Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Moment del tancament del bar de l'edifici Octubre

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El secretari de Salut Pública, el doctor Josep Maria Argimon, ha informat avui que la variant britànica del coronavirus 2019, més contagiosa, ja causa el 22% dels contagis al Principat. Argimon ha dit que, ara com ara, el creixement de la variant no ha fet augmentar els casos, però ha afegit: “Toquem ferro perquè no tinguem sorpreses.” Alhora ha recordat que aquesta variant serà majoritària a partir del març.

Per una altra banda, més de 27.770 persones ja han presentat al·legacions a les juntes electorals de zona per no anar a les meses electorals diumenge, un 34% del total dels membres convocats. Per a cada mesa es designa sempre un president, dos vocals i tres suplents. Entre el 34% dels qui han al·legat també hi ha els suplents, i no totes les al·legacions han estat acceptades. Tot plegat fa confiar al govern que diumenge “el 99% de les meses es podran constituir” perquè tindran els tres membres necessaris. Així i tot, la xifra d’al·legadors –a què no s’havia arribat mai– il·lustra el recel de molts votants sobre la seguretat sanitària de la jornada electoral. Un altre exemple: 229.504 persones ja han votat per correu, també una xifra màxima batuda. També sobre les eleccions, avui ha estat polèmica que el candidat del PSC, Salvador Illa, va ser l’únic que no es va fer cap prova de detecció de la covid abans del debat d’ahir al vespre. Durant el dia, les seves excuses no han apagat la controvèrsia. I, per una altra banda, Andorra ha prohibit als qui tenen covid de sortir de casa per anar a votar a les eleccions del Parlament de Catalunya.

Dilluns s’acaba la vigència de les restriccions contra la covid-19 al País Valencià, però la Interdepartamental del Consell, dirigida pel president Ximo Puig, acordarà demà de prorrogar-les quinze dies més. El tancament total de l’hostaleria i del comerç no essencial a les 18.00, el confinament nocturn entre les 22.00 i les 06.00, el tancament perimetral del País Valencià i el confinament de les setze ciutats de més de 50.000 habitants els caps de setmana són les principals mesures vigents ara com ara. L’objectiu és poder-les començar a aixecar a començament de març. Mentrestant, s’estén pel País Valencià la crida perquè la restauració quedi exempta de la pròrroga i pugui obrir a partir de dilluns.

Finalment, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat el procés de la Unió Europea per a aprovar vaccins, però ha anunciat “una revisió del marc legislatiu” per a accelerar l’examen de l’Agència Europea del Medicament. “Vam anar tard amb l’autorització”, ha afirmat. Avui mateix, AstraZeneca s’ha aliat amb IDT Biologika per augmentar la producció del vaccí a la Unió. I l’eurocambra ha donat el vist-i-plau a la regulació del Mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència, que és l’element central del fons de recuperació, dotat amb 672.500 milions d’euros en transferències i préstecs que aniran a parar als estats. Amb tot, els diners no seran disponibles fins que els estats no hagin ratificat la legislació per permetre que la Comissió emeti deute.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 910.040 casos, 26.538 morts i hi ha 1.391 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 107.639.508 casos confirmats i 2.358.130 morts. Del total de casos, 79.556.848 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 27.821.091 casos i 480.773 morts;
–L’Índia, amb 10.870.501 i 155.375 morts;
–El Brasil, amb 9.612.529 casos i 233.935 morts;
–Rússia, amb 4.012.710 casos i 78.134 morts;
–Regne Unit, amb 3.985.161 casos i 114.851 morts;
–L’estat francès, amb 3.360.235 casos i 80.147 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.023.601casos i 63.704 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: ‘Mentre les persones pateixen, les empreses trontollen’

L’empresa familiar té una dimensió important a Catalunya i, per tant, un paper destacat tant en l’economia com en l’entorn social. Assenyalem que no n’hi ha un model únic, sinó que inclou empreses petites, mitjanes i grans amb patrons de negoci, gestió i govern ben diversos. Ara, es considera que aquest calidoscopi enriqueix el teixit empresarial de país. A més, les empreses familiars tenen una manera d’actuar i unes prioritats que marquen el seu enfocament de negoci. Ve’t aquí, a grans trets, la definició que en fa l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF).

A Catalunya tenen molta importància, perquè inclouen el 88,3% de les empreses privades i originen el 76% dels llocs de feina privats. L’ASCEF diu que les empreses familiars aporten més ocupació per a un mateix nivell de vendes que no pas algunes altres empreses –per terme mitjà, nou llocs de feina per cada milió de facturació– i recorda que prop del 5% de les empreses familiars són centenàries. Finalment, el 74% dels empresaris consideren que la naturalesa familiar és un element que n’afavoreix la competitivitat.

Aquest és el món bigarrat en què es mou l’empresa familiar. Té uns valors que també difereixen dels de les altres corporacions. Per exemple, el compromís a llarg termini amb el projecte empresarial, la voluntat explícita de crear valor i ocupació, la proximitat i l’agilitat a l’hora de prendre decisions, la reinversió d’una part important dels beneficis i la vinculació amb la comunitat.

Ara, tot això no els exclou de la crisi actual. La passen igual que la resta d’empreses. Però, quins problemes senten que encaren? Quins són els més complicats de resoldre? Parlo amb un dels qui més en saben, de tot això: Manuel Pavón, director de l’Institut Nexia, dedicat exclusivament a la formació de professionals per a les famílies empresàries. Hem conversat aquest migdia, un cop acabada una sessió de treball en què es discutia sobre les incerteses que tenen al davant ara com ara aquestes empreses.

