Ràdio Associació recupera dos discs del 1938 de la seva Orquestra Simfònica, enregistrats en temps de guerra

Ràdio Associació de Catalunya ha recuperat i digitalitzat dos discs d’acetat enregistrats el 1938 per l’Orquestra Simfònica de l’emissora EAJ15-Ràdio Associació, quan n’era director titular el mestre Joan Pich Santasusana. L’entitat considera excepcional la troballa perquè els enregistraments es van fer en plena guerra del 1936-1939 i l’arxiu sonor de l’emissora va desaparèixer després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Els discs, localitzats per la família Pich Santasusana, es trobaven en molt mal estat i solament se n’ha pogut recuperar una part del contingut, però permeten de tornar a escoltar fragments musicals i un discurs polític de l’època.

Els dos discs són d’acetat, de deu polzades, doble cara i 78 revolucions per minut. El material recuperat inclou fragments de ‘Ifigenia in Aülis’, de Gluck; ‘Serenata Española-Cádiz’, d’Isaac Albéniz, i ‘Maruxa’, d’Amadeu Vives. La cara millor conservada correspon a un fragment de l’obra de Gluck, d’uns cinc minuts, i la resta d’enregistraments presenten un nivell de soroll que en dificulta l’audició.

La troballa també té un valor documental quant a l’ús dels discs d’acetat durant la guerra per a enregistrar discursos polítics. Un dels discs conté part d’un parlament de Bibiano Fernández Osorio y Tafall, que va ser alt comissari de l’exèrcit de terra de la República. El discurs, en castellà, fa referència a la defensa de Madrid i Catalunya, al cap de vint-i-dos mesos de guerra transcorreguts i a la lluita contra el feixisme.

El disc que conté el parlament havia estat ratllat expressament pels tècnics de Ràdio Associació i no estava etiquetat, però a contrallum encara es pot llegir la inscripció: “Disco malo para tirar. Salvar la otra cara que es buena.” Segons les memòries del locutor Teodor Garriga, la “màquina d’enregistrar discs” de l’emissora permetia de conservar discursos de personalitats dels dos bàndols del conflicte, entre els quals els de Lluís Companys, Josep Tarradellas, Carles Pi i Sunyer, Frederica Montseny, Manuel Azaña i Juan Negrín.

La recuperació dels enregistraments permet també de reivindicar el paper que l’emissora va donar a la música. L’Orquestra Simfònica de Ràdio Associació es va consolidar a partir del 1935 i va arribar a tenir quaranta professors. Per la formació, hi van passar músics i directors com ara Baltasar Samper, Joaquim Serra, Ramon Gorgué, Antoni Català, Francesc Palos i Joan Pich Santasusana, i el concertino era Enric Casals, germà de Pau Casals.

Pich Santasusana va dirigir l’Orquestra Simfònica de Ràdio Associació de final del 1936 al gener del 1939. En total, va dirigir 187 concerts als estudis de l’emissora, a més de les actuacions públiques. Un dels darrers grans concerts amb públic va ser el 18 de desembre de 1938 al Teatre Olympia. El darrer concert es va fer el 21 de gener de 1939 i es va retransmetre en directe dels estudis de Ràdio Associació, pocs dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.