Que per què els donen quinze milions, a Antena 3 i Telecinco?

  • «L'estat espanyol ha passat del model públic de control social, basat en el fet de gestionar ell mateix la TVE i el No-Do, al model concertat, basat en la concessió feta a Atresmedia i Mediaset»

Vicent Partal
01.04.2020 - 21:50
Actualització: 01.04.2020 - 21:51
VilaWeb

La concessió del govern espanyol a les televisions privades de quinze milions d’euros a fons perdut per al seguiment informatiu de la crisi sanitària ha aixecat una allau de crítiques. El fet que la majoria d’aquests diners vagen a parar a Antena 3 i Telecinco, empreses que l’any passat van tenir beneficis de 211 milions i 118 milions, és vist per molta gent com una adjudicació de recursos públics inexplicable. Indignant. És cert que ho és, però cal posar les coses a lloc si volem entendre’n el perquè: en la lògica de l’estat, això és necessari perquè aquestes dues cadenes i els seus grups són els grans mecanismes que té per a continuar exercint el control de l’opinió pública. Mediaset i Atresmedia, doncs, són una arma políticament imprescindible per a la Moncloa.

La manera com ha evolucionat el sector televisiu a l’estat espanyol, del franquisme fins avui, és una autèntica lliçó sobre el peculiar mecanisme de funcionament del capitalisme local. El mercat ha estat manipulat permanentment des del BOE en el curs dels anys, afavorint la creació d’una empresa monstre –que en aquest cas, per raons de la legalitat europea, ha de ser un duopoli monstre–, que al final depèn permanentment de les decisions polítiques de l’estat per a mantenir aquests monumentals beneficis i que per això mateix no mossegarà mai la mà que li dóna menjar.

La concentració de l’espai televisiu, teledirigida des de l’estat, ha portat el mercat televisiu espanyol fins al punt que aquest duopoli controla el 85% de la quota de pantalla i té el 95% del mercat publicitari, una xifra que els aporta uns beneficis senzillament increïbles. Amb això les alternatives són inexistents o queden en anècdotes –importantíssimes però locals–, com TV3, À Punt i IB3. I amb això el control del missatge que rep la gran majoria de la població és ferri. Cosa que tots hem viscut de prop i que s’ha demostrat de sobres en el seguiment del procés cap a la independència de Catalunya, en el tractament del cas Altsasu o ara en la crisi de la Covid-19.

En definitiva, doncs, l’estat ha passat del model públic de control social, basat en el fet de gestionar ell mateix la TVE i el No-Do, al model concertat, basat en la concessió feta a Atresmedia i Mediaset. I aquest servei és, en definitiva, el que ara paguen, novament, amb aquests quinze milions suplementaris. Quinze milions que val a dir que són molt descarats però al final poca cosa, un simple aperitiu, comparats amb les xifres ingents de diner públic que aquesta gent estan acostumats a moure sense gens de vergonya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any