02.01.2018 - 22:00
|
Actualització: 02.01.2018 - 22:04
Dijous el vice-president Oriol Junqueras assistirà a la vista del recurs d’apel·lació presentat pels seus advocats per a revertir la situació de presó incondicional i ser alliberat. Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem espanyol que instrueix la causa contra el govern per la proclamació de la República, va decidir el 4 de desembre d’alliberar sis consellers si pagaven una fiança: Raül Romeva, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. En canvi, va mantenir empresonats Junqueras i el conseller Joaquim Forn, juntament amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Ara tres magistrats de la sala segona del Suprem decidiran si alliberen Junqueras, que apel·larà al dret de participació política en la condició de diputat elegit en les eleccions del 21 de desembre. La decisió marcarà les negociacions d’aquests dies entre els partits independentistes per a configurar la nova mesa i la presidència del Parlament de Catalunya, i també per a encarrilar la investidura del president de la Generalitat.
El futur immediat de Junqueras i, en conseqüència, de les pròximes decisions de l’independentisme, és a les mans de tres magistrats: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer.
Jorge, un jutge de tarannà progressista
Alberto Jorge Barreiro és membre de l’associació Jutges per la Democràcia, catalogada de progressista. Ha estat instructor del cas dels ERO d’Andalusia, pel qual són jutjats els ex-dirigents del PSOE andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i del cas del jutge Baltasar Garzón per espionatge de les comunicacions entre encausats per la trama Gürtel i els seus advocats. També va fulminar la llei Corcuera, que permetia a la policia de fer escorcolls arbitraris si tenia coneixement d’un delicte.
Respecte del cas de Garzón, la Cadena SER va assenyalar un vincle entre Jorge i l’advocat Gonzalo Rodríguez Mourullo, que exercia la defensa de Pablo Crespo, el número dos de la trama Gürtel. Concretament, Jorge treballava de professor associat de dret penal a la Universitat Autònoma de Madrid, al departament que dirigia Rodríguez Mourullo. Segons fonts judicials esmentades per la SER, no hi havia res d’il·lícit, però aquesta relació laboral era motiu suficient per a l’abstenció de la causa.
Jorge també va reobrir el cas del general Emilio Alonso Manglano, ex-responsable del CESID (l’actual CNI) per un espionatge telefònic, i ha defensat la despenalització de l’ocupació de pisos. El 2011 va emetre un vot discrepant en la decisió del Suprem d’impedir a Sortu de presentar-se a les eleccions espanyoles pels presumptes vincles amb ETA.
Colmenero, ex-candidat a la fiscalia general
Després de la mort de l’ex-fiscal general de l’estat espanyol José Manuel Maza, el govern espanyol va nomenar Julián Sánchez Melgar com a substitut. Tanmateix, els dies previs havien sonat més noms. Un era el de Miguel Colmenero Menéndez de Luarca.
Colmenero va ser portaveu de l’Associació de Fiscals, de tendència conservadora. Segons que va informar l’agència EFE abans del nomenament de nou fiscal general, tenia el vist-i-plau de Carlos Lesmes, president del Suprem, i també de Manuel Marchena, president de la sala penal, de la qual forma part. Així mateix, ha estat ponent del cas dels ERO i va ser un dels jutges que va condemnar Garzón el 2012.
Monterde, ex-vocal del CGPJ a proposta del PP
Francisco Monterde Ferrer va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP entre el 1996 i el 2001. Més tard, va ser designat per a investigar la trama Gürtel. És jutge de la sala penal del Suprem i membre de l’Associació Professional de Magistratura, de caràcter conservador.
Va defensar la doctrina Parot, tombada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, per la qual no s’admetien beneficis penitenciaris per als presos d’ETA. A més, va ser recusat per Garzón en la causa que s’instruïa contra ell per haver-se declarat competent per a investigar els crims del franquisme.
Entre el 1981 i el 1983, Monterde va ser membre de l’Audiència de Girona. És l’únic dels tres magistrats que ha treballat al Principat.
Vegeu també
