Donald Trump

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En les votacions d’enguany hi ha una possibilitat que sembla que es va obrint pas i que podria transformar les eleccions americanes en un conflicte enorme: Donald Trump qüestiona la validesa de l’actual procés electoral: suggereix que el vot per correu –que ha augmentat fortament a causa de la crisi sanitària– és fraudulent. A partir d’això podria argumentar que el traspàs del poder al nou president  no es pot fer tranquil·lament si hi ha sospites sobre el resultat. Això malgrat que el frau en el vot postal és gairebé inexistent: només s’han identificat 1.298 casos de frau en vint anys (amb una mitjana d’un cas o dos per any i per estat) i 1.121 sentències condemnatòries, segons un estudi de l’Heritage Fundation.

Analitzem, doncs, diverses possibilitats de tensió a les eleccions del 3 de novembre i què pot fer la llei per evitar que el president sortint s’aferri al poder en cas de derrota, atès que la situació actual és excepcional, perquè ens trobem amb actors que no necessàriament respecten les regles del joc democràtic.

Conscients del risc derivat de l’actitud de Donald Trump per al bon funcionament de les eleccions i per a garantir una transferència pacífica de poder, els membres del Projecte per la Integritat de la Transició, un projecte encapçalat per un grup bipartidista de polítics i experts, i creat per Rosa Brooks, de la Facultat de Dret de Georgetown, i Nils Gilman, de l’Institut Berggruen, han imaginat diverses hipòtesis. L’objectiu: procurar adoptar mesures preventives per a garantir la integritat de les eleccions i minimitzar la violència.

Segons ells, llevat d’una situació en què Joe Biden guanyés molt clarament en el vot popular i també en el col·legi electoral, hi ha un gran risc que Donald Trump provi d’interferir indirectament en el procés electoral i en el recompte del vot per correu, de manera que qüestionarà els resultats i no voldrà reconèixer la derrota. Això podria donar lloc a nombroses demandes i conduir a desordres públics de grups supremacistes blancs i milícies d’extrema dreta, encoratjats per la tolerància del president.

Primera hipòtesi: la incertesa preval el 3 de novembre

En la primera hipòtesi, si els resultats són molt ajustats o només tenen en compte una petita proporció de les butlletes de vot, el president sortint podria semblar el guanyador en determinats estats fonamentals perquè, segons les dades que ja hi ha, els republicans tendeixen a votar més en persona (70%) que no els demòcrates, que tendeixen a votar més per correu (entre un 25% i un 45%). Podria passar que els resultats finals no se sabessin durant la nit del 4 de novembre ni el 4 al matí a causa de la lentitud del recompte i especialment del recompte dels vots per correu. L’enjòlit pot durar uns quants dies, com va passar, per exemple, a les primàries senatorials demòcrates de Kentucky del 23 de juny de 2020: no se’n saberen els resultats finals fins el 30 de juny; o les de Nova York, on va caldre esperar tres setmanes. El risc de desinformació en aquest període tan llarg és greu, cosa que explica que s’hagi reclutat tant de personal per mantenir i comptabilitzar els col·legis electorals.

Els resultats finals també es posaran en dubte a causa de les múltiples demandes judicials que poden presentar els republicans als estats fonamentals. De fet, les normes que regulen el recompte de vots per correu són diferents segons els estats i es poden impugnar. Alguns estats especifiquen que la butlleta de vot ha d’arribar al col·legi electoral, a tot estirar el dia de les eleccions i s’ha de comptar el mateix dia. En alguns altres estats, es poden comptabilitzar uns quants dies després del dia de les eleccions, sempre que s’enviïn per correu, com a màxim, el dia de les eleccions.

Segona hipòtesi: la crida a la violència

En una segona hipòtesi més violenta, Donald Trump anuncia la nit electoral, urbi et orbi a les xarxes socials, que ha guanyat, quan els resultats finals i certificats oficialment encara no són disponibles. Combatent la seva història de ‘frau electoral’, el seguici de Donald Trump i els membres de la galàxia mediàtica de la dreta podrien encoratjar-lo a mobilitzar la seva base electoral per assaltar els col·legis electorals i destruir les urnes que encara es comptin, preferiblement als barris que tendeixen a votar demòcrata. Aquestes pràctiques són il·legals, però no hi ha cap recurs purament legal que ho impedeixi. L’enviament eventual de la Guàrdia Nacional no ho podria abastar tot: fins i tot si s’identifiquen i es processen persones, la sanció s’endarrerirà i res no podria substituir les butlletes esquinçades.

Per a fer front a aquesta eventualitat, els serveis electorals i la policia local –alguns dels quals tenen infiltrades milícies d’extrema dreta– ja s’han mobilitzat. Les xarxes socials, inclòs Facebook, finalment han admès els perills que implica la mobilització instantània, en la línia d’allò que l’FBI anomena ‘terroristes nacionals’, i la radicalització dels quals s’ha vist en l’atac frustrat contra el governador demòcrata de Michigan, Gretchen Whitmer. Facebook i Twitter han eliminat centenars de comptes i pàgines conspiratius. Twitter va anunciar a mitjan setembre que, després de prohibir els anuncis polítics aquest estiu, prohibiria i ‘taparia’ amb un missatge correctiu qualsevol piulet que anunciés prematurament una victòria mentre no se sabessin els resultats. Lloable iniciativa, però és tècnicament factible?

Tercera hipòtesi: l’estratègia de ‘jugar amb el temps’

Fins i tot si s’evita la destrucció de les butlletes de votació, el camp republicà pot multiplicar els procediments per impugnar els resultats als tribunals i endarrerir-ne la certificació.

Fins ara, ja s’han emprès més de quatre-centes accions legals sobre els termes i condicions de votació. Es prenen decisions cada dia, per exemple sobre l’obligació de certificar la butlleta d’un testimoni o sobre els terminis de recepció de les butlletes enviades per correspondència. Totes aquestes decisions fan créixer la incertesa i la desconfiança dels votants. Ja sabem que hi haurà desenes de plets relacionats amb el recompte de vots. Els republicans provaran de tombar-ne tantes com puguin en estats clau i els demòcrates acudiran als tribunals per haver rebutjat votacions rectificades o comptades.

El temps judicial és llarg i l’espera perilla d’acréixer les tensions als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. A més, algunes jurisdiccions poden refusar de dictaminar i decidir que l’assumpte que tenen davant (per exemple, el mal recompte o el rebuig de determinades urnes) és una qüestió política i no legal.

Enguany, la qüestió no consistirà a tornar a comptar les butlletes, com va passar el 2000 en l’elecció entre Gore i Bush. Aquesta vegada, es demanarà als jutjats que distingeixin les butlletes a rebutjar –perquè han arribat massa tard o no inclouen la signatura d’un testimoni o una signatura que no correspon a la del registre– de les que s’han de comptabilitzar.

Però amb això pot passar que la població s’adoni que no sempre hi ha un recurs legal per a frustrar els atacs al dret de vot i mantenir la integritat d’una votació, ni tan sols en el cas d’unes eleccions nacionals. En el cas que el litigi acabi anant a parar al Tribunal Suprem, no és segur que l’accepti, i si l’accepta no és segur que la decisió presa sigui acceptada per la població, perquè molts nord-americans avui creuen que aquest tribunal s’ha convertit en una institució obertament partidista.

Quarta hipòtesi: resistència dels estats republicans a acceptar el resultat

En el cas d’un resultat molt ajustat, però que es decanti en favor de Joe Biden, el color polític de cada estat esdevindrà un element crucial. En alguns estats on les regnes del poder són totalment a les mans de republicans (tant el governador com la legislatura local), com ara Florida o Ohio, els càrrecs electes podrien triar entre enviar delegats republicans per representar-los dins el col·legi electoral, tot i la victòria de Joe Biden al seu estat. Als estats on el poder es reparteix entre republicans, amb majoria al congrés estatal, i un governador demòcrata, com és el cas de Michigan, Wisconsin i Pennsilvània, es podrien enviar a Washington dues llistes de delegats en competició. Cal recordar que els nord-americans no trien directament el president, sinó un col·legi electoral, és a dir un nombre de representants per cada estat que van a Washington, després, a triar el president.

La llei de recompte electoral (3 USC §5) especifica que correspon al governador de certificar les eleccions i que, en cas de disputa, s’ha de resoldre a l’àmbit estatal abans de la data límit del 14 de desembre.

Cinquena hipòtesi: l’absència de majoria al col·legi electoral

De l’obertura de les llistes i el recompte dels votants se n’encarreguen les cambres del congrés, el 6 de gener a Washington, i solen ser només un tràmit. Però tot pot ser diferent el 6 de gener de 2021, quan ‘el president del senat, en presència del senat i de la cambra de representants, obrirà totes les llistes certificades’, tal com s’estipula a la 12a esmena. Com que les dues cambres són controlades per partits diferents, no es pot descartar que cadascuna aprovi la ‘seva’ llista o que ambdues cambres rebutgin les llistes de delegats en determinats estats… Les normes legals són prou vagues en això.

Si cap llista no obtingués la majoria necessària, la 12a esmena preveu que la cambra de representants ‘elegeixi immediatament el president, votat pels estats, amb un vot cada estat’. Amb aquest mètode de càlcul, votant les delegacions estatals i no els 435 representants, resultaria que els republicans tindrien majoria per a reelegir el seu candidat. Però, novament, tot depèn dels resultats de les eleccions a la cambra i al senat del 3 de novembre, perquè serà el nou congrés instal·lat el 3 de gener en la seva nova composició qui decidirà. Tingueu en compte que Nancy Pelosi, actual presidenta de la cambra de representants i destacada tàctica, ja ha identificat les circumscripcions que el Partit Demòcrata ha de recuperar sigui com sigui el 3 de novembre per tenir una majoria en escons però també en el nombre d’estats, per si s’escau aquesta circumstància.

Totes aquestes tàctiques i maniobres entre bastidors, la complexitat i la indefinició que les envolta, ens han de fer reflexionar sobre la legitimitat real del guanyador de les eleccions. Amb aquest sistema tan complicat, no ens pot sorprendre la desafecció i la pèrdua de confiança dels votants.

I en qualsevol cas aquest cicle electoral ens convida, d’una manera més àmplia, a reflexionar sobre els límits de la llei i la importància del factor humà. Tot i que la llei preveu moltes situacions de conflicte i solucions adequades, al final tot es basa en la suposició implícita que els principals actors polítics respectin les regles. Aquest no és el cas del 2020, i per això els homes i les dones que formen el Partit Republicà tenen la responsabilitat, tant a escala federal com estatal, de negar-se a seguir Donald Trump.

 

Anne E. Deysine és jurista i professora emèrita de la Universitat de París Nanterre. És especialista en el sistema judicial americà. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation amb el títol Fact check US : Donald Trump peut-ils’accrocher au pouvoir? 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.