—Sereu president d’Òmnium en un dels moments més importants de la política catalana i del procés d’independència. Com ho encareu?

—Buf, sí, fa vertigen el moment present. Però jo diria que em faig la pregunta com qualsevol soci d’Òmnium: on cal anar a treballar per guanyar el 27-S?

—Òmnium, juntament amb ANC, ha estat decisiu per a vehicular i impulsar el moviment cap a la llibertat. Quin serà el paper de l’entitat en el període de desconnexió si es confirma la majoria sobiranista?

—Llengua, cultura i país és el nostre lema. I hem arribat a la conclusió que per tenir la llengua, la cultura i el país que ens mereixem el millor instrument és la independència. Serem en tot el trajecte, acompanyant i servint, aportant arguments, suscitant debats…

—S’ha configurat una llista d’espectre ampli (Junts pel Sí) amb la presència de Muriel Casals a la tercera posició. Quina serà la relació d’Òmnium amb la candidatura?

—Estem contentíssims i és un gran honor que la nostra presidenta hagi acceptat d’unir-se a la candidatura de Junts pel Sí. Com diu Raül Romeva, aquesta és la papereta del sí, amb sensibilitats transversals i que reuneix l’espai central de l’independentisme. Ens cal que aquesta llista tingui una majoria amplíssima, absoluta. Tots hem de treballar de valent per aconseguir-ho.

—I en relació amb la CUP, que també vol la independència, també els donareu suport?

—Sempre hem dit, com no pot ser altrament, que som i serem al costat de tots els qui volen la independència. El dia que es voti la declaració d’independència, els diputats de la CUP seran clau! Penso, com va dir clarament Raül Romeva, que la CUP no és adversari de Junts pel Sí.

—Heu tingut un paper molt important en aquest procés de confluència sobiranista. Ens el podeu explicar?

—L’hi ha tingut molta gent. En nom d’Òmnium, uns quants vam representar-la en uns dies complicats, apassionants, en què vam procurar seguir sempre els dos grans lemes que hem acabat fent nostres: unitat, urnes i independència; i la revolució dels somriures.

—Quines han estat les dificultats més grans que heu hagut de superar?

—Més que dificultats, ens movia a tots l’íntima sensació –a estones aterridora– que si no s’assolia un acord cremàvem una generació sencera. Vam lluitar per aquest acord, tothom va ser generós, i es va tenir el coratge de pactar. I avui tenim el millor acord possible.

—Us sentiu satisfet del resultat final? Hauríeu preferit que la CUP s’hi sumés?

—Enormement satisfet. Us ho podíeu imaginar? El president del país i el cap de l’oposició (si ho torneu a llegir us adonareu de la importància d’aquests dos noms) amb les dues persones que han representat el lideratge de la societat civil i en Raül Romeva, excel·lent professional, eurodiputat, que col·laborava amb nosaltres en la campanya ‘Ara és l’hora’! I tanmateix, és clar que hauríem volgut que tots hi fossin, era el nostre objectiu! Quan anem junts, som capaços de tot.

—Partits catalanistes com PSC, ICV i Unió sembla que es despengen del carril central que ha seguit el catalanisme popular. Cal fer esforços per mirar de fer-los retornar o penseu que no hi ha res a fer?

—Davant un plebiscit, sí o no a la independència, senzillament tothom ha de respondre. I no passa res si hom s’hi oposa, però cal respondre i deixar clar a la ciutadania què es vol. Però el 28-S, estrenat el full de ruta, haurem de continuar treballant per la immersió lingüística, per aconseguir abaixar l’IVA cultural… i, sobretot, per iniciar el procés constituent. Aquí hem de trobar fórmules que ens permetin que la constitució de la república de Catalunya sigui la constitució de tots.

—Enguany la commemoració del Tricentenari s’ha traslladat a Mallorca, que va ser l’última terra catalana resistent. Òmnium Cultural contribuirà a fer-ne memòria al Principat?

—Al Born s’inaugura una exposició a final d’aquest mes. I, naturalment, des d’Òmnium i la Federació Llull ho tenim ben present. Sovint dic que la data nacional no és el 1714 sinó 1715. L’autèntic tricentenari de la nació catalana és enguany.

—Sereu president fins al desembre. La vostra presidència té vocació de ser més llarga?

—No en té. Però ara centrem-nos a guanyar el 27-S.

—Assumir la presidència us allunya d’anar a la llista de Junts pel Sí. No us feia il·lusió de ser-hi?

—De cap manera no havia pensat que podia anar a les llistes. Hi ha molta gent i molt bona gent i molt preparada per anar-hi.

—Què en diria, el vostre estimat Eugeni Xammar, del moment actual?

—M’agrada que em feu aquesta pregunta. I òbviament la resposta és que ens demanaria que no prenguéssim precaucions, no pas en el sentit de no haver de fer-ho bé, que és com ho hem de fer, sinó en el sentit que va dir Raül Romeva: anem a totes, no tenim marge.