31.07.2026 - 21:40
Si en la presentació d’un establiment, hi llegim “costura creativa per a ser feliç”, se’ns diuen moltes coses alhora. I totes bones. La costura: a mà o a màquina, recupera l’autonomia domèstica en la reparació de petits descosits, botons perduts o, fins i tot, la possibilitat de fer-nos alguna peça senzilla de roba o necessers, bosses o estovalles amb la tela més bonica que trobem. Creativitat: per a posar color i dissenys que donen un aire nou a la casa i a la nostra indumentària. La felicitat arriba amb la satisfacció de crear cosint peces de roba o manualitats diverses que milloren espais i presència, o per a regalar una artesania feta amb les nostres mans.
Al xamfrà dels carrers d’Olesa i Biscaia, al barri del Congrés i els Indians, del districte barceloní de Sant Andreu, la merceria Núvol de Fils ens fa volar la imaginació cap a les manualitats amb la costura, el tricot, el ganxet, el patchwork… És una botiga plena de colors, de cintes, teles, cordills, botons, cremalleres, llanes i fils, i llibres i revistes que guien per fer ganxet i més labors. Qualsevol labor hi troba els estris i material precís per a fer-se, i qualsevol persona hi pot trobar la seva inspiració particular.
Darrere el taulell, Mònica Otero escolta la clientela i desplega tot el mostrari per a dedicar temps a cosir, fer mitja, una bossa, uns mitjons de llana, una bosseta del berenar… Tot allò que hom es pugui arribar a imaginar, a Núvol de Fils hi és.
La Mònica ja sap què és anar a comprar materials per a fer manualitats. El patchwork la va portar a la merceria, primer com a clienta. Ella va estudiar disseny industrial i interiorisme, també disseny gràfic i aparadorisme, i treballava en una empresa que fabricava estands de fira, però va tancar. I, com que feia patchwork amb la germana de la propietària d’una merceria, va saber que aquell negoci es traspassava perquè la seva germana es jubilava. “Tothom m’animava a agafar el traspàs, perquè veien que m’agradaven molt les manualitats, i ho vaig fer. Vaig capitalitzar l’atur i vaig preparar el projecte del petit comerç de barri.” I un dia, a casa, el seu gat, jugant, va fer un entramat de fils que semblava un núvol, i aquella imatge li va donar nom per a batejar la merceria com a Núvol de Fils.
Aquella merceria era al carrer de Matanzas, fent cantonada amb Garcilaso. Abans de ser una merceria, havia estat la botiga de queviures del senyor Mariano. A principis dels anys vuitanta va passar a vendre vetes, fils i llanes i també llenceria, pijames, mitjons… Onze anys més tard, la van traspassar a un matrimoni que va continuar amb la merceria, fins que l’any 2011 una nova jubilació la va posar en traspàs i la Mònica la va agafar.
Tot el que va imaginar que hi faria és el que hi va anar passant. “Vaig treure la llenceria i pijames perquè al mateix carrer ja hi havia una botiga que en venia, i jo controlo més les labors.” I va anar introduint, a poc a poc, les teles per a la costura. La Mònica explica que les xarxes l’han ajudat molt a donar a conèixer la botiga. Al seu compte d’Instagram (@nuvoldefils) anuncia els tallers de costura i més manualitats que fan a la rebotiga.
D’ençà de fa un parell d’anys, tot això passa al número 452 del carrer de Biscaia, perquè la forta pujada del lloguer del local del carrer de Matanzas –que era a tan sols dos-cents metres del d’ara– va dur la Mònica a buscar un espai alternatiu. I el va trobar allà on un altre comerç del barri tenia el magatzem. Van fer tracte i ara la merceria Núvol de Fils és una espaiosa botiga en un carrer, el d’Olesa, amb molts passos de vianants, perquè és al costat de dos supermercats, una farmàcia i Correus, i que és també l’eix comunicador entre dos mercats: el de Felip II i el del Guinardó.
Horitzons al voltant de cosir
Les labors de Núvol de Fils fan barri i fan xarxa humana. Al voltant de la taula de labors passen coses. Traçant el camí dels punts de costura sobre les teles, es van tramant també converses, consells i idees que fan créixer els horitzons mentals. I així és com es van obrint els camins cap a nous projectes de manualitats.
“De fil”, diu la Mònica, “no hi ha dia que no en vengui cap”, els té de tots els colors i totes les tonalitats. També, cintes primes i dobles, fortes i suaus. Els prestatges on es mostra el gran ventall de botons que hi ha són una meravella, un univers de possibilitats, a quina més encertada. “Hi ha molta gent jove que es posa a fer labors i manualitats, també perquè es vol desintoxicar. De vint-i-cinc cap amunt, hi ha moltes persones que decideixen de fer-se tot el que poden elles mateixes.”
L’amigurumi, l’art japonès de fer-se ninos de roba i ganxet, és una de les altres afeccions de moltes clientes de la Mònica. “En les manualitats i labors”, comenta, “es porten molt les modes.” Igual que el trapillo –un ganxet gegant– va tenir el seu moment, “ara la gent vol fer ganxet, i hi ha molta afecció a fer mitjons amb agulla circular”.
A la merceria també hi veiem ràfia per a fer bosses i teles estampades, o llises per a vestits i bosses, per a les quals també ven cordill i vetes ben resistents i acolorides. Miris on miris, tot resulta inspirador. Amb tot això, Núvol de Fils va teixint vincles amb el barri, amb cada clienta que hi entra, i també per la implicació que la Mònica té amb les festes del Congrés i els Indians, per exemple. “Decorem els fanals del carrer. Sempre m’ha agradat implicar-me en les coses comunes del barri, perquè, quan t’hi impliques, encara coneixes més maneres de fer.”
Els tallers d’introducció o perfeccionament de la costura, a mà o a màquina, tenen molt d’èxit i acostuma a haver-hi llista d’espera cada any “perquè la gent vol fer coses al barri”, comenta la Mònica. I això la satisfà moltíssim. “El valor és que estàs fent barri i ofereixes materials a qui no es vol moure més lluny a buscar-los. I alhora són veïns i veïnes conscients que és bo mantenir el que hi ha al barri i això és el que tu facilites.”
Explica que a ella, personalment, el que més li agrada és resoldre i ajudar a resoldre, trobar la solució per a aquella necessitat concreta. Per això, és difícil, per no dir impossible, que algú marxi de la merceria sense una solució. “I no t’arribes a imaginar tot el que he arribat a aprendre aquí, perquè cadascú sap fer una cosa i jo, menys boixets –per a fer puntes de coixí– que no en sé, tota la resta m’interessa.”
Així, fent xarxa, vincle i caliu des d’aquesta cantonada del districte de Sant Andreu, la Mònica perpetua la costura i les relacions veïnals que, per als qui no abandonen la ciutat a l’agost, pot ser una bona descoberta, perquè solament del 12 al 16 d’agost romandrà tancada. Entrar a Núvol de Fils i obrir bé els ulls atrau la inspiració per a plantar-se en el present i alimentar la calma per al benestar cosint, teixint o produint regals artesanals per a Nadal. El talent i destresa que es transformen en presents.
“Veure la creativitat de la gent, que volen fer coses o reaprofitar-ne adequant-les, això que sembla molt del passat, però que mai hauríem d’haver perdut, és el que més m’agrada de la meva dedicació a la merceria.” Sent satisfacció de com les labors “produeixen vincles amb el veïnat i amb els clients, que no sempre són del barri, tot i que ho deuen ser més del 80% dels qui entren, en el meu cas”. La fa feliç “assessorar de la manera més eficient i crear un espai de confiança que permet d’entendre que aquí no es ven per vendre, sinó per cobrir les necessitats reals que algú pugui tenir en allò que està fent”.
Per ella, conclou que “el vincle entre el client i el botiguer és molt important, és el que et dóna força per a aixecar la persiana cada dia, perquè sents que estàs fent bé la teva feina quan et venen a consultar.”
