TEMA DEL DIA
Eixos.
Analitzar la política catalana exclusivament amb l’eix ideològic dreta-esquerra és un error. Com també és un error analitzar-la només des del punt de vista de l’eix nacional. A Catalunya ningú no vol ser de dretes, però l’esquerra estatista sempre ha identificat el nacionalisme, primer, i ara l’independentisme com un fenomen sospitós de ser de dretes o, si més no, d’amagar els suposats problemes reals de la gent. Quan Jordi Solé Tura va teoritzar que el nacionalisme era un invent de la burgesia, va fer molt de mal a l’esquerra catalana. Josep Termes el va desmentir demostrant els orígens populars del catalanisme, però hi ha algunes esquerres que encara no ho han entès.

L’esquerra independentista va solucionar aquesta ‘diglòssia’ posant la independència com un instrument per a arribar a una societat més justa i igualitària, desvinculant l’independentisme del nacionalisme. Aquesta tradició té un fil roig que passa pel PSAN, Nacionalistes d’Esquerra i l’ERC de Josep-Lluís Carod-Rovira. La majoria dels comuns encara compra la tesi de Solé Tura i el PSC, suposant, no cal dir-ho, que encara sigui d’esquerres. L’error de l’esquerra, la sucursalista i la independentista, ha estat identificar l’espai convergent com un espai exclusivament de dretes, oblidant les arrels populars del catalanisme.

El procés ha tensat la política en l’eix nacional mentre que l’eix social ha quedat en segon terme, també perquè el marc competencial de la Generalitat i l’ofec financer crònic no permeten de fer gaires polítiques socials realment transformadores. La política no és cartesiana i aquests últims dies hem vist com un conseller d’ERC, Josep Bargalló, validava per ‘motius legals’ el concert a les escoles que segreguen per raó de sexe, un concert renovat per la Generalitat segrestada pel 155, i hem assistit a la recuperació d’Aigües Ter-Llobregat per al sector públic per part d’un conseller de Junts per Catalunya, Damià Calvet.

Quan ara Puigdemont llança la Crida Nacional per la República, alguns analistes han provat d’estigmatitzar-ho com un moviment exclusivament de centredreta, tal com ja van fer amb Junts per Catalunya. És lògic que ERC vulgui preservar el seu espai polític escorant cap a la dreta la crida de Puigdemont, però una cosa és el legítim desig partidista i una altra la realitat. Els més de 30.000 inscrits en cinc dies no són classificables com a gent de dretes, entre més coses perquè la majoria no tenen carnet de partit. Hi haurà gent de dretes, però també d’esquerres. De fet, entre els impulsors hi ha Jordi Sánchez, Toni Morral, ex-batlle de Cerdanyola per ICV, i ex-militants de Bandera Roja i de Nacionalistes d’Esquerra. Fins i tot, gent provinent de l’MDT i de la Crida a la Solidaritat dels anys vuitanta. Una de les últimes incorporacions ha estat la de l’intel·lectual Ramón Cotarelo, que va donar suport a la CUP a les eleccions al parlament del 2015, i que a les del 2017 va tancar la llista d’ERC por Barcelona. També s’hi ha adherit Germà Bel, ex-diputat del PSC al congrés i de Junts pel Sí la passada legislatura.

El fil roig que uneix la nova Crida no és la ideologia, sinó la voluntat d’implementar de manera decidida la República, que necessàriament és transversal ideològicament. L’altre error, moltes vegades intencionat, ha estat circumscriure la nova Crida a la necessitat de renovar el món convergent. La catarsi dels convergents s’esdevindrà aquest cap de setmana, però la Crida Nacional tirarà endavant igualment, acabi com acabi el congrés del PDECat. La cosa més lògica és que el congrés aprovi una confluència amb la Crida, com demana una esmena dels crítics, però si no fos així, tampoc frenaria la intenció dels seus promotors d’activar-la la tardor.