Evidentment, de dificultats externes en tenen com tothom, però les internes condicionen una colla de diferències que és interessant d’analitzar. Per Manuel Pavón, hi ha tres aspectes clau que afecten aquestes empreses, centrats sobretot en la incertesa que ha causat la pandèmia i en els canvis de tota mena que arrossega. “El primer és la resistència, el segon la resiliència i el tercer, reinventar-se”, diu. La resistència és important a curt termini i en aquest punt han de fer mans i mànigues per saber clarament on són. Esbrinar on tenen els punts febles, què han de fer per resistir i què cal reduir per mantenir l’empresa viva. “Cal identificar si els entrebancs són en el finançament, en la presa de decisions, en els treballadors o en l’estratègia seguida. Un cop fet, completat i assumit aquest mapa, ja es pot passar a la segona fase”, diu.

La segona fase és la de la resiliència, és a dir, la capacitat que té l’empresa de superar unes circumstàncies tan traumàtiques com les de la pandèmia. Cal veure quina actitud pren per encarar la incertesa. “En moments tan complicats com els actuals, és normal que no es controli la situació. I llavors és quan ha de cercar en els seus valors fundacionals, el compromís de tots, la idea del llarg termini… Hem de pensar que els qui hi ha al capdavant han viscut des de petits problemes de tota mena en la família i tenen un ADN especial. Tenen l’experiència de les crisis anteriors superades i quan arriben a un punt com l’actual han de relativitzar les dificultats i saber com trobar el camí de sortida. No és fàcil, però la majoria tenen eines personals, més o menys amagades, per a fer-ho. Parlem de petites i mitjanes empreses familiars, de segona generació endavant, sense la figura del líder fundador…”, continua. Pavón ens explica que tenen facultats per a superar la situació, però no sempre és fàcil, perquè depèn molt del grau de cohesió que hi ha dins la família. Prioritzem la família o l’empresa? Hi deu haver de tot. Bé, suposem que ja han trobat els estris adients en el seu ADN i superen la situació. Tots van d’acord a prioritzar l’empresa.

I arribem a la tercera fase, la de reinventar-se. Pavón m’explica que aquí el problema ve de tres punts, tots amb un denominador comú: el canvi profund. Per una banda, cal saber molt bé què fa la clientela, cap on va, quines preferències té… El segon aspecte és el dels mercats de compra i de venda. Són diferents i afecten directament la cadena de subministraments, que ha de saber adaptar-se a la nova situació. I el tercer són els productes. Potser molts dels que fabrica ja no tenen èxit i ha de saber innovar per a mantenir-ne la presència en el mercat. ‘Em trobo amb famílies que, en aquesta situació, s’emprenyen, perquè els ha canviat les regles del joc i es resisteixen al canvi. És el pitjor que poden fer, perquè el temps anirà passant i al final les reaccions seran imprevisibles’, afegeix.

En el fons dels consells del consultor, hi ha sempre un problema humà. Les persones pateixen, les empreses són un sistema i en reben les conseqüències. Unes persones, els treballadors ho passen malament perquè ara com ara tenen por de perdre la feina i, les altres, les famílies propietàries, tenen por de perdre el patrimoni. La decisió és dels propietaris, que en les petites i mitjanes empreses viuen tots el tràngol d’una manera molt intensa. I les famílies no sempre tenen la tendència a encarar el problema, ni totes –les de segona o tercera generació– tenen el líder que necessiten. En molts casos hi ha problemes generacionals en els quals els més grans no volen actuar, basant-se en l’experiència de crisis anteriors superades amb èxit, mentre que els joves intueixen que això d’ara és diferent i que cal actuar amb celeritat. No sempre és fàcil de trobar solucions de comunicació entre els membres de les famílies. Aquest punt sembla clau, ara mateix. Com més fluida sigui la comunicació i l’entesa entre tots, més fàcil serà l’aplicació dels tres punts que s’han comentat i trobar una sortida positiva a la situació.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: La mirada dels artistes fallers: “Això passarà, però ens quedarem com quan cau una bomba atòmica”
–The Atlantic: La història d’èxit més improbable de la pandèmia (en anglès)
–Le Figaro: Estònia prova els passaports de vaccinació per a tot el món (en francès)
–BBC: Tanzània: el país que refusa el vaccí contra la covid-19 (en anglès)
–Infobae: Sud-àfrica no descarta de revendre un milió de vaccins d’AstraZeneca que ha comprat i no administrarà (en anglès)
–Politico: Els Balcans Occidentals van a l’est a cercar vaccins contra el coronavirus
–The Straits Times: Vaccí contra variant: dades prometedores de la campanya israeliana per derrotar la pandèmia (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Andorra prohibeix als qui tenen covid de sortir de casa per anar a votar a les eleccions catalanes del 14-F
229.504 persones ja han votat per correu a les eleccions del 14-F
S’estén pel País Valencià la crida a reobrir la restauració el 16 de febrer
L’eurocambra dóna el vist-i-plau al pilar central dels fons de recuperació de la UE
La Interdepartamental del Consell acordarà demà de prorrogar les restriccions al País Valencià
Von der Leyen anuncia canvis per a accelerar l’aprovació de vaccins de la UE


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits