Avui VilaWeb us presenta un treball important. Hem analitzat amb lupa les constitucions dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea per a cercar què diuen, totes i cadascuna, sobre l’ús de les llengües oficials. I també sobre els usos i els drets dels parlants de les altres llengües. I es pot veure que els rars són ells –els espanyols, vull dir.

L’anàlisi, feta per Ot Bou, és indiscutible. Són dades inapel·lables que no admeten discussió: hem revisat tots els texts oficials, l’un darrere l’altre. I el resultat de la lectura d’aquesta documentació és que només hi ha un altre estat –però amb una situació sociolingüística que no es pot comparar amb la de l’estat espanyol– que obligue constitucionalment els seus ciutadans a ‘saber’ la llengua oficial. És Bulgària. Únicament Bulgària i Espanya creuen que es pot obligar algú a saber una llengua. La resta no ho fan. I no únicament no ho fan, sinó que tenen pràctiques lingüístiques respectuoses amb els drets de les minories, i consagrades en la constitució, que són ben distintes de les espanyoles. Diametralment oposades. Fins al punt que fan de la constitució espanyola –una volta més, i no ho repetirem prou vegades– l’excepció, l’anomalia, a Europa.

Ja ho sé, ja ho sabem tots, que després hi ha les lleis lingüístiques, els reglaments i les pràctiques dels estats. Però hem volgut estudiar les constitucions perquè es poden comparar sense dificultats i perquè són el fons d’on naix tot l’ordenament. I la imatge que en resulta és que la diferència entre la constitució espanyola i les altres d’Europa és xocant.

Els rars són ells. I l’estudi no fa sinó constatar-ho. Si hi ha un estat que no encaixa en el model constitucional europeu és Espanya. Són ells qui haurien de donar explicacions i no pas nosaltres. Nosaltres, si de cas, hauríem de perseguir la creació d’un nou estat per al Principat tan ràpidament com siga possible i la derogació de l’actual constitució espanyola també tan ràpidament com siga possible, mentre la resta dels Països Catalans del sud no entren en el camí de l’autodeterminació.

Però igualment important seria accelerar el procés de descolonització mental. Comprovant que això que nosaltres considerem que seria normal és efectivament normal, mentre que la seua pretesa normalitat és, en realitat, una anomalia. Una anomalia democràtica. Basada en el fet que l’estat espanyol és l’únic dels vint-i-set estats europeus on una dictadura no va ser derrotada i on els mecanismes ideològics i de control d’aquell règim suren encara, i es fan visibles quan els poses davant l’espill dels altres.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb