Mariano Rajoy no sé si no ho va entendre, això, el dia que en van parlar a classe o si ara prefereix fer l’orni. De les declaracions que va fer ahir, en deduesc que ignora els conceptes més elementals del dret i de la política, si és veritat que ell es pensa que podrà evitar ‘legalment’ la independència. Ara, si es tracta de propaganda i d’aconseguir titulars, ho accepte; què voleu que diga l’home? Però si resulta que aquest senyor és tan innocent de creure’s això, valga’m Déu… Si el cas és aquest la seua ignorància sobre com funciona el món, sobre la política, sobre la mateixa realitat, és una ignorància supina.

Que les lleis evolucionen, que canvien, que se succeeixen les unes a les altres és una noció social primària i bàsica. I la demostració d’açò és gairebé augustiniana: si no fos així simplement continuaríem regint-nos encara avui per la primera llei que es va escriure. I veritat que això no passa?

Confiar cegament en l’aplicació de la llei contra la voluntat d’un poble és, per això, no únicament un error sinó sobretot un capteniment sense solta ni volta. Llevat que hom pense que pot usar la força bruta, i en aquest cas parle de l’exèrcit, per provar de fer complir una llei a qui no vol complir-la. Però això duria el debat a un altre àmbit. I crec que seria molt pitjor per a ell, encara. Per dues raons: primera i principal, perquè Espanya no té un exercit suficient ni tècnicament capacitat per a amenaçar-nos i encara menys per a ocupar de manera efectiva durant anys el nostre país. I segona, perquè vivim a l’any 2015 i a la Unió Europea.

Hi insistiré, doncs, per darrera vegada: senyor Rajoy, si vol que discutim amb una mica de trellat les seues posicions, potser que abans treballe una mica més els arguments. I li posaré un exemple sobre com es fan les coses. Si vol saber com esdevindrem una república independent només li cal llegir els volums 6 (‘Les vies d’integració a la Unió Europea‘), 7 (‘La distribució d’actius i passius‘) 10 (‘El procés constituent‘), 13 (‘La integració a la comunitat internacional‘) i 16 (‘La successió d’ordenaments i administracions‘) del Consell Assessor de la Transició Nacional. De res.

L’opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t’apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Pep Agulló

“Les lleis només valen si qui les dicta les pot fer complir.” No es ben bé així. Si una llei comporta una amenaça en transgredir-la que ens deixa aterrits, també és eficaç. En aquest cas no es tracta de reprimir l’incumpliment, n’hi ha prou en amenaçar què passaria si no s’acatés. Més subtil, més metafísic. Una excomunió a l’edat mitjana deixava a la víctima amb un peu a l’infern, a la condemna eterna. L’amenaça era formidable perquè el càstig no era d’aquest món. En el segle XXI Rajoy pensa, com pensaria Felip II, que la seva amenaça serà infalible per més obstinats que siguem els catalans. No deixem de ser subdits inferiors i ens han gravat a sang i foc del que són capaços. No es poden ni imaginar que després de 300 anys d’opressió ja hem trencat les cadenes mentals i aviat les físiques… Hi ha nacionalismes que s’acosten molt a les religions. Vicent, no li busquis claus cartesianes als seus arguments supremacistes és perdre el temps.

Salvador Rofes

Vostè es pensa que està parlant amb polítics del  segle XXI? No senyor. En Rajoy i els seus companys no han sortit de l’Edat Mitjana. I pot tenir la seguretat de que utilitzaran tots els mètodes al seu abast, exèrcit inclòs, per anar contra el procés. Només amb el decret que han preparat i que entrarà en vigor (quina casualitat,oi?) el més de setembre poden desactivar el mossos amb un dit i una signatura.

I ja hem vist com el poble català es va mobilitzar quan van imputar al president…Mobilitzacions festives moltes. Però quan hi poden haver cop de porres poques….No gallegem tant que a lo millor ens la haurem d’embeinar més aviat del que ens pensem.

Virgínia Vallejo

Ja era hora que algú es llegís els treballs de CATN i s ‘entengui com es fa qualsevol independència normal a Europa. Ens ha costat 5 anys entendre-ho. I el que és pitjor, és que molta gent s’ ha quedat pel camí i ha passat misèria. Això no els ho perdonaré als polítics que tenim.

Francesc Font

Karl Marx, quan per la seva participació en la revolució de 1848 era jutjat a Colònia junt a alguns ciutadans més, davant l’acusació d’haver actuat contra les lleis vigents va dir: “No són les lleis les qui fan la societat, sinó que és la societat qui fa les lleis. I quan una societat canvia, cal canviar les lleis”.

Per cert. Tots ells van ser absolts. El tribunal va entendre les raons dels qui havien incomplir les lleis…

Joan Rubiralta

El Rajoy encara no s’ha adonat que la majoria de la població catalana ja ha perdut la por i no l’intimiden unes lleis repressives que per molt legals que siguin en clau espanyola, a Catalunya ja s’han començat a desobeir i això del 9N només va ser el vermut. Per això, encertadament, si guanyem les forces sobiranistes es farà una llei de transició per passar progressivament de la llei espanyola a una llei catalana per tal que la nostra ciutadania no quedi en un buit legal.

A banda, també hi ha la democràcia, terme que sembla que també va fer campana quan ho explicaven a classe i ara no sap que és. No faré una tesi doctoral sobre les virtuts de la democràcia perquè ara i aquí no toca, però sí que li diré el seu principi fonamental: la democràcia es basa en la sobirania del poble i ara que agafi una llibreta i que ho copiï cent vegades. I que recordi que el poble també és Catalunya com una realitat separada d’Espanya i per tant és un subjecte polític autònom i per tant pot decidir el que més li convingui.

David Figueres

Cal dir que Espanya, com a Estat, ja va mostrar signes d’impossibilitat de fer complir la llei el 9N. En aquest sentit, tal i com s’explica a ‘Desclassificat: 9N’, Espanya va ser un Estat que va fallar com a tal davant un acte il·legal – segons la legalitat vigent-. No va ser capaç d’articular cap mecanisme per impedir-ho. La voluntat popular va saltar per damunt de la legalitat en un acte de radicalitat democràtica. Desconec si a partir d’aquella situació, el govern espanyol s’ha dotat de mecanismes perquè no els tornin a agafar, com se sol dir, amb els pixats al ventre. Sigui com sigui, ara del que es tracta, és de substituir una legalitat per una altra: la nostra. La que ens permeti continuar avançant com a país davant la total extinció per inanitat d’imaginació política, d’una Constitució que no ha sabut, en més de trenta anys, vertebrar la menor engruna de pluralitat. Cal ser ferms en el determini d’acceptar que el nostre camí no és diferent del d’altres nacions que al llarg dels segles, han decidit emancipar-se. Que ens empara la normalitat, el flux natural de la revolució que sorgeix quan els marcs jurídics esdevenen obsolets.

Antoni Carol

Recordo la primera vegada que vaig parlar amb tu, Vicent: va ser justament per a preguntar-te què tenen al cap aquests del “gobierno español” i els del PP, vist el carreró sense sortida al qual s’estaven endinsant en relació a Catalunya i el seu procés sobirà. Recordo també la teva resposta: tenen un doble dèficit; pateixen un dèficit democràtic i un dèficit d’informació. Aquell dia era finals de juny de 2013, en una presentació del teu llibre “A un pam de la independència” a Sant Feliu de Codines. Doncs bé, han passat més de dos anys i el PP i “adlàteres” no han canviat, però el procés sí que ha avançat… i molt! Per la qual cosa, els dèficits esmentats s’han agreujat. Em sembla que el procés —malgrat nosaltres mateixos— s’accelerarà. D’això també ens en vares parlar en aquella ocasió…

Víctor Serra

Perquè una llei es pugui fer cumplir, en una democràcia, cal que la gran majoria dels ciutadans la consideri legítima. I no sols la llei en sí sino tot el sistema judicial que n’ha d’assegurar el cumpliment.

El que li passa a Espanya és que moltes de les seves lleis i bona part dels seus tribunals han perdut tota legitimitat pels catalans.

Al món hi ha moltes constitucions. Unes es poden canviar amb relativa facilitat, altres costen molt més i algunes, entre les quals l’espanyola són quasi impossibles de canviar en profunditat. Venint dels Principios Fundamentales del Movimiento, això no és extrany. El que passa és que quan muntes un sistema que fa impossible canviar una Constitució, el resultat final és que sempre se’t quedarà obsoleta i per tant perdrà tota legitimitat.

Pau Pinós

Tampoc no siguem ingenus. Crec que a Madrid això ho saben de sobres. Ara bé, com que també saben que els resultats seran justos ells tenen claríssim que han de pressionar en 3 fronts dèbils:

– espantar els més porucs; d’això se n’encarrega el PP amb amenaces
– distreure els il·lusos; d’això se n’encarrega Podemos amb l’ajut inestimable de ICV a base de promeses buides que ens retornen al dia de la marmota
– generar dubtes; per això utilitzen una UDC atrapada per un deute ingent i un egòlatra que és presenten com a catalanisme de seny ignorant tots, tots els atacs a Catalunya i al Català des de l’època d’Aznar i amagant darrere discursos buits el retrocés ferotge que està patint l’autogovern

Hem de tapar moltes vies per on poden fugir vots. Aquesta feina s’ha de fer amb il·lusió, convenciment, arguments treballats i gent preparada. I no tenim gaire temps. Per això ara s’empesquen la moció de censura; per guanyar temps i poder fer més forat en aquests segments de població esmentats.

Josep Usó

Fa temps que les grans declaracions dels polítics espanyols semblen adreçades al consum intern. És a dir, als votants de l’Estat Espanyol i prou. En altre cas no s’entén. Però també fa l’efecte que tenen una forma maldestra de resoldre els seus problemes i conflictes. Per exemple, el senyor Cánovas del Castillo, ja va dir el 21 de novembre del 1896 exactament el mateix: “Cuba nunca será independiente”. I aleshores podien tindre recent el record de la resta de Sudamèrica. I es veu que no. Ara, se’n podrien recordar del Sahara, o de Guinea, o de… però es veu que tampoc.

Doncs no val la pena insistir més. No siga que n’aprenguen.

Joan Ferrer

No seria l’exèrcit, no. Seria la Guàrdia Civil.