Raül Garrigasait, amb l’obra ‘Els estranys’ guanya el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l’any

  • És la primera edició que es convoca, amb la voluntat de convertir-se en el premi de referència a obra publicada del país

VilaWeb
Montserrat Serra
23.02.2018 - 12:18
Actualització: 23.02.2018 - 16:20

L’escriptor Raül Garrigasait (Solsona, 1979) amb la novel·la Els estranys (Edicions de 1984) és el guanyador de la primera edició del nou Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana de l’any. Aquest nou premi, que té la voluntat de convertir-se en el premi literari de referència a obra publicada del país, és la primera vegada que es convoca. Garrigassait s’ha imposat a les altres dues novel·les finalistes: Robinson (Empúries) de Vicenç Pagès Jordà i Els fills de la Llacuna Park (L’Altra editorial) de Maria Gasch.

Els estranys és una obra ambientada en la primera guerra carlina, a Solsona, a partir de la història d’un prussià, un home estrany, com el títol, que travessa el Pirineu per lluitar en favor dels Borbons. Per circumstàncies també estranyes, resta atrapat a la ciutat de Solsona, esperant ordres reials per entrar en acció i poder tornar a Prússia amb el reconeixement d’armes que li exigeix el seu pare.

Es dóna el fet que Els estranys és la primera novel·la de Raül Garrigasait i també ha aconseguit un altre premi a obra publicada de prestigi, el premi Llibreter.

Raül Garrigasait és un escriptor amb un perfil molt complet, perquè també és editor i traductor. Format en la filologia clàssica i germànica, ha traduït Nietzche, Goethe, Rilke, Plató, Papadiamandis, Bauman…, i des del 2008 és director de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge (que abans depenia de l’editorial Alfa, de la família Guardans, i ara és propietat del grup Som).

El premi té una dotació de 20.000 euros més 5000 euros que es lliuraran a l’editorial per invertir-los en promoció. La intenció amb aquest premi és crear un cànon d’obres de referència de la literatura catalana contemporània. També es vol fomentar la traducció d’aquestes obres, fet pel qual l’entitat ja manté contactes amb l’Institut Ramon Llull. El premi Òmnium pren com a model el premi Goncourt, el més prestigiós de l’estat francès. El fet és que els autors guanyadors del Goncourt són escriptors que aconsegueixen la celebritat, que la gent els saluda amb respecte pel carrer i amplien en gran manera la quantitat de lectors.

És per això que l’obra guanyadora del premi Òmnium es presenta ara, a dos mesos de la diada de Sant Jordi, per impulsar-la amb intenció que l’obra guanyadora jugui un paper per Sant Jordi.

Raül Garrigassait ha dit que rebre el premi és un doble honor, primer, per haver estat acompanyat de dues grans obres finalistes i, també, perquè és un honor cívic rebre’l, perquè atorga el premi una entitat que defensa els drets civils en un moment d’autoritarisme creixent. També ha dit que és una novel·la sobre l’amistat en un temps convuls, ple de perplexitat i des de la mirada d’un estranger. I en aquest sentit, ha dit, que vol pensar que també parli dels problemes i dilemes d’avui.

La manera com s’ha articulat aquest premi és la següent: un comitè de selecció format per l’editor de Núvol, Bernat Puigtobella, la llibretera Olga Federico i la bibliotecària Carme Fenoll van seleccionar setze novel·les publicades el 2017. Després, un jurat format per cinc membres independents (Maria Dasca, professora de la Universitat de Harvard; Rosa Cabré, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona; Carme Gregori, professora de la Universitat de València; Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona; i Oriol Izquierdo, crític i gestor cultural) van fer una primera selecció de les tres obres finalistes i en una segona deliberació n’han triat la guanyadora.

La professora Carme Gregori ha estat l’encarregada de parlar sobre l’obra. Entre altres aspectes ha destacat que és una novel·la de personatge, amb un protagonista complex i ben definit. Una novel·la que evoca l’època històrica amb gran eficàcia i extrema estilització, sense la menor erudició gratuïta. També ha destacat que Els estranys construeix un estructura sàviament travada, que deixa fluir i tanca la història en una arquitectura perfecta. Mostra un humor refinat, amb espai per a la sàtira i la ironia. Que té un estil elegant i depurat, sense retòrica ornamental. La novel·la decanta l’atenció cap a la reflexió sobre els models i els límits de la ficció. Així mateix reconeix una tradició literària en la qual s’inscriu.  Novel·la que crea un univers personal que aconsegueix involucrar-nos emocionalment i intel·lectualment en l’aventura del protagonista, fent-nos partícips d’una perplexitat que podem entendre des del nostre present. I acaba dient: “En resum, es tracta d’una novel·la que combina en una proporció justa el divertiment intel·lectual, la reflexió i la història.”

El premi s’ha donat a conèixer en un acte a Òmnium aquest migdia. Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat, no ha deixat de recordar els cent trenta dies que porta Jordi Cuixart, president d’Òmnium, a la presó i ha denunciat l’atac que pateix el país (i també a l’estat espanyol) contra la llibertat d’expressió i d’altres drets i llibertats fonamentals: segrest de llibres, censura a ARCO, presó pel músic Valtonyc. Mauri ha dit que no s’han de posar límits a l’art i la cultura, que la crítica és sempre lícita però mai la censura. Ha recordat el pallasso Jordi Pesarrodona, que el 23 d’abril haurà d’anar a declarar per posar-se el nas de pallasso i també altres persones que pateixen el retrocés en els drets més bàsics.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any