Raval: el malson continua

Just quan fa gairebé un any del decomís de més tres-cents quilos d’heroïna al port, vinculat directament per la policia al fenomen dels narcopisos, aquesta setmana hi ha hagut al Raval de Barcelona l’operació policíaca contra el tràfic i la venda de droga en pisos ocupats del barri de més envergadura fins ara. Va ocupar les portades de tots els diaris i va servir per a desarticular una vintena llarga de narcopisos i detenir cinquanta-set persones (dinou de les quals han ingressat a la presó sense fiança per ordre del jutge). Així i tot, els veïns lamenten una vegada més que l’actuació hagi arribat tard i que no hagi estat suficient ni de bon tros. Al cap de tres anys de lluita veïnal contra els narcopisos els sobren els arguments però, sense anar més lluny, la nit de divendres passat, quan havien passat tan sols tres dies de l’operatiu de la policia, tot va tornar a començar. D’una banda van denunciar l’ocupació d’un altre pis buit (al carrer Villarroel a tocar de Ronda Sant Antoni) i, de l’altra, un grup de narcotraficants ben conegut pels habituals va tornar a actuar: durant un parell d’hores al vespre va dedicar-se a vendre dosis de droga a la plaça del Pes de la Palla a la vista de tothom.

‘Han passat tres dies i tornem a estar igual; aquests de la plaça són de la banda dels filipins, que no ven heroïna, i potser per això la policia no els va detenir, perquè formen part d’una altra xarxa. Venen xabú, una droga terrible i de moda ara’, explicava a VilaWeb una veïna del carrer de la Paloma, a pocs metres de la plaça. I hi afegia: ‘Si la policia i l’ajuntament no ens escolten i ni tan sols tapien els narcopisos desarticulats, és qüestió de dies que els traficants, els mateixos que hi eren o uns altres, tornin a ocupar-los; i així torna a començar el malson, una vegada rere una altra, com ja fa massa temps’.

De fet, tant la presència reiterada de narcotraficants a les places del barri com l’ocupació d’un altre pis buit són tan sols dos exemples per als veïns de fets que malauradament han esdevingut habituals aquests darrers tres anys i que demostren la complexitat de la problemàtica i la ineficàcia de les actuacions administratives i de la policia. ‘No entenem el paper de l’ajuntament, tampoc el dels mossos i demanem canvis normatius i accions transversals que realment serveixin per a atacar un problema que és evident, que tothom veu i que els veïns ens cansem de denunciar; es fan reunions, plans de xoc i tota mena d’estratègies, però el problema persisteix igual i més aviat sembla que les declaracions polítiques i les accions de la policia siguin més de cara a la galeria i la premsa que no pas fruit del propòsit d’atacar l’arrel del problema’, explica a VilaWeb Ángel Cordero, de l’associació Acció Raval, nascuda precisament per a lluitar contra els narcopisos.

Tornar al pis a recollir la droga amagada
La indignació dels veïns s’explica, per exemple, per la gestió dels narcopisos una vegada desarticulats i amb els ocupants detinguts: la majoria dels casos es deixen oberts i són reocupats dies o setmanes després per uns altres narcotraficants. Sobre aquesta qüestió i arran de les queixes dels veïns, fa mesos que l’ajuntament i els Mossos d’Esquadra van pactar un pla de xoc segons el qual en cada operació policíaca amb una entrada a un narcopís, si el propietari de l’immoble no apareixia o no es comprometia a donar-li cap ús regular de manera immediata o bé tapiar-lo, l’ajuntament tenia la potestat de fer-lo tapiar subsidiàriament i carregar-li posteriorment el cost de l’obra. És a dir, que si el propietari no s’ocupava de tancar el pis, ho faria l’ajuntament.

Malgrat aquest acord, aplaudit llavors per les associacions veïnals, les xifres han demostrat una vegada més que no ha estat ni molt menys eficaç: dels quaranta-dos immobles escorcollats en l’operació de la setmana passada (la meitat dels quals eren narcopisos en plena activitat i la resta magatzems de droga o habitatges dels caps de la trama), l’ajuntament tan sols n’ha tapiat un. En la resta de casos els pisos han estat o bé precintats judicialment (cinc), o bé tapiats pels veïns, assumint-ne els costos (pel cap baix, cinc més, segons la informació a la qual ha tingut accés VilaWeb), o tancats pels propietaris, sovint amb un cadenat petit i fàcil de trencar(com aquest pis del número 18 del carrer Sant Climent, que Bankia, el propietari, ha tancat així).

Així ha deixat Bankia tancada amb seguretat la porta d'un narco pis desallojat a l'operatiu d'avuia al carrer Sant Climent 18 i no es la primera vegada que ho fa. L’operació Bacar, un dispositiu de guerra… contra el narcotràfic (cat/cas) | El Lokal https://t.co/qLjw5ODGbM pic.twitter.com/fdCmfncngi

— El Lokal Raval (@el_lokal) October 29, 2018

És especialment il·lustratiu què va passar en aquesta entrevista de Betevé al cap de poques hores de l’operació policíaca. Manel Ginés, president d’una escala de veïns del carrer de la Cera en la qual s’havia desarticulat un narcopís, explicava davant les càmeres que els veïns havien decidit de tapiar-ne un dels desarticulats veient que no ho faria ni el propietari ni l’ajuntament. Llavors un dels traficants del pis va entrar-hi a cercar la droga que era amagada darrera una làmpada. Un paquet, per cert, que la policia no havia trobat malgrat les hores d’escorcoll. Vegeu-ne el vídeo:

De fet, Ginés, en declaracions a VilaWeb, ha explicat que el narcopís, durant mesos en plena activitat a l’escala, ha obligat a la comunitat de veïns a assumir un seguit de despeses: per exemple, tapiar-lo o canviar totes les bigues de fusta del pis inferior perquè els traficants van tenir un escapament d’aigua derivat d’haver fet una connexió de canonades defectuosa i irregular per a robar l’aigua d’un veí. Les factures, ara les han enviades al banc propietari acompanyades d’un escrit amb l’esperança que se’n faci càrrec i reemborsi els diners a la comunitat de veïns. ‘Esperem que ens ho pagui, però fins i tot podria ser que el banc, a més de no voler-ho pagar, emprengués accions legals contra nosaltres per haver fet tapiar un pis propietat seva’, diu Ginés, que demana a l’ajuntament ajuda i suport en aquest cas. En dóna més detalls en aquesta tertúlia juntament amb Ángel Cordero, d’Acció Raval, també a Betevé:

Una situació semblant, sense càmeres, va passar al carrer Valldonzella número 50, quan dos dels ocupants del narcopís que feia mesos que hi funcionava van tornar-hi un cop desarticulat, poques hores després de l’operació policíaca, argüint que hi anaven a recollir ‘objectes personals’. Per sorpresa dels veïns, la parella de guàrdies urbans que casualment eren al carrer els va permetre l’entrada i no els va arrestar pas. Poc després, en aquest pis, hi van instal·lar una porta metàl·lica contra ocupacions i d’aleshores ençà roman tancat.

De moment no s’ha detectat cap nova ocupació en cap dels pisos desarticulats aquesta setmana, però els veïns asseguren que pel cap baix hi ha hagut sis intents. En un d’aquests casos la policia sí que va arrestar l’individu que provava de tornar-hi a entrar, perquè va ser en un dels cinc pisos precintats judicialment i, per tant, la policia va poder actuar-hi de pressa. Així i tot, per als veïns, atesa l’experiència d’aquests darrers tres anys, és qüestió de temps que els pisos desarticulats en aquesta operació siguin ocupats de nou per alguna xarxa de narcotraficants si no són tapiats o no en donen cap ús de manera immediata.

Gala Pin: ‘Els veïns tenen tota la raó, però l’ajuntament fa tant com pot’
‘El problema de fons és l’especulació immobiliària al Raval, on el 63% dels més de sis-cents pisos buits són propietat de bancs o fons d’inversió’. Són paraules de la regidora de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, Gala Pin, en declaracions a VilaWeb. De fet, és una anàlisi compartida per les associacions veïnals. Ara, tot i això, no entenen pas com és que l’ajuntament no actua de manera més clara i contundent, sobretot atenent que el fenomen dels narcopisos ha aparegut precisament durant aquest darrer mandat.

Pin afirma que fa mesos que l’ajuntament treballa per elaborar un arxiu de pisos buits del barri i que han format un equip dedicat a contactar-ne els propietaris amb l’objectiu de forçar-los a donar-los un ús ‘perquè, quan això s’aconsegueix, és la millor manera de combatre les ocupacions de narcos’. El problema, diu, és que la majoria són propietat de grans tenedors, és dir sobretot bancs o fons d’inversió, ‘circumstància que complica molt la interacció amb la propietat’. ‘Necessitem lleis que penalitzin l’especulació cosa que ja no és competència només de l’ajuntament’, diu. Però els veïns no es donen pas per satisfets amb les explicacions de la regidora i li exigeixen, més que no pas respostes, solucions. ‘Si cal, que posi una parella de guàrdies urbans a la porta de cada narcopís, però que actuï, si us plau, que passi de la teoria als fets’, diu a VilaWeb una veïna del carrer Sant Vicenç, on hi ha hagut un intent fallit de reocupació d’un dels narcopisos desarticulats aquesta setmana.

De fet, Pin, en declaracions a VilaWeb, respon a les queixes veïnals contra la seva gestió argüint que, si no han fet actuacions més contundents abans contra els narcopisos, és sobretot a causa del govern de la Generalitat: ‘És qui pot actuar contra el tràfic de drogues amb els mossos. D’una banda ha estat segrestat per la imposició de l’article 155 durant mesos i, de l’altra, no ha prioritzat ni abans ni després del 155 aquesta problemàtica’.

‘Els mateixos que cada dia desnonen pisos i els deixen buits no mouen ni un dit per expulsar els narcos’
Però els veïns, que fa tres anys que conviuen amb narcotraficants, toxicòmans i amb les baralles entre bandes (algunes de les quals han acabat amb ganivetades i fins i tot algun mort), estan cansats de rebre ‘tan sols explicacions en forma de lleis, competències i normatives per part de l’ajuntament i de la Generalitat, en comptes de fets i solucions’. Ángel Cordero, d’Acció Raval, ho explica així: ‘ens hem convertit en experts involuntaris en normatives i plans seguretat, però no volem fer de policies i ja fa tres anys que els veïns del Raval en fan.’

A parer seu, la problemàtica radica en una llei sobre les ocupacions que dificulta l’actuació de la policia i protegeix els ocupants (que en aquest cas tenen condició de traficants, a diferència dels okupes tradicionals de la ciutat). A més, en aquest cas, s’hi afegeix una estratègia de grans fons d’inversió immobiliaris que anhelen la gentrificació del Raval. Creuen que facilitar-ne la degradació (o promoure-la, segons alguns veïns)  incita a abandonar el barri, cosa que acaba permetent de fer-hi negoci, ni que sigui al cap d’uns anys. Aquesta darrera teoria és recollida, per exemple, al concepte ‘narcogentrificació’ adoptat per l’antropòleg José Mansilla i la doctora en comunicació Elsa Soro en aquest recent article a Nueva Tribuna sobre el Raval i els ‘narcopisos’ o en l’article de Paula Mirkin a Crónica Global. La normativa actual només permet el desallotjament d’un pis ocupat en cas que l’ocupació sigui denunciada ‘en calent’, és a dir, al cap de menys de vint-i-quatre hores. Si no és així, el procés esdevé molt més llarg i cal seguir un procediment penal que pot allargar-se durant mesos o anys. Per revertir-ho, Acció Raval ja fa temps que demana que es legisli de manera que es puguin sancionar els propietaris que no hagin actuat contra els narcopisos de la seva propietat.

‘És increïble que aquesta normativa encara no s’hagi modificat quan ja fa tres anys que en som víctimes al Raval’, diu Cordero. ‘Els mateixos propietaris, la majoria bancs, que desnonen famílies al barri i que deixen pisos buits, no mouen ni un dit per fer fora els narcos, és el món al revés’. Per a Pere Pina, gerent de la Casa Almirall, al carrer Joaquín Costa, i gran coneixedor del barri, la normativa i els protocols actuals són ineficaços i no tenen cap sentit: ‘Resoldre el problema dels narcopisos amb les lleis actuals és com demanar de buidar el mar a cubells d’aigua’. A parer seu, tot plegat té relació directa amb els interessos immobiliaris dels grans tenedors, que adquireixen pisos i els mantenen buits a l’espera de fer grans operacions immobiliàries i poder vendre’ls en grups o paquets de pisos i no pas individualment. ‘El problema és que el protocol per a combatre tot això, i com a conseqüència els narcopisos, sembla fet expressament per a anar contra el sentit comú: No és igual una pobra família que no pot pagar un lloguer i que acaba al carrer que un grup de narcotraficants que no fa sinó vendre mort; és un delicte contra la salut pública. No es poden comparar les dues situacions i, en canvi, en el primer cas desnonem i en el segon no hi ha manera de fer-los fora, encara que venguin heroïna. Ja em perdonaran, ajuntament i governs d’aquí i d’allà, però que hi facin alguna cosa en comptes de passar-se la pilota i repartir-se culpes i medalles.’

Resten onze narcopisos actius i els consumidors no se’n van
Acció Raval avisa de fa temps d’una altra problemàtica derivada dels narcopisos i que aquests darrers dies, arran de l’operació de la policia, s’ha fet encara més palesa: Els consumidors no se’n van, continuen al barri encara que els tanquin els punts de venda. A més, segons Acció Raval, resten al barri setze punts de venda de droga actius, onze dels quals són narcopisos. A més, com aquests darrers dies han pogut constatar els veïns, els immobles han estat sobreocupats.

Com diu el veí del carrer de la Cera, Manel Ginés, els consumidors han continuat acudint al mateix narcopís durant un parell de dies tot i que ja era tapiat. Això ha generat fins i tot més d’una situació perillosa quan, nerviosos de no poder comprar la dosi prevista, topaven amb veïns a l’escala. ‘Cal que l’ajuntament hi actuï per ajudar-los, perquè, encara que tanquin alguns narcopisos, ells continuen al carrer, són molts i volen droga al preu que sigui’.

El xabú, la nova droga
Se’n va sentir a parlar per primera volta a Barcelona l’any 2015 quan, al cap de poques setmanes de diferència, l’hospital del Mar va haver d’atendre unes quantes dones embarassades d’origen filipí amb els mateixos símptomes (aspecte deixat, pell resseca i malmesa, boca arrugada i sense dents) i que van donar positiu en metamfetamina. Als Estats Units anomenen s’anomena cristal meth o ice i a les Filipines, el país on és més consumida, s’anomena xabú. És amb aquest nom amb el qual aquesta molècula de clorhidrat d’amfetamina es ven ara al Raval de Barcelona. El xabú és quinze vegades més potent que la cocaïna, té un poder addictiu molt superior i en poc temps és capaç de destrossar el sistema nerviós central. A Barcelona, segons que expliquen els veïns del Raval, és comercialitzada i consumida sobretot per la comunitat filipina. Però tenen por que no sigui precisament aquesta droga, fàcil d’obtenir al barri, la que acabi substituint les dosis d’heroïna que alguns toxicòmans no poden adquirir per causa del tancament d’una vintena de narcopisos. És per això també que els veïns reclamen mesures urgents per a atendre els drogodependents del barri.

El xabú no és pas desconegut per als Mossos d’Esquadra ni per a la guàrdia urbana. Al gener del 2016, en una operació conjunta de tots dos cossos, van detenir dotze persones acusades de fabricar-ne a Barcelona i vendre’n. En van decomissar vuit quilos. Va ser un cop important i es va estimar que era el definitiu per al xabú a Barcelona. No l’ha estat pas: aquest cap de setmana ja se’n podia comprar, si més no, a dues places del Raval.

Més informació:

Comunicat d’Acció Raval.
Comunicat de Tsunami Veïnal.