Rafael Ribó, en una imatge d'arxiu (fotografia: Albert Salamé).

Rafael Ribó (1945) és Síndic de Greuges de la Generalitat de Catalunya i president dels Síndics Europeus. Va ser de les primeres persones a patir la covid-19, ara fa mesos, i ja plenament recuperat segueix treballant. VilaWeb ha entrevistat el senyor Ribó precisament per a parlar de la conculcació de drets i negligències de les administracions durant la pandèmia. I també durant el procés català. Ribó, amb el mandat caducat des del març del 2019, dedica a aquest aspecte la darrera part de l’entrevista telefònica feta aquest dijous passat.

Rafael Ribó, divendres, al seu despatx (fotografia: Síndic de Greuges).

—Quines qüestions ha vist el Síndic a les llars d’avis durant la pandèmia?
—Hi hem vist dificultats en l’atenció a la gent que hi viu, deficiències alimentàries i hem rebut queixes sobre cures i règim d’horari i visites amb famílies. I una cosa molt singular, durant la primera onada: mecanismes d’ingrés a les residències que no donaven prou garanties. No hi havia prou manifestació de familiars i amics per a ingressar. Vam recomanar de canviar els protocols d’ingrés. Hi estem al damunt.

—Queixes principals dels familiars, quina és la més cridanera?
—La més cridanera? La més cridanera és que hi ha gent que té dificultats per a saber on és el seu familiar. Alguna queixa d’aquestes hem rebut. És el que més m’ha impactat.

—Reben la informació que demanen a la Generalitat, o els la neguen?
—Ens hem trobat que hi ha hagut molt de retard i dilació en el lliurament dels informes, xifres i dades concretes que hem demanat a la Generalitat, que ens permeten fer els informes. És cert que la realitat és molt canviant, així i tot, veiem dilació en l’aportació de dades, dades que de vegades ni tan sols la mateixa administració tenia.

—Portar les residències als tribunals. Ho farà el Síndic, o creu que entre tots plegats fem demagògia, i no caldria?
—No crec que la solució sigui anar als tribunals. Moltes mesures es poden fer, a banda, i abans, d’anar-hi. I si hi ha un cas penal, s’ha de portar als tribunals. És evident. Però si volem parlar seriosament de com esmenar i millorar la política de residències, hem d’esmenar la política envers la gent gran, no només de residències. El nostre país té una concepció de les residències, al meu entendre, esbiaixada, poc considerada. Hi ha una corresponsabilitat per part de la societat que, per dir-ho de manera brutal, veu les residències com un pàrquing.

—Més enllà de residències, on ha vist el Síndic errors o negligències del govern català?
—El Síndic dóna suport a tot el personal sanitari. En la crisi de la covid-19, jo posaria l’accent en el fet que ens va agafar desprevinguts. Durant la primera onada, va haver-hi manca d’equipaments i mitjans per a fer-hi front. Va ser força universal, i a Catalunya també. En segon lloc, calia una resposta més contundent de la Generalitat en la millora de les plantilles sanitàries, en la recerca de més personal, i en una millor retribució del personal sanitari. I no només donar un premi puntual. Calia voluntat d’afrontar reformes estructurals, que vol dir un augment sensible de dotació de personal i de salaris a tot el món sanitari. Per acabar, en el tema de drets, cal tenir en compte el tancament absolut dels infants. El Síndic no va entendre el tancament total dels menors. Els menors requerien un tractament específic de possibilitat de sortida, d’activitat física i convivència exterior. I no simplement ‘quedeu-vos a casa’. Va ser una mesura del primer estat d’alarma espanyol, però amb algunes badades o mancances de decisió per part del govern de la Generalitat.

—Conculcació de drets a la població en general, n’ha vist en algun lloc, durant la pandèmia?
—Nosaltres hem defensat que els drets fonamentals s’havien de poder continuar exercint. Fins i tot en estat d’alarma. Una altra cosa és l’estat d’excepció, o l’estat de setge, estats que es regulen de manera diferent i que s’han d’informar al Consell d’Europa. Evitar tota mena de manifestacions exteriors va ser una exageració. Després va haver-hi rectificacions. Com era exagerat voler aplicar la llei Mordassa com a mesura anti-covid. S’ha modulat. Però la llei continua existint.

—L’impagament d’ERTO, cau a la seva competència?
—Hem hagut d’intervenir en la dilació que continua havent-hi per a poder cobrar prestació de desocupació i ERTO. És evident que ve motivat perquè els serveis espanyols no estaven preparats. Al contrari, estaven retallats. Aquestes prestacions depenen del govern espanyol i nosaltres podem conduir els casos i les demandes cap al Defensor del Pueblo, que és qui pot fer-se’n càrrec. També podem vehicular perquè sigui la Generalitat qui pogués administrar aquesta atenció. Per acabar, la Generalitat hauria de ser molt més curosa amb la renda garantida, que és la pota que li pertoca plenament. Perquè n’hem rebut queixes.

— S’han conculcat els drets dels pares, o dels mestres, a les escoles?
El dret que jo defensaré és el dret superior de l’infant. Abans que el dels pares o el dels mestres. Els infants són els més desprotegits. Diferenciaria la primera onada de la segona. A la primera onada va haver-hi un tancament per a tothom, i ara les escoles han obert. A la primera onada la provisió de material als menors, com ara ordinadors per a seguir classes en línia, tenien uns percentatges no satisfactoris. En canvi, quant a menjador, via targeta, va ser molt universal.

—I a la segona onada?
A la segona onada crec que tenim un procés força positiu. Les bombolles estan força ben governades. Amb una excepció: les escoles d’alta complexitat, amb població vulnerable. Aquí crec que anem endarrerits. S’hi haurien de dedicar molts més mitjans.

—Com han viscut la covid els immigrants?
La primera injustícia és que tens un CIE, que és tancat durant la primera onada i ara és obert. No té cap sentit que tinguem obert un CIE. Se’ls engarjola per problemes administratius. No té cap justificació. La situació dels ‘menas’ i els immigrants que treballaven sense papers també s’ha agreujat. Nosaltres vam constituir la taula d’emergència social, el que jo en dic catalanisme de trinxera: Banc d’Aliments, Càritas, Creu Roja, Egidi, Amics de la Gent Gran, Fundesplai, Taula Tercer Sector. Hem treballat junts per trametre al govern les urgències i les reformes estructurals i que se’ls reconegués a totes aquestes entitats un paper, tant en l’àmbit legal com pressupostari. Perquè són ells els que atenen a centenars de milers de persones. Incloses les autòctones.

—Passem al procés polític i la conculcació de drets. Per exemple, la inhabilitació del president Torra. Com ho veieu?
És un cas desproporcionat. No és explicable en cap convenció de drets que un president elegit per milions de persones vegi com es talla el vincle del sufragi entre els electors i els elegits per una desobediència a la Junta Electoral. És un atemptat contra els drets de milions de persones. Votessin el partit que votessin.

—Cas Vólkhov. Alguna negligència?
És tan recent que encara no l’hem estudiada. Només tinc opinió personal, i la tinc. Però com a Síndic encara no ens ho hem mirat.

—Rafel Ribó, espiat? Seguit?
Molt convençut que pot ser així. Però ni m’he amoïnat a buscar-ne les proves. Si algú em vol espiar, s’avorrirà molt. Quan va haver-hi un fiscal que em volia investigar per unes entrades a una final de la Champions, alguns mitjans van publicar tota mena de corrupcions meves, totes falses. Excepte pedòfil, m’han dit de tot. I quan resulta que el jutge, en dues ocasions, va dictar autos d’arxiu, el mitjà no va rectificar ni una línia. Juguen amb la carta d’espantar, emmerdar, pensant que això et paralitzarà perquè no actuïs. Mentre jo sigui Síndic penso continuar pedalant a fons davant totes les injustícies, com la immensa injustícia que és que hi hagi nou presos polítics a Catalunya. La més gran des que va caure la dictadura. Si tinc l’encàrrec constitucional de defensar drets i llibertats, continuaré apel·lant al conveni de drets humans. Cadascú pensarà el que vulgui sobre independència sí o independència no. El Síndic no obrirà boca. Però sobre drets i llibertats, serà a primera fila.

—Síndic a Europa, quins passos ha fet en aquest sentit?
Em van convocar a l’Alt Comissionat de Nacions Unides sobre Drets Humans, on vaig presentar els nostres informes sobre el Primer d’Octubre. Treballo al comissionat europeu de drets humans, el més important que hi ha Europa, sobre el Primer d’Octubre, el judici i les condemnes. També amb l’Assemblea Parlamentària Europea i el Relator oficial que va nomenar, per investigar quins drets s’han conculcat dels parlamentaris turcs i espanyols, que són a la presó. Els espanyols són els catalans. I estic en contacte amb tots els defensors d’Europa mitjançant l’Institut Internacional d’Ombudsman (IOI), que presideixo des de l’any 2006, elegit dues vegades consecutives.

—Reaccions?
El Consell d’Europa va exigir una explicació al govern espanyol, aleshores del PP, que es va comprometre a presentar un informe. A hores d’ara no s’ha presentat ni una línia. I ara el govern ja no és del PP. El Comissionat va fer un informe molt crític amb la conculcació de drets el Primer d’Octubre per part de la policia espanyola. L’Assemblea Parlamentària d’Europa va votar fer un informe sobre aquesta conculcació de drets. Hi ha hagut un relator, que ha vingut a Barcelona i ha anat a Madrid, ha anat a Lledoners a visitar els homes i ha visitat les dones també. Es treballa en aquest informe. Les autoritats són molt receptives quant a informació. És evident que la UE encara prima més la condició de grups d’estat, afer intern, malgrat el que han dit els tribunals europeus a Alemanya i Bèlgica, que han decidit en contra del poder judicial espanyol.

—Rafael Ribó, Síndic de Catalunya, té el mandat caducat. Des de quan?
—Tinc el mandat caducat des de març del 2019. Ja he enviat dues cartes oficials demanant-ne la renovació. Una al mateix moment i una segona poc abans de la crisi per la covid-19. I ara faré una iniciativa similar. Hi ha molts òrgans a Catalunya que cal renovar. Alguns, si en fa d’anys, com ara el Consell de Garanties Estatutàries, l’òrgan de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la Sindicatura de Comptes.

—M’han dit que l’administració catalana té 100 càrrecs amb el mandat caducat. És així?
Sí. I a Espanya, tot el Consell General del Poder Judicial, part del Tribunal Constitucional i el Defensor del Pueblo.

—Cent càrrecs caducats a Catalunya. Cada vegada semblem més espanyols.
Ha! Hem de tenir en compte que això, per sort, demana majories qualificades. I no per majories governamentals. En el meu cas, demana tres cinquenes parts del Parlament.

—Vostè voldria mantenir-se en el càrrec?
No es tracta de si m’agrada o no m’agrada el càrrec. És un problema de responsabilitat. El Consell d’Europa té uns principis molt sòlids per a regular els Síndics. I un d’ells diu que un Defensor no ha de deixar el seu càrrec fins que no n’arribi el nou. Principi que s’ha aplicat a Polònia, perquè la ultradreta es volia carregar el meu col·lega, també en funcions. I ara imagini’s que en plena crisi de la covid jo digués: ‘Passi-ho bé, cauen gotes’, i me n’anés. Escolti’m, que hi ha moltes coses a fer, en aquests moments.

—Voleu afegir-hi res?
A mi m’estimula molt l’acció com a Síndic a partir del principi elemental que tots els que estem a les institucions som servidors públics. De tothom. Ens ho hauríem de ficar al coco: som servidors del públic abans de res.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.