Divendres passat es va fer a Madrid un dinar entre els presidents de sala del Tribunal Suprem, inclòs Manuel Marchena, el president del Consell General del Poder Judicial espanyol, Carlos Lesmes, i el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Koen Lenaerts. Fou després d’un acte sobre les xarxes de cooperació judicial internacional, i s’esqueia justament quan aquest tribunal, amb seu a Luxemburg, rebrà molt probablement recursos, peticions o qüestions que tenen a veure amb la situació de l’eurodiputat Oriol Junqueras, tancat a la presó, i dels eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, a l’exili i vedats, ara com ara, pel president en funcions del Parlament Europeu, Antonio Tajani.

Una setmana abans, el Suprem espanyol havia pres una decisió molt polèmica: havia denegat a Oriol Junqueras el permís de sortir de la presó per a participar en un acte de promesa de la constitució dels eurodiputats proclamats a la circumscripció espanyola i per a viatjar el dia 2 de juliol vinent a la sessió constitutiva de l’eurocambra, a Estrasburg. Els arguments del tribunal, del 14 de juny, signats pels set magistrats que van participar en el judici contra el procés i que ara deliberen sobre la sentència, eren molt durs, i sorprenents. Els mateixos jutges que l’havien deixat assistir al congrés espanyol a prometre la constitució com a diputat, poc després li ho impedien com a eurodiputat. Marchena i els altres magistrats mantenien Junqueras en presó preventiva malgrat la proclamació –aquell mateix dia al BOE– de la llista d’eurodiputats, en què hi havia Junqueras, a més de Puigdemont i Comín. Mantenint-lo tancat, a Junqueras li violaven la immunitat. Però el Suprem no ho veia així. La seva lògica era la següent: que per a gaudir d’immunitat, cal que sigui eurodiputat a tots els efectes, i per això ha de prometre la constitució. I ho tenia tan clar, el tribunal, que el va mantenir a la presó. L’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, va demanar al Suprem que ho consultés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè hi havia en joc les prerrogatives d’un eurodiputat.

Una setmana després, hi va haver el dinar a Madrid amb el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I quatre dies després del dinar, el Tribunal Suprem ha començat els tràmits per a formular la qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg. No es pot afirmar pas que hi hagi una relació directa entre l’una cosa i l’altra, però la seqüència dels esdeveniments ha estat aquesta. El tribunal demana a les acusacions i a les defenses que abans de tres dies presentin al·legacions a la possibilitat de presentar aquesta qüestió pre-judicial al tribunal europeu. I demana a la defensa de Junqueras quina és ben bé la pregunta que vol que el Suprem formuli. Perquè Van den Eynde va proposar al tribunal sis qüestions diferents per a presentar la pre-judicial, com ara els límits a la prohibició de l’elegibilitat i al desenvolupament efectiu de les seves funcions. Però d’acord amb l’escrit que ha publicat avui, el Suprem entén que la pregunta que hauria de formular a Luxemburg té a veure amb la immunitat de Junqueras, i demana al seu advocat que li ho especifiqui.

Una qüestió de terminis

Això vol dir que el Suprem encara no ha pres cap decisió, però obre una porta, la de fer entrar en joc el TJUE, que el 14 de juny semblava que tancava de cop. Què pot passar d’ara endavant? Quines conseqüències pot tenir una possible resposta, en un sentit o un altre, del tribunal europeu sobre la situació de Junqueras i la de Puigdemont i de Comín? D’ací a una setmana ja hi ha la sessió constitutiva del Parlament Europeu, però és improbable que, en cas que efectivament el Suprem enviï la pregunta a Luxemburg, en rebi cap resposta abans, tal com diuen fonts del tribunal citades per l’agència ACN. Habitualment, han de passar entre quatre i sis mesos fins que no hi ha una resposta a qüestions pre-judicials com aquesta. Això pot fer que, si bé el Suprem ha accedit a fer la pregunta, quan tingui la resposta ja hi hagi hagut la sentència en el judici contra Junqueras i la resta de presos polítics. I amb Junqueras condemnat i inhabilitat, ja no hi haurà marge de maniobra: no podrà exercir d’eurodiputat.

La situació de Puigdemont i de Comín és diferent. Una resolució del Tribunal de Luxemburg dient que Junqueras té immunitat des del moment que fou proclamat serviria també per a ells dos, de manera que el Parlament Europeu no podria posar-los pas cap entrebanc. Tanmateix, és possible que Luxemburg s’hi pronunciï abans i tot, si finalment la defensa dels exiliats acaba presentant un recurs d’urgència al tribunal europeu perquè Puigdemont i Comín puguin fer ús de les seves prerrogatives com a eurodiputats sense impediments. Si més no amb unes mesures cautelars, que podrien arribar força abans que no els quatre o sis mesos de la resposta a una qüestió pre-judicial formulada pel Tribunal Suprem. Ara per ara, això són hipòtesis. A final de setmana, o a començament de la setmana entrant, el Suprem espanyol decidirà si presenta la pre-judicial, si a Koen Lenaerts li acaba arribant a Luxemburg una pregunta per escrit d’un dels seus companys de taula al dinar de divendres passat a Madrid.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb