ACN Barcelona.-L’escriptor Raül Garrigasait ha “desfolkloritzat” al pintor i escriptor Santiago Rusiñol amb el seu nou llibre ‘El fugitiu que no se’n va’ (Edicions de 1984). En una entrevista a l’ACN, l’autor ha explicat que Rusiñol ha quedat “folkloritzat” perquè “el personatge ha tingut més pes que la seva obra” i per això ha preferit centrar-se en aquest assaig amb “la potència de la seva pintura i la seva literatura” per apropar-se a allò que va fer com a pintor i com a escriptor i no tant les anècdotes que “no són potser el més important”. L’autor, fent referència al títol, ha destacat de Rusiñol que va ser una persona que “se’n va, però no se’n va, que fa de bohemi, però no ho és i que té un peu a cada banda”. Garrigasait va guanyar aquest any el primer el Premi Òmnium Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any amb ‘Els estranys’ (1984).

Garrigasait va arribar a l’autor de ‘L’auca del senyor Esteve’ per una banda per una proposta del TNC, que li va proposar escriure sobre ell per acompanyar les obres que es representaran aquesta temporada al teatre i, per altra banda, perquè Rusiñol té aspectes que interessen i molt a l’autor: “Rusiñol és una figura clau en la modernització de la cultura catalana i que va conèixer la bohèmia parisenca, va tornar aquí havent respirat una atmosfera diferent a la que hi havia a Barcelona i va transformar l’art català del seu moment i també la literatura”. L’escriptor ha recordat que a ‘Els estranys’ venia d’una novel·la que parlava de la violència de la modernitat, ja que “les guerres carlines són un moment en què el passat i el futur xoquen amb força i és un moment clau en l’entrada de la modernitat a la societat”. D’una forma similar, l’autor s’ha centrat en un artista que també s’ha relacionat en la modernitat però l’artística. A l’assaig, el narrador es converteix en un observador dels fets que van succeint. “Hi ha una primera persona d’algú que està explorant Rusiñol i que veu quadres d’ell i fa reflexions sobre l’actualitat”. Segons Garrigasait, la “veu intenta il·luminar aspectes de Rusiñol molt vius i interessants”. El llibre comença amb la trobada entre Santiago Rusiñol i el músic Erik Satie. “En aquell moment ni l’un ni l’altre eren personatges coneguts, però van connectar”, ha explicat. L’autor també tracta la relació de Rusiñol amb el món de París i de la bohèmia, i com intenta traduir aquest món a Catalunya i s’inventa la figura de l’artista modern en el seu context. Garrigasait ha apuntat que el llibre segueix tres temes centrals en Rusiñol: “La manera com va transformar la idea molt divulgada a França de l’art per l’art, convertint-la en una defensa de la vida de l’artista modern, singular i diferent que no se sotmet”; la relació de Rusiñol amb l’estat modern i com això és present a les seves obres; així com una darrera part sobre la maduresa de Rusiñol. “Els seus primers 40 anys va ser d’una forma, i els altres 40 fa coses una mica diferents com fer un teatre més popular i va escriure novel·la”. En aquest punt, l’autor es concentra amb la novel·la ‘Una nina gorda’, una obra “cruel i extraordinària sobre la violència i l’explotació d’una dona, en aquest cas del seu cos com objecte, tot i que s’acaba enamorant del seu domador que l’explota al circ”. Garrigasait ha assegurat que Rusiñol ara està ressorgint. “Ell és bastant present com a personatge, és atractiu aquesta idea del burgès que se’n va a fer de bohemi a París i a la seva època tothom el veia om a molt simpàtic i protagonitzava anècdotes”. L’autor ha titllat Rusiñol com una figura ambivalent: “és un burgès que se’n va a fer de bohemi, un escriptor que pot fer literatura etèria i després també fa teatre popular, és una persona molt rica que ve d’una família de la burgesia tèxtil, que guanya més diners amb la seva literatura i pintura. És un personatge que dins de la societat burgesa de l’època defensa la llibertat de l’artista”. Pel que fa el títol, ha assenyalat que Rusiñol va fer el gest de marxar a la bohèmia, però crea una literatura i puntura que l’arrelen en el seu entorn i és acceptat en l’entorn burgès. “És un personatge que se’n va, però no se’n va, fa de bohemi, però no ho és i té un peu a cada banda”.L’autor Raül Garrigasait (Solsona 1979) és filòleg clàssic, traductor, escriptor i editor. Des de 2007 és editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge. El 20 de gener de 2015 va ser guardonat amb el cinquè Premi Cum Laude, que convoca l’Institut d’Estudis Món Juïc per la tesi L’hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil. Aquest 2018 va guanyar el Premi Òmnium Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any amb ‘Els estranys’ (1984), una obra que ja se’n va endur el Premi Llibreter 2017.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb