Fou la primera vegada que, fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra, es va convidar a intervenir davant el ple una personalitat preeminent per la seva ‘significació institucional, política, social, científica o cultural’. Solà hi digué: ‘A mi m’ha semblat entendre que una notable part dels ciutadans volia que algú els prestés la veu, la paraula. Potser una veu nova, diferent de vostès. Doncs accepto de prestar la paraula a aquests conciutadans i amorosament, ardentment, com el cuiner vestit de blanc prepara les llepolies del convit, he preparat les paraules que avui els vinc a dir.’ I també: ‘Els polítics s’han de preguntar si volen o no que siguem un país normal.’ La solució és difícil, va afegir, ‘però portem anys sense voler-la afrontar des de l’arrel i posant pedaços’.

Vegeu tot seguit el discurs de Solà, íntegre:

També podeu llegir:

Joan Solà: ‘Aquí no hi ha pau lingüística’ (entrevista de VilaWeb)