La Crida Nacional per la República té intenció de renovar la manera de fer política, superant els partidismes i dotar l’independentisme d’una hegemonia electoral indiscutible. No és tampoc una proposta per a fer una llista única que no existirà mai. Es pot fer una llista unitària sense que sigui única. La CUP no ha participat mai de cap llista única perquè no té voluntat de centralitat, però hi va haver una llista unitària com Junts pel Sí a les eleccions del 2015. La Crida molesta perquè irromp en la batalla per l’hegemonia de l’independentisme que mantenien ERC i el PDECat i que els republicans tenien guanyada mentre Marta Pascal dirigeixi el partit. Amb l’entrada d’un artefacte polític nou, transversal, encapçalat per Puigdemont, aquesta batalla torna a reobrir-se, com es va demostrar a les eleccions al parlament del 21 de desembre.

MÉS QÜESTIONS
Puig es reuneix informalment amb Sánchez a Castelló pel finançament.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’han reunit a Castelló en una trobada ‘informal’ que ha de servir per a preparar la que tindran oficialment el setembre, dins la ronda oficial del president espanyol amb els presidents autonòmics. És la primera reunió entre els dos presidents. La intenció de Puig era parlar de finançament. Ahir, el govern valencià es va abstenir al Consell de Política Fiscal i Financera en la votació sobre el dèficit públic; una abstenció forçada per Compromís, perquè el PSPV estava disposat a votar-hi a favor. Puig ha traslladat el malestar del govern valencià per l’anunci de Sánchez d’ajornar fins a l’any que ve la negociació del model de finançament. La reunió s’ha fet a la seu de la Generalitat a la capital de la Plana, la Casa dels Caragols.

El TSJ valencià incrementa la repressió contra el català a iniciativa pròpia. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha tombat dos articles més del decret de la Generalitat que regula l’ús del català a l’administració: l’article que considera el català ‘llengua destacada’ i el que regula la redacció de les escriptures notarials. El tribunal els anul·la ara malgrat que no formaven part del recurs presentat per dos diputats del grup popular, pel qual en primera sentència va deixar sense efecte onze articles que donaven prioritat al català en les notificacions, la retolació dels edificis i les comunicacions entre treballadors públics i ciutadans. La Generalitat ja va protestar contra aquella decisió i la direcció general de Política Lingüística prepara un recurs.

Munar surt per primera vegada de la presó amb tres dies de permís. L’ex-presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, ha sortit avui de la presó per gaudir del seu primer permís penitenciari després de cinc anys a la presó. És un permís ordinari de tres dies amb presentacions diàries davant les forces i cossos de seguretat de l’estat i sota tutela, la qual recau en el seu marit, en un domicili assenyalat. A més, com a condició per a gaudir d’aquest permís, li han retirat el passaport i li prohibeixen d’abandonar Mallorca. L’Audiència Provincial va concedir-li el permís fa una setmana, després d’haver impugnat Munar la decisió del jutjat de vigilància penitenciària que havia denegat originalment la seva sol·licitud. La secció primera de l’Audiència va estimar el seu recurs d’apel·lació i ha revocat la sentència del jutjat. La defensa de Munar, que compleix condemna al centre penitenciari de Mallorca, reclamava aquest permís argumentant que havia assumit les responsabilitats civils de les condemnes amb el seu patrimoni personal i familiar. En particular, l’advocat, Gaspar Oliver, recalcava que Munar tenia embargat tot el seu patrimoni, valorat en més de quatre milions d’euros, i que ja havia satisfet multes i responsabilitats pecuniàries per mig milió d’euros.

LA XIFRA
200 voluntaris més necessiten els Jocs Special Olympics 2018 que es faran a Andorra a l’octubre. L’organització necessita arribar als 600, i per aconseguir-ho ha difós un vídeo on Pau Gasol fa una crida a apuntar-s’hi. L’últim dia per a inscriure’s és el 31 de juliol.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de juliol de 1969 la missió espacial Apol·lo 11 va arribar a la Lluna. Neil Armstrong, Edwin I. Aldrin Jr. i Michael Collins formaven la tripulació que va aconseguir trepitjar la Lluna per primera vegada.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb