‘Si plou, ho farem al pavelló’, nou disc de Quimi Portet

  • L'àlbum inclou cançons escrites fa més de vint anys

VilaWeb
ACN
21.11.2020 - 01:50

Quimi Portet (Vic, 1957) ha fet un disc doble, Si plou, ho farem al pavelló (live in Cincinnati (Quisso Records-Fina Estampa), amb vint-i-un èxits dels seus directes en solitari i dos temes inèdits, ‘Amb qui parlo?’ i ‘Matèria orgànica’. És material escrit de fa més de vint anys que ha evolucionat. És el primer àlbum en directe de la seva carrera en solitari, enregistrat durant diversos concerts de la ronda del 2018-2019 amb el trio que completen Jordi Busquets (guitarra) i Ángel Celada (bateria) i postproduït en confinament.

Si plou, ho farem al pavelló (live in Cincinnati) il·lustra la transmutació en un gènere en si mateix d’un artista més enllà dels milions de discs venuts amb Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila. Quimi Portet ha explicat que l’àlbum va des de la seva època més humorística i més tendra fins al present, amb una mica de tot. Ha recordat que la carrera en solitari la va començar a 39 anys, i que en els més de vint anys que han passat el disc recull molts estats d’ànim i vocacions diferents. Temes com ‘Sabadell’, ‘Aparteu les criatures’ i ‘Massa’ conviuen amb referents plens de sensibilitat com ‘Homes i dones del cap dret’, ‘Tinc una bèstia dintre meu’ i ‘La Terra és plana’. A l’àlbum, temes ocults del seu repertori (‘Frases fetes’, ‘Flors i violes’ i ‘Macarrons’) es combinen amb el més destacat de la seva obra recent (‘Pamela’, ‘Ós Bipolar’ i ‘Pànic escènic’) a la qual s’han de sumar dos temes nous. De fet, sobre aquestes cançons ha destacat que es trobaven “casualment a l’obrador” quan feia la producció de l’antologia: “Em feia il·lusió que hi hagués dues cançons noves i totalment actuals per a donar la idea que continuo actuant, i que no és un punt i a part.”

Un títol del passat

Pel que fa al títol, és extret de la cançó homònima del seu repertori ‘Si plou ho farem al pavelló’, que sorgeix de la frase que habitualment posaven als cartells per anunciar els concerts, quan va començar de jove i ho feien de manera molt rudimentària. “A mi em feia molt de riure”, diu Portet. Tanmateix, aquest disc de música en directe arriba en un moment paradoxalment d’absència total de directes: “No estava gens previst!”, ha exclamat el cantant, al qual li hauria agradat que l’àlbum s’hagués presentat en directe al setembre al Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), com es preveia.

Un nou disc aviat

El cantant ha explicat que li agradaria publicar aviat un disc amb les noves cançons que ha compost. “A l’hora de la veritat sempre fa més il·lusió publicar material inèdit”, diu, perquè sembla que hi ha alguna cosa “una mica trista” en el material antic. Però en aquest cas hi havia material escrit de fa 22 o 23 anys, i, en gran part, moltes cançons “han evolucionat d’una manera que no són noves però sí mirades des d’un punt de vista diferent”. Si algunes semblen de nova creació, altres són molt fidels a la versió primigènia, com ‘La Rambla’.

Ha explicat que la gènesi del disc era “una mica estranya”. Va començar amb els enregistraments de quatre concerts de la ronda 2018-2019 per avaluar com sonava el trio que integra amb Busquets i Celada. “Volia documentar-ho, però amb una gravació tècnicament acurada”, ha dit, i quan va escoltar el resultat es va “motivar”. A més, els enregistraments eren fets en condicions tècniques “molt consistents” i d’una manera especial, a consciència i amb multipista, de manera que després es podia mesclar bé a l’estudi. “Hi havia una premeditació de gravar-ho bé, però no que fos un disc a priori“, ha dit. Del resultat, Portet n’ha lloat la qualitat del so, de la mà de Celada, que ha descrit com un bateria “molt pulcre, molt net i poderós”, amb una carrera increïble, i de Busquets, un guitarrista “fora de sèrie”, que dóna lloc a un trio “molt especial”.

Molts músics ho passen pitjor que fatal

Sobre la pandèmia, ha dit que tenia moltes ganes de tocar després de més d’un any i mig sense sortir a l’escenari, i ha lamentat que la professió vivia dels concerts i que molts músics ho passaven pitjor que fatal. Per a ell, el món de la cultura és “el primer que peta quan la civilització trontolla”, i és el que està “fort i brillant” quan la civilització va bé.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any