I tu què voldràs ser quan siguis gran?

L’he trobat molt interessant. Fins ara, durant molts anys hem parlat de les diferències entre què estudien els joves i les necessitats reals de les empreses del país, però no s’havia fet una guia tan detallada en què, per cada carrera, s’expliquessin les sortides reals i fins i tot el sou que es cobra en acabar-la i al cap de cinc anys. Chapeau! La Cambra de Comerç de Barcelona i Infobolsa ho han fet possible amb dades reals de mercat. És tan important que crec que caldria fer-la arribar a cases i escoles, perquè els pares i els professors puguin ajudar els joves a orientar-se a l’hora de prendre una decisió que és vital per a ells però també per a la nostra societat. ‘Una economia, com la catalana, no es pot permetre que el 24% de les empreses no pugui créixer per manca de personal qualificat; per això és fonamental que els estudiants tinguin informació sobre la sortida professional dels estudis que cursaran’, diuen en la introducció del treball. Comencem bé.

Diguem que ahir la Cambra de Barcelona i InfoJobs ‒plataforma capdavantera d’ocupació a Espanya‒ van presentar conjuntament l’informe ‘Les professions més demandades i amb major remuneració a Catalunya’ (també el trobareu penjat a la web de la Cambra), que s’havia de presentar al Saló de l’Ensenyament d’enguany, cancel·lat arran de la crisi sanitària del coronavirus.

L’objectiu de l’informe és posar a disposició dels joves, les famílies i el públic en general dades objectives sobre les vacants de feina que s’ofereixen en el mercat laboral segons l’àmbit i el nivell formatiu i els sous associats d’acord amb els anys d’experiència (més de cinc anys o bé menys). Ens podem demanar si la pandèmia actual li pot restar interès. Jo no ho crec. Tot i que la crisi sanitària tindrà afectacions importants sobre l’economia, aquesta radiografia continuarà vigent d’aquí a dos anys o tres, quan els alumnes que començaran els seus estudis el curs vinent els hagin finalitzat o bé encara es formin i la conjuntura econòmica hauria d’haver tornat a la situació d’abans de la Covid-19. Fins i tot alguns dels desajusts entre l’oferta i la demanda podrien agreujar-se en l’escenari post-Covid.

Parlo amb l’autora de l’informe, Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, i li demano que ens expliqui els trets que, a parer seu, són més importants. ‘D’una banda, analitzem el problema de les empreses que no troben personal adequat ‒que a Catalunya són el 80%‒ i, de l’altra, per contribuir a solucionar el problema, oferim informació sobre les professions més demandades i amb més remuneració a Catalunya als estudiants que les setmanes vinents hauran d’escollir el seu futur formatiu.’

Em diu que l’objectiu de l’estudi no és dirigir-los cap a allò que no volen estudiar, però sí que els qui tenen dubtes tinguin tota informació a l’abast per a prendre la decisió més encertada. L’estudi és exhaustiu i ofereix una triple informació per a les 109 professions, segons si a les ofertes es demana una titulació d’FP (grau mitjà o grau superior) o una titulació universitària. La informació, doncs, és molt completa i indicadora d’on hi ha més oportunitats laborals per als joves i on ja no. Fins i tot els sous reals són una dada cabdal que fins ara no s’havia inclòs en un treball d’aquesta mena.

I quines són les professions més demandades? La suma de les ofertes en Informàtica i Telecomunicacions (IT), Tecnologia i Indústria (exclosa la IT), i professions, arts i oficis, concentren gairebé el 40% de les ofertes gestionades per InfoJobs el 2018 que demanen titulació d’FP o universitària. El segon i tercer grup de professions amb més vacants són l’integrat per Administració d’Empreses i Finances i Banca (concentren el 14%) i Comercial i Vendes (8%). La resta de famílies professionals tenen un pes del 5% o inferior sobre el total de vacants. ‘La informàtica s’ha convertit en una matèria de necessitat transversal, del màrqueting fins a la medicina o l’economia. Per això, avui és la més cercada pels empresaris ‒i demà la serà encara més‒’, diu Poveda.

El pròxim pas és identificar les professions amb més sortida professional, que són les que al mercat laboral tenen més demanda que no pas oferta de professionals que volen feina. S’assenyalen amb un semàfor verd. De les vint famílies professionals analitzades, les que tenen més sortida professional són també les d’Informàtica i Telecomunicacions (IT), Tecnologia i Indústria (exclosa la IT), i professions, arts i oficis. També les professions relacionades amb Finances i Banca, i Comercial i Vendes tenen una sortida professional alta, sigui amb formació d’FP o universitària. La resta té demanda mitjana o alta, segons el cas. Únicament la de la branca legal és baixa (semàfor vermell amb FP i taronja amb títol univeristari). ‘Noteu aquí com tenen una demanda molt més alta els oficis que no els advocats, per exemple, cosa que no sempre entenen gaire moltes famílies’, diu Poveda.

I quant guanyen aquests joves en acabar els estudis? Segons l’informe, l’experiència és un element determinant en la progressió del salari, especialment quan es tracta de graduats universitaris. El sou mitjà brut de les ofertes laborals dels graduats FP passa de poc més de 23.000 euros a l’any tot just quan s’acaben els estudis, a gairebé 31.000 euros al cap de cinc anys, un 33% més. Per la seva banda, el sou mitjà brut ofert als graduats universitaris és de poc més de 28.000 euros quan s’acaben els estudis i passa a 44.540 al cap de cinc anys, gairebé un 60% més.

I cal destacar un últim punt que es dedica a les dones i a la necessitat urgent que es decideixin a estudiar carreres tecnològiques. ‘És que, si no ho fan, mai no podrem satisfer el nombre de demandes de les empreses’, diu Poveda.

L’autora introdueix, per últim, un aspecte que em sembla molt important avui: el reciclatge. A la píndola d’ahir destacàvem la preocupació de la CE i el Banc d’Espanya amb què es farà amb els qui acabin despenjats després de la crisi. Poveda apunta una sortida possible, atès que, entre aquesta gent, hi haurà molts joves i poc preparats. ‘Haurien de seguir cicles formatius curts ‒pel cap baix de sis mesos‒ i, si és possible, amb pràctiques a les empreses. Molts que fins ara han fet de cambrers, per exemple, podrien fer cicles formatius de les matèries que demanen les empreses. I caldria refer la figura de l’aprenent, si voleu amb un altre nom. És clar que les empreses hi haurien de contribuir, però seria en bé d’elles i de la societat. Tots hi guanyaríem.’

Són dos aspectes, el de la decisió de què estudiar i el del reciclatge de qui acabi despenjat, molt importants i d’actualitat màxima. Sincerament, crec que aquesta guia hauria d’animar tots els qui es troben en aquesta tessitura a donar-hi un cop d’ull i, de segur, després tindran una idea molt més clara de la manera com poden enfocar el futur. I els estudiants, conjuntament amb famílies i mestres, també ho haurien de fer, intentant deixar de banda vells estereotips que en la societat d’avui ja no tenen sentit…