“Qui et va matricular!” Recull de renecs suaus

De renecs –paraules injurioses contra Déu o les coses sagrades–, el català en té una bona colla. Si hi afegim les altres expressions malsonants, generalment referides als genitals –o, més en general, a la sexualitat–, el repertori s’amplia força. Ara, de renecs n’hi ha de moltes menes, i avui parlarem dels eufemismes, és a dir, d’aquells que no acaben de sonar malament.

Caralls i conys

El carall és el membre viril, és a dir, el penis. Hi ha unes quantes maneres de dir “carall!” sense dir-ho. Per exemple: carai!, caram!, carat! i caratxos!. Així mateix, la referència directa al membre sexual femení –vulgarment anomenat “cony”– s’atenua dient coi!, conxo! i codony!, a més de recoi! i reconxo!.

Collons!

Hi ha unes quantes maneres de dir “collons” suaument, com ara collins!, collinsa!, collinses!, collona!, cordills!, cordons!, cordops! i culleres!. 

Fotre!

El verb “fotre”, tan polisèmic, és un vulgarisme per a dir ‘copular’. La llengua popular també ens en forneix uns quants eufemismes. El més conegut és fúmer, però n’hi ha més, prou divertits, com ara fole!, folis!, fosca!, refosca!, fótrins! i fotris!

Hòstia!

L’hòstia té mots equivalents que la suavitzen, com ara hosti!, òndia! i ospa!. A aquesta llista, encara n’hi hem d’afegir un de molt expressiu que darrerament ha reculat: os pedrer!

Em cago en Déu!

Sense moure’ns de la religió, tenim els mecàgons (de “em cago en”), també escrits mecàgum, que en versió eufemística esdevenen mecàsum. N’hi ha una colla, com ara mecàsum cent!, mecàsum dena!, mecàsum l’olla!, mecàsum l’os pedrer!, mecàsum l’ou!, mecàsum seuna!…

La mare que el va parir! 

Eufemísticament, la mare que el va parir es converteix en la mare del Tano!, la mare que el va matricular! o la mare que el va parracar!, amb una versió no tan suau si es canvia mare per déu (el déu que el va parracar!). També hi ha la versió impersonal, sense mare: qui el va matricular, qui el va parracar!

Els més suaus

Per acabar, hi ha els renecs més suaus, com ara redell! (una forma edulcorada de redeu!, que ja era suau) i vatua!, que pot anar acompanyat: vatua el món!, vatua l’olla!, i fins i tot vatua redell! (tan emprat per Carles Rebassa a Prometeu de mil maneres).