolució i quan surt com a estadística pot ser important”, em diu. Bé, hi comptarem, però el fet important, el fons de la qüestió, vist que s’acompleix també durant tot l’any passat, té explicacions.

Em recorda l’episodi de l’últim trimestre del 2017, amb la famosa “fugida” d’empreses que no era tal, sinó un simple canvi de seu mercantil. Doncs partim d’aquí, de l’atracció de Madrid com a capital. En aquest cas de les dissolucions, poden ser empreses de qualsevol província de l’estat espanyol que hagin pres aquesta decisió i que eren registrades, pels motius que fossin, a Madrid. Apareixerien com a dissolucions madrilenyes però en realitat podrien ser murcianes o asturianes, per exemple. És el mateix fenomen que infla les empreses creades a Madrid cada mes, que poden tenir l’activitat molt lluny, però que estatísticament compten com a fruit de la laboriositat dels madrilenys. Evidentment, en aquest cas de les dissolucions és igual, però a l’inrevés.

Em parla d’un segon aspecte: “Aquí les pimes són més familiars i quan acaben l’activitat no sempre es dissolen. Tanquen i prou. A Madrid, en canvi, tot és més corporatiu i n’hi ha més que acaben amb la dissolució.” I me’n comenta un exemple clar: “A Madrid és habitual que entre dos o tres amics, moltes vegades, en obrir un bar, facin una societat limitada, perquè ells no hi treballen directament, al bar. Aquí, en canvi, és més habitual que el propietari hi treballi, i això fa que sigui autònom per a acollir-se al règim fiscal de mòduls. Si tanquen tots dos bars, el de Madrid surt al registre com una societat dissolta, mentre que aquí, com que és d’autònoms, no ha d’anar al registre.”

I encara em comenta un tercer punt que pot ajudar a explicar aquest fenomen. A Madrid hi ha moltes societats instrumentals, també s’hi registren totes les unions temporals d’empreses (UTE) quan es presenten a una licitació i després es dissolen. Pensem també que cada fons d’inversió compta com una societat i tots els que gestionen les entitats financeres són a Madrid. Si el banc X té un fons amb accions coreanes i creu que anirà millor amb accions japoneses, el dissol i en crea un altre, que apareixen com a societats mercantils madrilenyes. “En realitat a Madrid hi ha moltes estructures societàries que no són empreses tal com nosaltres les entenem, i això influeix molt en el nombre de creacions i tancaments que apareixen estadísticament”, m’explica.

La conclusió de tot plegat, doncs, és que hem d’anar molt amb compte quan ens diuen que a Madrid fan les coses molt més bé i que per això tenen molta més inversió i un nombre més alt de noves empreses cada mes. Moltes no són estrictament de Madrid i moltes són simples instruments societaris per a utilitzacions diverses. Els comptes, en aquest cas no distingeixen entre empreses reals i estructures societàries, i tot s’aixopluga sota el paraigua de “societats mercantils”. Per tant, compte, perquè aquesta dada es fa servir molt com a arma contra Catalunya, per dir que nosaltres no fem les coses tan bé com ells o que la ideologia majoritària d’aquí fa por i juga contra la creació de riquesa i d’empreses. Ens enganyen, però potser ells també se la creuen, la mentida. Vés a saber…

 


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Arriba el vaccí de J&J: una sola dosi, efectiu contra les variants i de fabricació catalana
–Politico: Per què el Regne Unit no necessita una prohibició d’exportació de vaccins contra el coronavirus (en anglès)
–Infobae: La tragèdia de la covid al Brasil posa la regió en perill i alerta al món (en castellà)
–Vox: Com s’ha organitzat a Xile una de les campanyes de vaccinació més reeixides del món (en anglès)
–Le Figaro: Nova Caledònia, laboratori francès per a l’estratègia de “covid zero” (en francès)
–Bloomberg: Els vaccins no poden controlar l’onada que arrasa l’Europa de l’Est (en anglès)
–The Hill: Els experts adverteixen que l’epidèmia de la soledat empitjora amb la covid-19 (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Maria José Soler: “Els pacients de diàlisi són una població molt vulnerable a la covid”
Setmana Santa 2021: quines restriccions hi haurà vigents?
Andorra demanarà explicacions al govern català en veure que el país és exclòs de l’aixecament del confinament comarcal
El País Valencià reobrirà l’interior de bars i restaurants i els gimnasos al 30%
A partir de quan podré sortir de la meva comarca?
El govern aixeca el confinament comarcal a partir de dilluns sempre que es mantingui la bombolla social
Sis països de la UE suspenen la vaccinació amb AstraZeneca per possibles efectes de trombes
Brussel·les amplia fins al juny el mecanisme que permet de blocar l’exportació de vaccins contra la covid-19
Les Illes continuen avançant en el pla de reobertura


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits