Els afiliats de Junts per Catalunya ja han decidit les divuit persones que acompanyaran la candidata Laura Borràs als primers llocs de la llista per a les eleccions del 14 de febrer. La participació de la votació ha estat del 72% (3.688 persones d’un cens de 5.128), en un procés que ara resta pendent d’una tercera volta en què l’executiva nacional omplirà la resta de llocs, aplicant-hi efectes correctius com ara la paritat de gènere i la representativitat territorial. A més, és previst que el president Carles Puigdemont confirmi ben aviat quin serà finalment el seu paper a la candidatura.

En els resultats d’aquesta anomenada “segona urna”, es destaca la victòria de Joan Canadell a Barcelona i la bona posició de Jaume Alonso-Cuevillas, dues persones molt afins a Borràs que garanteixen a la candidata un nucli dur de confiança al parlament. Amb tot, la classificació final no decanta el partit, com s’havia especulat, en favor del grup d’independents fitxats per Puigdemont el 21-D, ni tampoc en favor dels qui provenen del PDECat i CDC.

Us oferim una llista amb una breu explicació de les divuit persones triades per la militància de Junts per Catalunya per a encapçalar la candidatura.

Barcelona

2. Joan Canadell

Probablement el nom més remarcable de la nit. Joan Canadell (Barcelona, 1967) és actualment el president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Va arribar-hi amb una campanya amb el suport de l’ANC i s’imposà per sorpresa a les eleccions. Canadell, molt afí a la candidata Laura Borràs, s’havia dedicat fins ara al sector privat, i ja va insinuar durant la campanya de la primera volta que sospesava de fer el pas a la política si Borràs era cap de llista. Canadell és enginyer industrial d’organització i màster en màrqueting i distribució comercial, i fundador de l’empresa Petrolis Independents i del Cercle Català de Negocis.

Joan Canadell: “Ho hem intentat, però no hi ha manera de dialogar amb Salut”

3. Elsa Artadi

Elsa Artadi (Barcelona, 1976), doctorada en ciències econòmiques per la Universitat de Harvard, havia estat a segona línia dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont, primer com a secretària d’Hisenda i després com a directora general de Coordinació Interdepartamental. Durant aquesta etapa va encarregar-se de desenvolupar el sistema de loteria de la Grossa. A final del 2017, Puigdemont li va encomanar la direcció de la campanya electoral de Junts per Catalunya. Va sonar com a possible presidenta de la Generalitat, però finalment esdevingué consellera de Presidència i portaveu del govern de Quim Torra. A principi del 2019 fou substituïda per Meritxell Budó i passà a encapçalar, amb el conseller Joaquim Forn, la llista a les municipals de Barcelona.

Elsa Artadi: “No hi ha un consens sobre què vol dir l’1-O ni quin mandat ens dóna”

4. Jaume Alonso-Cuevillas

Una de les sorpreses d’aquesta “segona urna” és Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961). Era un advocat penalista de renom, però sense altaveu públic fins que el president Carles Puigdemont li va encarregar part de la seva defensa, a final del 2017, arran de l’onada repressiva de l’estat espanyol. Alonso-Cuevillas ha pres rellevància d’aleshores ençà, i féu el pas a les eleccions de l’any passat al congrés espanyol, en què fou elegit diputat a la llista encapçalada també per Borràs. D’aleshores ençà, ha fet pinya amb l’ex-consellera de Cultura.

5. Jordi Puigneró

Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) s’havia erigit darrerament com un dels actius de futur de la formació, i es va especular amb força que seria candidat a la presidència, però finalment no va fer el pas de presentar-se a les primàries fins a aquesta segona urna. Puigneró, enginyer, va ser secretari de Telecomunicacions, Cibersegueratat i Societat Digital en el govern de Junts pel Sí, una àrea de l’administració que fou especialment important en l’organització del referèndum d’independència, cosa que li ha valgut la imputació. Després del 21 de desembre de 2017 va fer el salt a primera plana i ara és conseller de Polítiques Digitals.

6. Lluís Puig

Pendents de la decisió del president Carles Puigdemont, el conseller Lluís Puig, a l’exili, serà l’únic membre del consell executiu del govern de Junts pel Sí que formarà part d’una llista electoral el 14-F. Puig (Terrassa, 1959) és director artístic i expert en música i dansa, i fou conseller de Cultura en substitució de Santi Vila, el juliol del 2017, quan Vila passà al Departament d’Empresa. Abans havia estat director del Mercat de Música Viva de Vic.

7. Meritxell Budó 

Meritxell Budó (Barcelona, 1969) va ser batllessa de la Garriga entre el 2007 i el 2008 i novament entre el 2011 i el 2019, i vice-presidenta de la Diputació de Barcelona entre el 2015 i el 2019. Persona de confiança del conseller Jordi Turull, Budó passà a primera fila quan Elsa Artadi deixà la conselleria de Presidència per a presentar-se a les eleccions municipals per Barcelona. És farmacèutica de professió i fins que no va arribar a la batllia de la Garriga va dedicar-se a l’empresa privada en aquest àmbit.

8. Damià Calvet

Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968), arquitecte tècnic per la UPC, havia estat primer regidor a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i, després, vora vint anys en llocs secundaris del govern de la Generalitat –els més destacats, director general d’Arquitectura i Habitatge (2001-2004) i secretari de Territori i Mobilitat (2011-13). Més tard va passar a ser director de l’Institut Català del Sòl, i en el govern de Quim Torra féu el pas a primera línia i esdevingué conseller de Territori. Va ser l’únic candidat a enfrontar-se fins al final amb Laura Borràs en la primera volta de les primàries. Va comptar amb el suport dels consellers Josep Rull i Quim Forn i va provar de contrastar amb la seva rival advocant per la gestió.

9. Josep Rius

Tal volta el candidat menys conegut dels elegits per als primer llocs. Rius va exercir com a cap de gabinet del president Carles Puigdemont i va mantenir el càrrec durant els primers mesos de presidència de Quim Torra, però fou substitut per Joan Ramon Casals i resituat a la direcció general d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència.

Girona

1. Gemma Geis

Gemma Geis (Girona, 1979) va ser una de les grans novetats en la llista del 21 de desembre de 2017. Aleshores era vice-rectora de la Universitat de Girona i Puigdemont va convèncer-la perquè fes el pas. De llavors ençà, ha agafat força dins el grup parlamentari de Junts per Catalunya i n’ha esdevingut la portaveu parlamentària després de la renúncia d’Eduard Pujol.

2. Marta Madrenas

Marta Madrenas (Girona, 1967), advocada, va convertir-se per sorpresa en batllessa de Girona perquè l’home que Puigdemont volia que el rellevés quan fou elegit president, Albert Ballesta, va haver de renunciar al càrrec al cap de pocs dies. Madrenas, que va entrar en la política de bracet del president a la candidatura municipal del 2011, no havia estat diputada fins el 2018, dins la llista de Junts per Catalunya.

3. Salvador Vergés 

Salvador Vergés és un enginyer de camins natural d’Amer, la vila natal del president Carles Puigdemont. Fou secretari nacional de l’ANC. Al vídeo de campanya es definia com a pagès, ramader, empresari agro-alimentari, pare de família i activista per la independència.

4. Francesc Ten

Francesc Ten (Calella, 1968) va ser també un dels fitxatges de Puigdemont en la llista del 21 de desembre de 2017. Va ser coordinador d’arts escèniques de l’Ajuntament de Girona, coordinador del Departament de Cultura a Girona i regidor de Tortellà per Convergència des del 2015. És actor de cinema, teatre i televisió i va tenir papers en diverses sèries de TV3 com ara La Riera i El cor de la ciutat.

Lleida

1. Ramon Tremosa

Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 1965), professor titular de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona, és conegut per haver estat eurodiputat per Convergència i Unió entre el 2009 i el 2019, i no fou fins fa ben poc, quan el president Torrà expulsà Àngels Chacón del govern, que esdevingué conseller d’Empresa. Tremosa s’inscriu dins l’ala més liberal de la nova formació.

2. Jordi Fàbrega

Jordi Fàbrega (Lleida, 1972) és actualment batlle de la Seu d’Urgell. És metge de pediatria de formació i havia estat al capdavant de l’Hospital de la Seu d’Urgell.

3. Joan Carles Garcia

Joan Carles Garcia, tal volta un dels noms menys coneguts entre els capdavanters de la llista, és batlle d’Alfarràs.

Tarragona

1. Albert Batet

Albert Batet (Tarragona, 1979) va ser batlle de Valls entre el 2008 i el 2019, abans n’havia estat regidor en diversos mandats. Ara és president del grup parlamentari de Junts per Catalunya.

2. Mònica Sales

Mònica Sales (Tortosa, 1983), filòloga i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili, havia estat presidenta del PDECat a les Terres de l’Ebre, regidora a l’Ajuntament de Jesús. És diputada al parlament d’ençà del 2018.

3. Eusebi Campdepadrós

Eusebi Campdepadrós (Montblanc, 1961), advocat, va ser un dels fitxatges estrella per a la llista del 2017, perquè havia estat militant d’Esquerra Republicana des del 2006 i havia concorregut en diverses eleccions amb els republicans. Actualment és secretari de la mesa del parlament.

Consulteu ací els resultats complets

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.